MALEÏT TRETZE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El tretze ha sigut el meu número. Vaig néixer en un poblet als Pirineus a una casa  anomenada “Cal Tretze” ningú sabia per què ni els més vells ho recordaven. La meva mare em va explicar vaig néixer un tretze de novembre tretze hores després i tretze minuts.

Vaig créixer, no era gaire cosa, em van posar per nom Consol. Anava a l'escola ajudava amb les vaques i poc més.

Un dia crec que va ser als meus tretze anys en mirar-me al mirall del lavabo esquerdat, que sols podia veure mitja cara, em vaig fixar teniu ulls blaus i un floc de cabell vermellós que quasi tapava la faç. Jo no em mirava mai. La meva germana gran, Lidia, era una bellesa tothom ho deia, i jo sols creixia esprimatxada i em creia molt lletja.

No m'he casat no vull tenir tretze fills, però si he estudiat tretze llengües i ara visc a la Barcelona, tinc tretze anys multiplicats per tres. Treballo de traductora i visc sola.

Avui anant al poble he tingut un accident, un xicot ha xocat amb un tractor contra el meu petit cotxe, a un poble esbarriat. El gran espetec, la gran foscor i després he vist el meu cos estirat a terra. Una veu d'un mosso d'esquadra deia a un altre, l'accident ha passat davant del número tretze de la carretera, de Conques, tretze hores i tretze minuts.

He vist un llum blanc i unes escales blanques, que he pogut contar tretze esglaons, dec ser morta i això deu ser el més enllà. Maleït tretze!

Comentaris

  • Portaves el tretze damunt. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt divertit, Montserrat. M'ha fet molta gràcia tot el seu recorregut amb el tretze. M'alegre que hages fet aquest relat, perquè està molt ben fet.
    Enhorabona, Montserrat i que tingues sort.
    Si et ve de gust, en tinc un nou relat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • El final[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2023

    Marcada pel tretze. un relat que barreja moltes coses hi ho fa bé!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • El naixament...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-05-2023

    i la mort es van sincronitzar. Tot un seguit de circumstàncies que van conduir inexorablement a la protagonista a viure una vida poc afortunada.

    Un relat ben conduït i colpidor que no deixa gens indiferent.

    Una abraçada i sort Montse.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

319970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.