Cercador
AEROPORT DE LUXOR
Un relat de: montserrat vilaró berenguerUs dic que vaig veure una de les postes de sol mes boniques que he vist a la meva vida per la finestra de l'avió. I després de llegir i escriure una mica, així m'estalviava veure les mostres d'afecta dels meus acompanyants, vàrem aterrar a Luxor, un bon aterratge tenint en compte que l´avió no complia els cinquanta anys.
Jo tenia totes les instruccions omplertes que una amable hostessa em va lliurar. Vaig agafar la meva bossa de mà que ja vaig veure havia carregat massa i sortirem de l'avió, per una escala com les d'abans, em va fer gràcia i tot. Un bus ens esperava i jo vaig enfilar-me al mateix, ens va portar a la porta de l'aeroport de Luxor, que a mi em va semblar petit. Vaig veure hi havia dos o tres taxis a la porta, vaig pensar millor si no trobes l'Hussein que deien m'esperaria per ajudar-me en tots els tràmits, doncs mira sempre pots agafar un taxi i cap al port, que deu ser gran.
Vaig passar uns quants controls, i em van posar uns segells molt grossos al meu passaport. Vaig mirar i remirar i el nom de l'empresa que jo havia comprat el viatge enlloc i el Hussein encara menys, al final en un racó vaig veure el meu nom escrit tot a l'inrevés Berenguer Vilaró Montserrat, però no era el Hussein, em va dir amigo i em va acompanyar a buscar la meva maleta que baixava per la cinta, em va mirar amb mala cara el fet de veure com era de gran, però no va dir res, es va posar a caminar cap a la sortida. En sortir els 42 graus Fahrenheit em van bufetejar la cara com també unes olors que no havia sentit mai.
A fora no gaire il·luminat em va fer acostar a un musulmà que anava amb xancletes i túnica i va tornar a murmurar, amigo i em va deixar amb ell.
- El Castlà per fi, vaig pensar jo, al final i li vaig preguntar. Va dir no, no, però soc amigo i m'encarrego de vostè. M'agafa la maleta i la bossa de mà i m'acompanya bastant despresa a un autocar i va dir- la portarà al port al seu vaixell i va carregar les maletes i va dir. Adiós en castellà. I jo vaig pensar a veure si trobo L'Hussein al port. Seguirà
Jo tenia totes les instruccions omplertes que una amable hostessa em va lliurar. Vaig agafar la meva bossa de mà que ja vaig veure havia carregat massa i sortirem de l'avió, per una escala com les d'abans, em va fer gràcia i tot. Un bus ens esperava i jo vaig enfilar-me al mateix, ens va portar a la porta de l'aeroport de Luxor, que a mi em va semblar petit. Vaig veure hi havia dos o tres taxis a la porta, vaig pensar millor si no trobes l'Hussein que deien m'esperaria per ajudar-me en tots els tràmits, doncs mira sempre pots agafar un taxi i cap al port, que deu ser gran.
Vaig passar uns quants controls, i em van posar uns segells molt grossos al meu passaport. Vaig mirar i remirar i el nom de l'empresa que jo havia comprat el viatge enlloc i el Hussein encara menys, al final en un racó vaig veure el meu nom escrit tot a l'inrevés Berenguer Vilaró Montserrat, però no era el Hussein, em va dir amigo i em va acompanyar a buscar la meva maleta que baixava per la cinta, em va mirar amb mala cara el fet de veure com era de gran, però no va dir res, es va posar a caminar cap a la sortida. En sortir els 42 graus Fahrenheit em van bufetejar la cara com també unes olors que no havia sentit mai.
A fora no gaire il·luminat em va fer acostar a un musulmà que anava amb xancletes i túnica i va tornar a murmurar, amigo i em va deixar amb ell.
- El Castlà per fi, vaig pensar jo, al final i li vaig preguntar. Va dir no, no, però soc amigo i m'encarrego de vostè. M'agafa la maleta i la bossa de mà i m'acompanya bastant despresa a un autocar i va dir- la portarà al port al seu vaixell i va carregar les maletes i va dir. Adiós en castellà. I jo vaig pensar a veure si trobo L'Hussein al port. Seguirà
Comentaris
-
Seguim llegint-te![Ofensiu]llpages | 16-11-2023
Aquest relat és interessant en molts aspectes, seguim llegint-lo amb ganes de saber més coses.
-
Un viatge...[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-11-2023
a Egipte que va agafant forma, de mica en mica anirem descobrint aventures i curiositats d'aquest país que tant té per admirar.
Molt bé Montserrat. Seguiré els següents capítols amb interès
Una abraçada.
Rosa.
l´Autor
472 Relats
1677 Comentaris
338633 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- CREUER PEL BÒSFOR I JO
- ELS BASARS D´ISTAMBUL I JO
- HIPODRÒM, CISTERNA BASÍLICA D´ISTAMBUL I JO
- LA MESQUITA BLAVA D´ISTAMBUL I JO
- ISTAMBUL ORIENT I OCCIDENT I JO
- SANTA SOFIA I JO
- TURQUIA I JO
- ISTAMBUL UNA NIT
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL