DE LUXOR A ASSUAN

La meva arribada al vaixell de Luxor a Assuan va ser ja de negra nit, del Nil poca cosa vaig veure sols les passarel·les d'un vaixell a l'altre, travessant el vestíbul de cada vaixell ,fins a arribar a l'últim que era el meu.

Allà ens esperava un grup de cambrers i el recepcionista de l'hotel, vàrem haver d'omplir les nostres dades i ens van demanar el passaport. Vaig haver de comprar el pin per poder entrar a internet, va dir que no disposava targeta, que això el famós Hussein me la vendria l'endemà.

El sopar va consistir en un bufet lliure improvisat de fruita, iogurts, pastissos , te o cafè i llet. També vaig comprar una ampolla d'aigua gran per portar a l’habitació, que varen apuntar religiosament al meu compte, a l'habitació 407 al quart pis, sense ascensor clar.

Vaig donar un cop de vista, tot molt any cinquanta, no sé què feia una espasa posada en un cantó, suposo que seria per adornar. Tot era molt com jo pensava estil àrab clar, a mi això ja m'agradava i anava bé. El que no em va agradar tant va ser que el vailet que me n'havia pujat les maletes em reclames un euro més pel seu pes, però com que soc una mica pàmfila i el noi tenia una cara molt eixerida li vaig donar.

Vaig veure l'elefant que havien fet amb tovalloles per adornar, vaig somriure, com també vaig somriure el fet de veure funcionava l'aire condicionat i el bany es veia bastant bé i tenia unes grans finestres que jo podia apartar les cortines i veure fora.

El que no em va agradar és que el minibar funcionés a l'inrevés, en lloc de refredar es podia fer servir de forn. Això ho vaig dir al noiet que va dir es deia Mustafá i va desendollar la nevera i va dir llestos, ja l’arreglarien mes endavant, cosa que jo vaig reclamar moltes vegades i no varen fer mai.

L'altre ensurt va ser la dutxa l'aigua sortia marro i marro també l’aigua de l'aixeta de rentar les mans, encara sort que ho vaig deixar rajar una estona i al final va sortir mes o menys clara.

No tenint nevera vaig posar aigua a un termos que jo duia que va servir bastant bé de nevera tot el viatge. L’aigua que vaig comprar jo, no la de l'aixeta no us espanteu.

Continuarà.