TROBADA AMB ISIS

Si us dic alguna cosa una mica estrambòtica segur que no em creureu. Aquí passo a explicar-ho.
Al setembre de l'any passat vaig conèixer Isis, sí, la deessa que molts diuen és precursora de la nostra Verge Maria.
Isis lluïa una túnica de lli blanc, un cinturó d'or, cenyia la seva esvelta figura. Sobre el pit portava un collar d'or, on predominaven els colors vermell, blau, groc i blanc. Els tons de les ametistes i les turqueses, l'ivori, les gemmes i els robis anaven bellament enganxades al mateix que li cobria una part del pit.
Portava el cabell llarg negre trenat bellament i, una diadema d'or massís els apartava del seu rostre de color fosc, amb uns ulls de color maragda i una fesomia que jo no havia vist mai tan perfecta.
A cada banda de les espatlles, unes ales multicolors del mateix to de les joies. Tota ella lluïa com si fos un bell diamant. Als peus unes sandàlies d'or precioses.
Amb la mà em va fer signes d’acostar, jo així ho vaig fer.
—Què saps de mi? Interroga.
—Poca cosa, deessa. — vaig dir avergonyida mentre em volia cobrir les cames nues pels meus curts shorts i la meva samarreta de tires. No era abillament per sa majestat.
—Sé que el teu marit Osiris va ser assassinat i que tu el vas tornar a la vida, que tens un fill Horus que solen representar amb cap de falcó al qui li va picar una serp verinosa.
—Sí que saps coses deia somrient, amb tan pocs dies has après.
—Què més t'ha agradat?
—Deessa Isis, m'ha agradat molt la tomba de Nefertiti a la Vall de les Reines. Em van flipar els jeroglífics i les pintures, els paisatges, monuments, tot tan increïble.
—A poc a poc, què vol dir flipar? Una deessa no ho pot saber tot.
—Vull dir que estic admirada de tanta bellesa senyora.
—Doncs et puc dir que fliparàs abans d'abandonar el país i, tornaràs i ens veurem...
—Toc, toc - vaig sentir. Era una persona que venia a dir que s'havia acabat el dormir, que l'esmorzar era prest, i hi havia altres monuments a visitar. Era al vaixell ancorat en el Nil.
No es un somni...