Carrisqueig al capvespre (Repte 348)

He hagut de llegir el relat tres vegades, no pas perquè no l'hagi entès, sino perquè m'ha sorprès no haver estat capaç de sospitar en cap moment la naturalesa animal d'un dels "narradors".
A la segona lectura, he vist amb quin mestratge saps "enganyar" el lector, perquè he trobat indicis que em deien que el punt de vista era el d'un animal, i tot i així, se m'han escapat i no els he captat fins al final.
Potser, si em permets que faci una crítica "negativa", és que el canvi de punts de vista queda un xic confós. De fet, em costa pensar que un gos pugui pensar en que la seva presa sigui "atractiva, esvelta i bruna de pell", o que "el feix de bitllets no podia donar marge al no". Aquestes observacions, segons entenc jo, les fa un altre narrador (potser l'escriptor, o l'amo de la "bèstia"), però tal i com exposes els punts de vista, sembla que sigui el gos el qui ho pensa...
Dit això (des de la meva absoluta ignorància en el tema dels comentaris de text), crec que has fet un relat de suspens superlatiu, sorprenent, utlitizant un vocabulari ric i fluït.
I el final és, precisament, el colofó a un relat impactant, en el que poc a poc vas sospitant que alguna cosa no va bé en l'espera de la noia....
La descripció final és la cirereta del pastís, expressió que, en aquest cas, no s'adiu a la cruesa de l'atac de la fera.
Fantàstic relat, doncs, i moltes felicitats. Me'l guardo com a favorit, per veure si m'inspiro a fer, algun dia, una cosa semblant. M'agrada molt el gènere del suspens, el terror i la ciència ficció, així que em servirà, sens dubte, d'inspiració.

És un dels millors relats que he llegit fins ara dels autors que han triat el seu. Esplèndida posada en escena, intriga galopant, descripcions precises i evocadores. Un relat magnífic amb la cirereta del final enginyós i sorprenent. El poso a favorits i també a tu, que ja va essent hora. Una abraçada, Deo!

Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

Crec que jo també he sentit el carrisqueig del grill aquesta nit.

Un relat ple de punyents oracions curtes que el fan trepidant. Una història molt ben narrada amb un final molt impactant.

He necessitat d'una segona lectura per tal d'entendre bé el canvi del punt de vista del narrador (ella-ell).

Felicitats pel relat!

Núria

em mataràs!, uf déu meu, és que em fa mal!
Que està ben escrit és indubtable, el que esgarrifa és que traspassa al lector i esdevé tan real...
A mi, que sóc una bleda aquests relats de violència son com de quatre rombes i el pitjor, tenen efecte retard, més enllà dels minuts que es triga en llegir-lo.
Roman al pensament com un martiri imposat.

Vaig tenir un malson, no fa gaire: un home explicava a una colla de gent asseguda en cadires com d'escola o institut, que el darrer quart d'hora de vida abans de la mort es pateix molt, moltíssim. Deia, "això no es pot obviar, i hem de passar tots" Era com esgarrifós i reia de la gent que es pensava que et sedaven i no t'assabentaves de res. Doncs, això, un altre efecte retard que no em trec del cap.

Com sempre Chapeau amb els teus ritmes il·limitats, gairebé proeses de genialitat. Els teus versos són bestials.

Apa, comento poc, però avui no diràs...
Bé, és el que penso.

petons

Un títol deliciós, suggerent, sonor i apropiadíssim com introducció, per a un bon relat de suspens i terror perfectament plantejat.
Només cal descobrir el canvi de narrador, i per tant de punt de vista, per gaudir-ho plenament. Potser un canvi de lletra ( normal / cursiva, per exemple ) anticiparia la descoberta que, quan es produeix, enriqueix el valor lèxic i expressiu del text.

Encantada de tornar a saber de tu, t'envio una abraçada càlida en mig del fred que ens ataca per gairebé totes bandes,
Unaquimera

com de costum! No paga la pena que em repeteixi: ENHORABONA pel relat!!!

Salut,

V