DE LUXOR A ASSUAN

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La meva arribada al vaixell de Luxor a Assuan va ser ja de negra nit, del Nil poca cosa vaig veure sols les passarel·les d'un vaixell a l'altre, travessant el vestíbul de cada vaixell ,fins a arribar a l'últim que era el meu.

Allà ens esperava un grup de cambrers i el recepcionista de l'hotel, vàrem haver d'omplir les nostres dades i ens van demanar el passaport. Vaig haver de comprar el pin per poder entrar a internet, va dir que no disposava targeta, que això el famós Hussein me la vendria l'endemà.

El sopar va consistir en un bufet lliure improvisat de fruita, iogurts, pastissos , te o cafè i llet. També vaig comprar una ampolla d'aigua gran per portar a l’habitació, que varen apuntar religiosament al meu compte, a l'habitació 407 al quart pis, sense ascensor clar.

Vaig donar un cop de vista, tot molt any cinquanta, no sé què feia una espasa posada en un cantó, suposo que seria per adornar. Tot era molt com jo pensava estil àrab clar, a mi això ja m'agradava i anava bé. El que no em va agradar tant va ser que el vailet que me n'havia pujat les maletes em reclames un euro més pel seu pes, però com que soc una mica pàmfila i el noi tenia una cara molt eixerida li vaig donar.

Vaig veure l'elefant que havien fet amb tovalloles per adornar, vaig somriure, com també vaig somriure el fet de veure funcionava l'aire condicionat i el bany es veia bastant bé i tenia unes grans finestres que jo podia apartar les cortines i veure fora.

El que no em va agradar és que el minibar funcionés a l'inrevés, en lloc de refredar es podia fer servir de forn. Això ho vaig dir al noiet que va dir es deia Mustafá i va desendollar la nevera i va dir llestos, ja l’arreglarien mes endavant, cosa que jo vaig reclamar moltes vegades i no varen fer mai.

L'altre ensurt va ser la dutxa l'aigua sortia marro i marro també l’aigua de l'aixeta de rentar les mans, encara sort que ho vaig deixar rajar una estona i al final va sortir mes o menys clara.

No tenint nevera vaig posar aigua a un termos que jo duia que va servir bastant bé de nevera tot el viatge. L’aigua que vaig comprar jo, no la de l'aixeta no us espanteu.

Continuarà.

Comentaris

  • Bones festes![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-12-2023

    Simplement desitjar-te que passis unes bones festes i que la vida et somrigui.

    Una abraçada.

    Rosa

  • Interessant i graciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut, que m'ha agradat i m'ha fet molta gràcia. Les cultures de l'Egipte són molt diferents de les d'Espanya. Això està clar.
    Espere a poc a poc, llegir, el segon part.
    Si et ve de gust, tinc un nou relat, que ja veuràs i em diràs.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Anècdotes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-11-2023

    Quines coses et passen, Montserrat. Ja tinc ganes que comencis a explicar les coses boniques que vas veure, que segur que van ser moltes. De moment sembla que només expliquis els inconvenients que suposo que aviat acabaran oblidats o com a simples anècdotes amb poc interès.

  • Començen les...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-11-2023

    aventures i desventures, una bona anàlisi d'aquest hotel, estava prou bé, tenint en compte el lloc.. La nevera que escalfa, l'euro del pes, l'espasa decorativa... hahaha. Les cultures són ben diferents a cada país, justament això, és una de les coses que fan que viatjar sigui apassionant.

    Molt interessant Montserrat.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

319979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.