LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL

El viatge a Luxor prometia ser bo, de moment el tal Hussein no el veia per enlloc, però vaig preguntar a uns senyors amables que em varen dir eren de Sevilla confirmaren anàrem al port per agafar vaixell. – Em vaig dir a mi mateixa m'entres plegava a dins el meu passaport, Aleluiiiiaaa! anem al lloc correcte.

Un cop dit això entomarem una carretera bastant fosca i amb molts clots, de cop i volta un carret que portava un ruc sec i carregat amb cinc o sis membres d'una família va venir de mig pam que no ens els emportéssim per davant. Una moto sense llums el vàrem també passar frec a frec. Era fosc no us penseu. Vaig observar amb horror que els cotxes i motos sols encenien els llums quan ens veien nosaltres. Tothom estava com jo esglaiats menys una família catalana que havia estat un cop a Egipte,

 va dir era normal. Inch Alla! Em vaig dir a mi mateixa tenint en compte que estaven a un país que la majoria ho deia.

Al cap d'uns quants quilòmetres agafarem un trencall que semblava portava a un camí que jo hauria dit de bosc, perquè no estava ni asfaltat. Vaig veure un arc damunt una porta d'una barraca que posava Coca-Cola i em vaig tranquil·litzar, ja se sap això és la guspira de la vida, que diuen.

Al final de tot clar després de baixar per un camí que a banda i banda hi havia precàries edificacions arribarem al Nil.

Descarregarem les maletes i un xicotet eixerit el que li vaig donar dos euros, em va portar maleta i bossa de mà. Hi havia un tros amb una gespa artificial i una passarel·la precària que duia a un vaixell més o menys gran, que jo ja vaig veure no era el meu, pel nom. I el Hussein per enlloc, ho vaig preguntar al xicotet i li vaig demanar si coneixia a un tal Hussein de tal vaixell i va dir.Oui oui , c´est le dernier bateau, així en francès. Com últim vaig dir jo, si i em va mostrar que havíem de travessar quatre vaixells per arribar al meu.

Travessarem quatre vaixells i quatre passarel·les i a l'arribar , un senyor que em va dir amigo Hussein esperava per donar-me sopar i habitació, que com jo havia volgut era al últim pis.

Continuarà.