Fem-ho

Sentir, per fer sentir.
Mirar, sense poder dissimular.
Acariciar, sense poder parar.
Fer l'amor...
Estimar.

Jo si hagués de dir quantes vegades he tingut sexe amb dues paraules, diria: cadena humana! Però finalment he arribat a la conclusió que aquelles imatges que m'han deixat bon record...són aquelles petiteses que ultrapassen el sexe per el sexe: una mirada, una veu, una caricia, un silenci mentre es fa i es desfà.... El teu relat expresa això que acabo d'escriure i és per això que em sento plenament identificat amb el teu relat.

Uuuufff!, Ho he llegit d'una tirada i amb una pressió al pit per com m'ha colpit. Breu, però sentit!, Una meravella de la manera com poses la directa i vas al gra: deixar de follar per a fer l'amor. Crec que molt homes no es bloquejarien pas al llit si sabessin com són realment les dones...

Hui me'n recordat de tu. Vaja que sí! Et comente que els dos últims poemes editats, encara no me l'has llegits i són molt interessants. A més hui edite el relat per al concurs de A. R. C. del "Líder".
Gràcies per ser una bona amiga relataire. Que tingues bona nit.
Cordialment

Doncs, així llarga vida.

Cal demanar.

Cordialment
MariaM

És veritat que el sexe fred cansa. I cansa, a vegades, del llit i de l'altra persona. L'amor és el més necessari, aquella calor que, com bé tu descrius, arriba a l'ànima. I és que les persones humanes, sense amor, no podem viure. Els camins socials són massa dificultosos alhora que angoixants. Necessitem amor.


Sergi

Jo he estat i sóc una persona molt promíscua. Mai he obert una escletxa per a que tingués cabuda l'amor d'altri, per la simple raó que això hagués comportat acceptar-me quan no ho estava de preparat. Ara, després de tanta "auto-flagel·lació", he escomençat ha estar en pau amb mi mateix...Sort he tingut que jo he estat el meu propi amor. Hi ha moltes maneres de "cardar"...Fins i tot en el simple "fotre" he trobat tendresa i amor fugisser...I és que en situacions com aquestes el temps desapareix i és quan diem allò de que "ha passat un angelet". Una abraçada de llum, Canela.

Hola, Canela fina: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "Si no fora pecat"... És així, no és pecat, aquest poema, és inspiració a l'amor.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Escrit en prosa que sembla un poema, intimista, tendre però no exempt de passió. Bon relat!
Et llegeixo amb molt de gust
Amb total cordialitat

Amb ànima i cos. Indubtablement que no és igual fer l'amor que follar. Però la passió que expresses en el relat és extrema. Senzill i apassionat.
Molt enginyós, Canela Fina.
Fa temps que no m'has llegit molt. Espere que quan pugues ja em diràs en la meua pàgina. Gràcies.
Cordialment.

Fer l'amor i follar, no és ben bé el mateix. Malgrat sempre hi ha una comunicació entre dos cossos, quan l'entrega és total i va més enllà, és la comunicació plena, que segurament és el que tots busquem.

Es això?

(tinc un poema aquí que es titula "més que una abraçada", que parla d'això, d'un moment així.)

m'ha agradat trobar-te.

Una prosa poètica molt delicada. Sembla que ho hagis tret de les memòries d'algú realment emèrit.