ELS ULLS DEL NIL

Avui tinc una història a punt d'escriure , és a dir tindria la tinta i el tinter a punt si escrivís com feien els antics, però no escric com sempre amb el meu vell ordinador i com sempre intento lligar fets i paraules com mes bonament puc.

Resulta que al principi d´aquesta tardor vaig viatjar a Egipte, el país que jo sempre havia anhelat conèixer. I no , no us parlaré dels seus monuments ni de la seva història, us parlaré d'una part de la seva gent en concret els nubis, una part dels integrats d'Egipte que al fer la pressa d’Assuan varen quedar obligats a viure en altres racons del país, una mica com si fossin d'una “reserva”, però jo els que vaig conèixer vivien a l'illa Elefantina.

El riu em va encisar, i el que vaig veure en la travessia en “faluca “ va ser meravellós com va ser el bany en el Nil, les seves aigües vaig sentir em purificaven i em treien la calor.a 

La seva gent, guapos i eleganst amb els seus colorits vestits i les seves acolorides cases em van agradar. Vaig veure que tot estava dedicat al turisme . Les seves menges, el passeig amb un ciclomotor a dalt d'una duna per fotografiar el riu i les seves petites vendes de records de fusta o sorra del riu, com els cocodrils que tenien d'animals de companyia i que et deixaven tocar un bebè  amb la boca lligada amb un cordill.

Jo que soc i curiosa en un descuit em vaig endinsar a la casa on ens varen donar un petit refrigeri i vaig poder agafar un cocodril bebè d’una nena bellíssima, puix tenia uns ulls preciosos, ella, en canvi, em va demanar destrenar els meus cabells, ho vaig trobar just. Li vaig regalar bolígrafs, galetes i quasi totes les monedes que portava.

La mare aparegué, vaig veure renyava la menuda, em va arrabassar el moneder i deia “más” tu en tens, i als seus ulls hi vaig veure la verdadera necessitat de tot, era una mirada entre suplicant i amenaçadora. Si vaig dir, “fins aquí hem arribat morena”, el vaig ficar a la bossa i vaig treure’m vint euros que portava en una butxaca. Llavors la dona va canviar el to i quasi vaig veure llàgrimes als seus ulls m'entres em deia “shucran” vàries vegades o sigui gràcies.