CAPTIU DEL MAL

La veritat és que no m'ha fet passar cap moment de por. Sí que he patit per la pobra bèstia, i m'ha fet enfadar el comportament poc humà dels éssers humans, en això estarem sempre del mateix costat.
Crec que per ser de terror, no hauries d'haver-nos dit que era un gos de bon principi, el terror es fa més angoixant -intenció del terror- quan no saps què està passant. Nosaltres ja sabem que és un pobre gos que ha estat raptat per uns desaprensius. Ens has de mantenir el dubte fins al final, si aleshores descobrim que és un gos, el relat puja en el seu nivell de terrorífic, i en comparació amb el patiment humà, ens posem a la seva altura.
No sé si m'he explicat prou bé. Un relat de terror ens ha de fer passar una estona d'angoixa inexplicada, que no sempre al final s'entén, i aquesta és la seva força, el desconegut que ens fa por. Una cosa coneguda, com un gos lligat que li fan passar una mala estona, i amb final feliç, no seria l'estàndard del terror.
Però fora d'aquesta temàtica del terror, un relat genial que en altres temàtiques tindria molt més bona valoració.

Felicitats pel relat, i per la teva constància en el concurs, cosa que personalment t'agraeixo.

Ferran

Gràcies Brins, per la teva visita i el teu amable comentari, al meu poema "PONCELLA D'ACUÏTAT", on em dis que he fet una "bona feina" i que té molta creativitat.
M'alegre de que t'haja agradat.

QUE PASSES UN BON NADAL EN COMPANYIA DELS TEUS FAMILIARS.
Salutacions.
PERLA DE VELLUT

No he entès mai que la Natura faci homes bèsties, però sí, a vegades he llegit coses esgarrifoses. Jo sóc una enamorada dels gossos i els gats i pateixo amb ells, no ho suporto. El relat està molt ben trenat i escrit, tens un vocabulari molt ric. Tot i que m'ha fet patir m'ha agradat molt. Gràcies per aquesta història.
Una abraçada, brins!!
Materile

Felicitats pel teu relat, però reconec que hi hagut un moment del relat que he patit. Per tant, aconseguir aquest sentiment colpidor , això vol dir que és un bon relat.
Salutacions i Bones Festes,
Neus Marín

Un relat que gela la sang. Quin horror! Has sabut com aterrir el lector escrivint els fets que es poden veure com si els tinguéssim al davant mateix. Et mereixes ser nominada .
Una forta abraçada i Bones Festes!!

Una altre tipus de terror, el mal que algunes persones són capaces de fer per pura diversió o per odi. No he pogut entendre mai que algú pugui martiritzar els altres i sentir plaer. En el teu cas és un pobre gos, però també n'hi ha infringit a persones, com el cas de les joves violades i assessinades a Mèxic i d'altres ciutats, o el tràfic de persones i organs. O bé totes les barbaritats que s'arriben a fer a les guerres. Sempre he pensat que l'home és bo per naturaleza, però cada vegada em costa més de creure.
Vull dir-te que m'ha agradat molt com ho has escrit, m'han saltat les llàgrimes. La teva frase final és molt dolça.

Hola, a veure si em podries explicar un poc, el tema del mes de febrer, que és "NEGRE", i no sé realment com començar.
Gràcies si m'ho dius pel meu gmail, que és el següent: llamprmc@gmail.com
Bé, que espere que et vaja bé i estigues bé.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT

Un autèntic relat de terror i més sabent que està basat en fets reals. Fa mal, la veritat.

Brins
Acostumo a llegir en el fòrum de Relats més aviat poesia que prosa i normalment escric poemes.
Ara t’he buscat en altres temes teus i veig que últimament escrius sobretot relats amb prosa, malgrat jo et tenia més present en poemes.
Tens un ric vocabulari i saps explicar bé el que vols explicar. En aquest relat, dones la veu protagonista a un gos i és aterrador el què explica en primera persona. No sóc especialment amant dels animals, però menyspreu clarament la crueltat dels qui els maltracten o gaudeixen veient-los patir. Un tema dolorós i se sent més viu quan s’explica des de qui l’està sofrint.

Bon relat. Cuida’t i una abraçada

Sí que és un relat de terror, aquest, sí. I sabent que es basa en un fet real, encara fa més mal.
Gràcies pel teu comentari, Brins.

Un relat colpidor, tristament, verídic. Els del teu relat sí que són autèntics monstres. Els pitjors. Humans deshumanitzats...

És tan explícit en tota la narració que em fa pensar que la protagonista pateix molt i barbaritats. I al finalitzar els sentiments són d'amor i carícies...
Molt entretingut i amb molta força.
Enhorabona Brins.

Gràcies la teva visita i el teu comentari al meu relat "L'artifici", on em dius que "Molt bé". Realment ha estat una fantasia meua i ho he fet de "conte i terror".

Saluts i cuida't...

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC

En el diccionari d’animals no humans i vegetals, s’anomena humà a tot aquell ésser que és capaç de causar danys a altres éssers sense profit necessari, habitualment pel plaer que provoca en aquests éssers menyspreables l’exercici del poder absolut.

Aquets relat m’ha fet que em formulés, altra vegada, tres preguntes a les quals mai no he sabut contestar…
1.- Com pot ser que hi hagi persones que gaudeixin amb els espectacles de lluites d’animals fins a la seva mort?
2.- Com pot per que hi hagi gent que gaudeixi torturant [això sí, cobrant] i d’altres que gaudeixin [pagant] a certs animalons... i que de passada se’n digui la fiesta nacional?
3.- ... com pot ser que hi hagi persones [a les quals se’ls hi concedeix un grau d’intel·ligència] s’apallissin mútuament amb els aplaudiments de la concurrència [entenimentada] que assisteix a veure un noble deporte...
—Joan—