ELS COLOSSOS DE MÈMNON

En arribar a Egipte ja em vaig adonar que seria un viatge especial, l'olor tan diferent del meu poble. Les postes de sol i les sortides de sol no tenien res a veure de com jo jugant a ser el petit príncep sense ser-ho, ho vaig descobrir aviat devia tenir uns deu o dotze anys quan la seva lectura em va tocar el cor per sempre.

La primera excursió que vaig fer va ser a la sortida de sol. Jo juntament amb els meus companys ens van adreçar a un autobús no gaire gran. Dins l'autobús vaig fer coneixença de persones que moltes que encara lluny, de tat en tant ens posem en contacta encara que sigui per whatsapp, són unes persones meravelloses.

De bon matí per fi vaig conèixer el Hussein, un xicot simpàtic, que havia estudiat turisme i amb molt bona pronunciació del castellà em va vendre un xip per posar al meu mòbil, per poder tenir accés a internet i comunicar-me amb la meva família. Ell em va dir rient- avui serà un dia meravellós- Jo mirant el cel i la temperatura em vaig felicitar pel meu amor al sol i la gran tolerància que tinc al mateix i a les altes temperatures, estava contenta.

Al cap d'un temps del caòtic trànsit del Caire i després de fer-me la idea que érem a Àfrica, vàrem conduir fins als afores amb una carretera que vaig trobar prou bona, fins que ens vàrem aturar quan el sol començava a acaronar dues estàtues immenses, allà per primer cop vaig saber perquè Marc Antoni, Juli Cèsar i Roma es varen enamorar d'Egipte, Els Colossos de Mèmnon , les dues estàtues d'Amenofis III, allà em vaig assabentar que representaven la sortida i la posta del sol que feia més de 3400 anys que les varen fer i allà estaven, amb els seus 14 metres 700 tones i esculpides d'un sol bloc de granit.

Allà amb la mirada posada a les estàtues vaig quedar esmaperduda, quasi ni vaig fer fotos d'aquestes, em sentia petita petita i contenta de començar un viatge que jo sabia seria màgic, i al mateix temps tenia la impressió de ser en un lloc conegut, però això són rareses meves.

Continuarà