FÀBRICA DE PARAULES

Que som les persones que escrivim, en primer lloc, suposo que som grans devoradores de llibres, si no ho fóssim la paraula escrita segur no ens atrauria gens.

Recordo ser un “nap buf” que els llibres m'acompanyaven, potser perquè soc filla única i no tenia amb qui jugar, però jo crec més que ho portava a l'ADN a la meva sang.

La meva iaia li agradava llegir, segons ella el seu pare havia sigut un lletraferit, cosa no gaire usual en ell, venia de terres llunyanes havia estudiat per mestre, però la guerra amb Prússia li va canviar la vida. Després la meva tia li encantava llegir i fer mots encreuats i recordo les dues cosines germanes tenir molts llibres, una amb particular la recordo amb un diccionari a les mans, si algun mot se li escapava doncs el mirava al llibre.

Jo sense gaire èxit segurament he escrit d'ençà que tinc ús de raó, clar que els meus escrits anaven a parar a la llar de foc, fins que un dia em vaig dir que escriuria per mi i ho guardaria, després la màgia de les xarxes em va donar l'oportunitat de publicar quelcom i que algú llegís els meus escrits, llavors vaig ser feliç. Els meus pensaments en coses nostrades dins meu podien sortir a la llum com una fàbrica de paraules.

Paraules maldestres, paraules titubejants amb moltes faltes d'ortografia car en la meva època el català no s'ensenyava a l'escola i era bastant perseguit.

Escric amb la fal·lera de fer-ho una mica més bé cada, nogensmenys quasi tota la meva literatura llegida és en català. Estimo escriure em fa feliç i m'acompanya. Les paraules són com amics que m'acaronen l'ànima, parlo d'ànima jo que no soc precisament una persona creient. Però si crec que dins nostre tenim una essència que ens fa nobles i bons, si anem pel bon camí i escoltem el que d'instint ens diu és ben fet o mal fet.

Estimo els llibres i estimo com moltes coses belles que la vida ens dona i agraeixo amb tot el meu cor al primer que va agafar una eina i va posar-se a escriure, fos amb jeroglífics amb papirs o amb el que fos. Gràcies m'heu alegrat la vida. Suposo que com jo hi deu haver milions de persones que pensen així. Visca la bona literatura i la dolenta també, no tots som Shakespeare.