MARISCADA AL CAIRE

Egipte per mi que hi havia volgut viatjar d'ençà que tinc ús de raó va ser un descobriment, un regne diferent, però màgic. La seva història mil·lenària i els seus monuments han sigut descrits per persones molt millors que jo, però no vull escriure sobre això, vull escriure sobre la seva gent què són fabulosos almenys a mi m'ho han semblat.

Un dels dies d'estada al Caire una ciutat caòtica, però amb molt encant per al qual vulgui veure ens van proposar anar a sopar al peu de les piràmides de Guiza, en un restaurant especialitzat amb marisc, i a on podríem gaudir del meravellós espectacle de veure les piràmides des de-de la nostra taula.

A mi que el marisc em xifla ja em llepava els dits, pensant a veure quina mena de marisc servirien, ja pensava que no serien ostres de Bretanya ni llagostes de Mallorca, però sí que al seu mar Roig ve devien tenir quelcom.

En arribar al restaurant , en posar els peus a l'entrada es varen apagar els llums, jo que soc fantasiosa vaig pensar ens volien sorprendre. Si ens varen sorprendre perquè la vista de les piràmides era sensacional, el que no era tan sensacional, era el llum que teníem a la taula , un llum de butà i un llum de mòbil estratègicament col·locat a una ampolla.

Seguidament, ens varen servir la mariscada, aquí us deixo el “marisc” del que estava composta.

Dues gambes socarrimades petites, dos trossos de sípia petits , un peix que no vaig saber identificar i arròs, junt amb un pica-pica d'albergínia i unes quantes patates xips. De postres un plàtan mini i dos dàtils boníssims, si volíem un gelat tipus polo valia 2 euros i les begudes tampoc entraven.

Jo que soc com soc, vaig riure i encara ric de la mariscada i també veient les cares d'alguns companys. Les piràmides són testimonis de tan bé que m'ho vaig passar. Això si m'havia deixat a l'hotel les lires, un company meravellós em va galantment pagar la coca-cola que vaig veure.

Aquí no va acabar tot, ja que en arribar a l'hotel vaig constatar que al moneder de les lliures hi portava també la targeta clau. Molt amablement el senyor de la recepció em va fer una còpia, no dues va dir , que axis la “faraona” no les tornes a perdre. Encara ric
Penso tornar-hi potser l´any vinent, a Egipte a menjar marisc millor que no.