L´ELEFANT D´EGIPTE

El meu viatge a Egipte transcorria plàcidament. La vall dels reis amb la tomba del faraó nen Tutankamon, Ramsès II i Tutmosis III em van meravellar pels seus colors i jeroglífics . No gaire lluny la vall de les Reines amb la tomba de Nefertiti meravellosa. El temple d'Hatxepsut que jo ja sabia per lectures la seva història i el seu regnat durant anys com a faraó, estimada per uns i avorrida per altres. El temple de Ramsès II i Ramsès III amb les seves espectaculars columnes i estàtues em varen portar a altra època. No és estrany que somiï deesses, soc molt impressionable amb la bellesa.

Recordo que feia calor, però jo la combatia amb ampolles i ampolles d'aigua. Llavors ja era amiga dels altres visitants que m'acompanyaven, tots encantadors. Compartíem saber i no saber del que ens proporcionava el viatge, tots sabien no l'oblidarien mai.

A la nit visitarem Luxor, una ciutat amb molts nens demanant euros, que jo un cop acabats tots em vaig dedicar a comprar-los pomes i galetes, ells em deien shucran habibi ,amb una rialla una mica sorneguera. Allà a una botiga d'espècies vaig comprar el millor te verd que jo hagués begut mai. Encara a vegades després de dinar me'n prenc i recordo quan ho feia a la coberta del vaixell que solcava el majestuós Nil. Les poques hores que tenia per dormir algunes les vaig passar contemplant els paisatges i les llums dels poblets juntament amb un mantell d'estels, preciós.

Entre postes de sol i sortides el vaixell anava direcció a Assuan, jo em mancava temps, pensava que tantes meravelles valien més temps.

Un dels dies asseguda a coberta vaig preguntar que si entre tants animals sagrats com tenien, no veia representació de cap elefant. L'Hussein em va fer cinc cèntims d'una troballa.

No feia gaire uns egiptòlegs de Yale havien descobert a Elkab uns precursors de jeroglífics en una pedra d'uns 5200 anys d'antiguitat a on es veu un elefant i dins del mateix elefant, un de petit tallat a la pedra, o sigui l'embaràs d'una elefanta, tot molt important descobriment segons John Coleman Darnell, reconegut mundialment.

Tot això encara em va fer donar-me compte que em mancava molt veure, puix que aquest lloc ni per casualitat ens l'ensenyarien.

Continuarà