cavalls per a la història

Ës ben cert i en els meus records hi tinc la constància que tot el que diré es veritat. M'he reencarnat manta vegades. Sempre ho he fet en un animal Sempre en un cavall. Mai en el mateix.
Aniré, al pas, entre èpoques. Recordaré i relataré algun dels retorns que em van deixar més “peüllada”.
Des de temps molt antic recordo molt bé quan vaig ser BUCÈFAL, company d'Alexandre el Magne. Vam ser amics des que vaig permetre que em muntés. Mai, encara, ho havia fet ningú.
Ell només tenia 13 anys i va endevinar perquè jo estava tan inquiet. Amb un sol gest va fer desaparéixer la meva ombra i...la meva por. Junts vam conquerir mig món fins que em va perdre a la Batalla del Riu Hidaspes. En memòria meva, l'amic, va fundar una ciutat :Bucefàlia.
Més tard, a lèpoca de l'ímmens Imperi Romà vaig ser INCITATUS, el cavall de l'emperador Calígula. Quan ets el cavall d'un alienat, i guanyes per a ell totes les curses, et pot passar de tot: pots arribar a ser cónsul de Bitínia i tenir seient al senat romà: pots estar casat amb una dama de l'alta societat; pots tenir en propietat una casa al mig de frondosos jardins i servents que t'atenguin i, fins i tot, pots ornar-te amb joies d'or i diamants.
I quin canvi va ser viure amb Atila el rei dels Huns. Ell i jo, OTHAR, vam aconseguir ermar tota la terra que trepitjàvem! Aquesta és la nostra llegenda compartida i així formem part de la història.
La fidelitat sense ombres va ser la clau de la meva relació am el Profeta Mahoma. El meu nom era LAZLOS i sempre era amb ell en els fets més trascendents. En diré tres: quan l'arcàngel Gibril el va fer dipositari de les revelacions que van ser el fonament dels seus ensenyaments i peregrinacions. Sobre meu va marxar a l'Hègira i sobre meu va tornar a entrar a la Meca. Alguns van dir que jo havia jugat un paper principal en la fundació de l'Islam.
Malgrat tenir molt per explicar, passaré al trot, però “de puntetes”, quan cavalquí amb Lady Godiva, passejant la seva reivindicativa nuesa només coberta per la llarga i daurada cabellera.
Més tard, acompanyant a Guerau lll de Cabrera em coneixien com BON AMIC.
Un dels millors temps fou quan “batejat” BAYARD el gran rei, en Jaume, em feia confiança en totes les batalles., i còmplice de les seves trobades amoroses.
Tinc molt present els sentiments de tristesa i emoció quan, SENSE NOM recordat, vaig llepar les llàgrimes de Boabdil.
Faré un salt a la tanca del temps i, després d'un canvi de sexe, em digueren KATIE . Fugia i fugia de les persecucions que sheriffs i soldats feien al cap de la banda, Jesse James.
Quin honor va ser per mi, INYAN, dur Cavall Boig cap dels sioux, sobre el meu llom per les immenses pastures de l'oest llunyà fins a Fort Robinson on morí.
I passaren moltes més coses però vull deixar constància de dos dels més preuats records.
Vaig conéixer i dur sobre meu José Martí, que va ser poeta, polític, periodista, filòsof... Però que, sobretot, conegut com l'Apostol, va crear el partit revolucionari cubà i organitzà la guerra del 95, o “Guerra Necesaria”. L'objectiu era unir als cubans en un mateix objectiu: la independència. Jo, BACONAO, vaig ser un regal molt valuós i agraït que li van fer i l'últim cavall que muntà.
Finalment, poc conegut, amb el nom de FLORIAN ,tingué el privilegi d'assistir i escoltar al gran violencelista Pau Casals. Encara avui el cant dels ocelles trasbalsa la meva ànima .
I anant i venint i tornant i tornant fins avui... CAVALL SENSE NOM...amb o sense genet... galoparé en llibertat desde sempre, ara i en el futur, cap a l'Eternitat.