CALMA? SÍ, PERÒ...

Soc a la vora de l'aigua i la miro amb deler. He baixat a la platja a es fosquet quan el munt de pares, avis i canalla, parelles, colles d'amics i persones solitàries, ja han marxat. Uns pocs que com jo gaudeixen del bany al capvespre són a l'aigua.
Em mullo els peus i ja noto el poder vivificant després d'un dia tan calorós com hem patit.

A poc a poquet vaig entrant. És un racó de platja on pots caminar una mica fent peu. Ja no puc esperar més i em capbusso en un rampell d'impaciència. Vull sentir-me envoltada tota jo de mar. Obro els ulls i miro. Al meu voltant centenars de peixets de tots colors neden sense sentir-se importunats per la irrupció d'aquest cos estrany que comparteix l'espai que els és propi.
Em giro cara amunt. M'agrada fer "el mort" damunt el matalàs ondulant que em presta la meva amiga la mar. Contemplo el cel que ja comença a tenyir-se de nit, però encara serà clar una estona més.
És hora de nedar un tros endins. No gaire. No em sento segura lluny de la vora. Per gaudir potser no cal córrer riscs.
De cop la veig. Sembla un plàstic dels que els banyistes incívics deixen escampats arreu. S'apropa i la reconec amb total nitidesa, és una medusa.
Com no m'he fixat en la bandera que assenyala ben clarament la seva presència? Si sempre ho miro! Les meduses em fan pànic des que una se'm va arrapar i la seva "picada" em va malmetre unes vacances. Ja fa anys d'això, però encara ho recordo molt vívidament.
I ara una m'està amenaçant. És així com ho sento, alhora que una frisança em recorre de dalt a baix per tot el cos. Molt nerviosa miro, amb por de veure, si n'hi ha més. No en veig cap. Aquesta és déu haver separat del grup i s'ha perdut, segur! I mira que ha vingut al lloc adequat on trobarà una presa!
Haig de reaccionar i sortir de la paràlisi en què em trobo.
Haig de fugir del perill que tinc ben a prop.
Començo a nedar furiosament i ràpida per sortir de l'aigua. A l'últim moment abans d'escapar m'ha semblat copsar una mirada de sorpresa de l'enemiga.
Potser l'animal del mar ha sentit tanta por com jo en veure'm!

Mare meva! Quina percepció més distorsionada!

(Relat al fil de l'escrit al fòrum de Jere, amb el títol "Calma").