MARISCADA AL CAIRE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Egipte per mi que hi havia volgut viatjar d'ençà que tinc ús de raó va ser un descobriment, un regne diferent, però màgic. La seva història mil·lenària i els seus monuments han sigut descrits per persones molt millors que jo, però no vull escriure sobre això, vull escriure sobre la seva gent què són fabulosos almenys a mi m'ho han semblat.

Un dels dies d'estada al Caire una ciutat caòtica, però amb molt encant per al qual vulgui veure ens van proposar anar a sopar al peu de les piràmides de Guiza, en un restaurant especialitzat amb marisc, i a on podríem gaudir del meravellós espectacle de veure les piràmides des de-de la nostra taula.

A mi que el marisc em xifla ja em llepava els dits, pensant a veure quina mena de marisc servirien, ja pensava que no serien ostres de Bretanya ni llagostes de Mallorca, però sí que al seu mar Roig ve devien tenir quelcom.

En arribar al restaurant , en posar els peus a l'entrada es varen apagar els llums, jo que soc fantasiosa vaig pensar ens volien sorprendre. Si ens varen sorprendre perquè la vista de les piràmides era sensacional, el que no era tan sensacional, era el llum que teníem a la taula , un llum de butà i un llum de mòbil estratègicament col·locat a una ampolla.

Seguidament, ens varen servir la mariscada, aquí us deixo el “marisc” del que estava composta.

Dues gambes socarrimades petites, dos trossos de sípia petits , un peix que no vaig saber identificar i arròs, junt amb un pica-pica d'albergínia i unes quantes patates xips. De postres un plàtan mini i dos dàtils boníssims, si volíem un gelat tipus polo valia 2 euros i les begudes tampoc entraven.

Jo que soc com soc, vaig riure i encara ric de la mariscada i també veient les cares d'alguns companys. Les piràmides són testimonis de tan bé que m'ho vaig passar. Això si m'havia deixat a l'hotel les lires, un company meravellós em va galantment pagar la coca-cola que vaig veure.

Aquí no va acabar tot, ja que en arribar a l'hotel vaig constatar que al moneder de les lliures hi portava també la targeta clau. Molt amablement el senyor de la recepció em va fer una còpia, no dues va dir , que axis la “faraona” no les tornes a perdre. Encara ric
Penso tornar-hi potser l´any vinent, a Egipte a menjar marisc millor que no.

Comentaris

  • Egipte[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-10-2023

    Molt graciós.
    A Egipte hi pots anar per molts motius, la majoria bons, però per menjar marisc, millor Galícia, o sense anar més lluny, al Serrallo de Tarragona.

  • El meu somni també [Ofensiu]
    Ginebreda | 28-10-2023

    El meu somni també es va fer realitat quan vaig anar a Egipte i també vull tornar-hi quan obrin el nou museu. Gràcies per haver-m'hi portat llegint el teu relat.

  • Una bona experiència...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-10-2023

    i unes bones vivències per reviure i no oblidar. Inclús la mariscada i la llum del mòbil van ser uns dels protagonistes d'aquest viatge, que us va treure una bona rialla mentre comtemplàveu les piràmides. Tot el conjunt forma part de l'especial encant d'aquesta ciutat.

    Bonic relat Montserrat.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • 7n viatge [Ofensiu]
    Prou bé | 26-10-2023

    Fantàstic on et sents molt a prop dels faraons i faraones i una anècdota per explicar i compartir. Egipte té molt per oferir.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

319973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.