CARTA AL VENT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Des de molt endins avui sembla et sento al meu costat. Ja se que això es impossible, fa massa temps que has mort i la teva flaire que fins avui m’acompanyava ja s’havia inclús esborrat de la meva pituïtària. He plorat i t’he enyorat molt ,més del que tu hauries pogut endevinar. Potser en vida no vaig saber expressar el meu amor. Inclús algunes vegades tu vas pensar el contrari. Ni jo sabia el que t’estimava. Sempre ho vaig donar per suposat mare ¡
Mare, encara que fa molt de temps, t’enyoro, a vegades et parlo. Més avui m’ha semblat sentir-te al meu costat. Avui que fa el mateix vent que feia quan vas traspassar. No se perquè, sempre que algú de la meva família mort, fa vent , no se el perquè. Ho saps tu mare ?
El vent m’ha portat la teva flaire. Flaire de violetes. Segur la pluja que ha caigut l’ha incrementat i el vent juganer l’ha empès per la finestra oberta. Les he vist al jardí aquest mati les primeres violetes boscanes.
Avui et sento al meu costat, inclús m’ha semblat sentir la teva veu que em contestava, quan he cridat o mes ben dit murmurat “mama”, com ho vaig fer per ultima vegada i tu em vas contestar també per ultima vegada al teu llit de mort.
- Que vols nena ?
Mare vull continuar estimant-te. Encara necessito els teus consells i les teves dolces paraules. Em fas falta encara, sempre t’enyoraré. Jo soc mare també i conec aquesta classe d’amor ,el mes generós que existeix.
Per això escric aquesta carta al vent, se que el vent benèvol el portarà fins a tu i de segur et donarà noves de la teva filla. Voldria poder creure que així serà i que fins a tu arribaran aquestes paraules escrites amb tinta d’amor, la que no es borra mai. Sols et vull dir mots que no van sortir de la meva gola i ara et dic.
Gràcies per haver esdevingut la meva mare.
Mercès per el regal de la vida que vas donar-me. I gràcies per tot i tantes bones coses que vas fer per mi. Les recordo totes o quasi totes, i sempre les tindre dins meu, per més que el temps passi.
T’estimo mare.





Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 06-05-2017 | Valoració: 10

    Tendre ple de sentiment i amb sentit d' anyorança . Una passada

  • El vent[Ofensiu]
    Naiade | 01-05-2016

    El vent li durà aquesta carta tan sentida i plena de sentiment. Com es troben a faltar oi? Com a curiositat et diré que tinc un relat amb el mateix títol, però no parla del mateix. Fes-hi un cop d'ull crec que t'agradarà.
    Una abraçada

  • Dolça[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-03-2016

    Dolça carta d'amor a la mare, plena d'emoció, ens has ofert aquest mes, Montserrat.
    D'on treus el temps i l'energia per escriure i comentar tant?
    Gràcies pels teus puntuals comentaris i fins al proper mes!

  • Intensitat emotiva[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2016 | Valoració: 10

    És un text molt intens, aconsegueixes que ens hi identifiquem i també emocionar-nos. Enhorabona!

  • Maree![Ofensiu]
    Materile | 20-03-2016 | Valoració: 10

    Oh, Montse!! Quina carta més ben escrita i plena d'amor i enyorança!
    Massa vegades no diem les coses a temps: t'estimo; una paraula senzilla i curta que sovint es queda en un racó del cor i que un dia l'hem de deixar anar.
    Fantàstic, Montserrat!
    Gràcies pel teu comentari.
    Materile

  • molt emotiu[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-03-2016

    una mare, un pare, mai no s'haurien de deixar d'estimar.

    Ferran

  • Amb el cor[Ofensiu]
    qwark | 17-03-2016

    Un relat escrit amb el cor, sense embuts, sobre el que significa ser mare. M'has fet pensar en la meva sogra i la relació que tenia amb la seva mare.

  • redrose | 15-03-2016 | Valoració: 9

    molt i molt bó!!!

  • Declaració d'amor[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-03-2016

    Una carta que vessa amor per totes bandes. I és que l'estima cap a la mare és quelcom sublim, únic, i quan ella ens deixa ens queda un gran buit dins nostre.
    Molt bonica aquesta carta.

  • Tan tendre[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 04-03-2016 | Valoració: 10

    Merci, Montse, per quan em vas comentar el meu relat 'Algun dia la coneixeré'.

    El teu relat és molt entendridor i molt profund a la vegada. M'has despertat emocions reveladores i emotives.


    Sergi : )

  • Mots que s'envolen[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-03-2016

    I segurament directes, sense entretenir-se en giragonsejar, arribaran a port. El vincle és quelcom que perdura més enllà de l'oblit.
    La teva mare deu somriure, satisfeta d'una filla així.

    Mena

  • Com la mare,ningú.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-03-2016

    ENYORANÇA. Així . Amb majúscula. Això és el que em sugereix el teu entranyable relat.
    Gràcies pel teu amable comentari.
    Una abraçada, Montse.

  • Oitant[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 02-03-2016

    Que és preciòs. Paraules que no sabem si el vent les dur a lloc, però segur que fan parada al cor. M ha agradat molt.

  • deòmises | 02-03-2016

    Crec que és un escrit molt ben escrit i tendre...


    d.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

427 Relats

1449 Comentaris

278046 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.