BUGADA-FICCIÓ

Un relat de: E. VILADOMS
Quina sort tenien amb els amos de la fàbrica! Tot i que ara s'estaven més a Barcelona que al poble, se'n continuaven ocupant com uns pares, hi feien tantes bones obres que els havien nomenat marquesos. Com aquests safareigs que havien manat construir, els estalviaven les caminades a les lloses del riu i els permetien estar sota cobert mentre a fora cremava el sol o bufava la tramuntana. Fins i tot hi havia vidres a les finestres!
La setmana que feia el torn de matí, havent dinat, la mare l'enviava a fer la bugada. No es queixava pas, allà hi trobava la Sefa de cal Cisquet i la Manela del Pla amb qui podia fer-la petar, de vegades, també s'esquitxaven i reien mentre estossinaven la roba amb el picador i les dones els recordaven que anessin amb més cura o encara perdrien alguna peça de roba. Les tres treballaven a la mateixa nau, passant fils i ajudant les teixidores, però allà l'encarregat sempre feia l'ull viu i poca cosa es podien explicar.
A l'hivern, així que començava a fosquejar, el seu germà que ja havia acabat el jornal a la vinya la venia a esperar a la porta i l'ajudava amb la pesada càrrega de roba molla. Agafaven la nansa del cossi amb una mà i anaven canviant de costat, així ella aprofitava per posar-se a la butxaca, ara l'una, ara l'altra, les mans balbes del fred i de tant fregar.
- T'imagines, Lola -li deia ell-, ara que inventen tantes màquines per a tot, que n'hi hagués una per a rentar la roba? Si fos prou petita, se'n podria tenir una a cada casa.
- Quin tip de portar galledes de la font que ens hauríem de fer!
- Diuen que aviat hi haurà aigua dins totes les cases, com ara tenen els senyors del carrer Major. Seria una mena de bidó amb un petit desguàs, amb el mateix carbó es podria fer anar un motoret de vapor que mogués unes pales per picar la roba i escalfar l'aigua de rentar. Només hi hauries de posar el sabó i la roba bruta i treure-la quan fos neta, a punt per estendre a la galeria.
- Posats a fer, Pepet, ja podria sortir eixuta i planxada!

Comentaris

  • betixeli | 26-04-2014

    Quin relat més deliciós! Curiosament fa un parell d'anys vaig mantenir una conversa molt similar amb una noia senegalesa; ella tota riallera, jugava a endevinar quines màquines teníem aquí i quines no...

  • Molt original[Ofensiu]
    allan lee | 15-12-2013

    a banda que la teva prosa és deliciosa. Oh, a mi m'agraden els vells safareigs: de petita, a l'estiu, ens hi ficàvem a dins. Tot el relat té gràcia, ritme i gairebé música. Una abraçada

    a

  • La vida als safareigs[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2013 | Valoració: 10

    És un relat preciós! És una ciència-ficció molt propera, amb un retrovisor que mira enrere i un espai per anar endavant. Sempre que viatjo i em trobo un safareig antic, m'hi acosto i toco l'aigua. Hi ha molta vida en aquests espais humits. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • SALTS EN EL TEMPS[Ofensiu]
    Roger Vilaplana | 10-12-2013

    Des del present un pas enrere per saltar cap endavant!
    Llegint el text he vist els paisatges, he sentit les mans balbes, he sentit l'olor de la roba mullada i neta, he escoltat el riu, he patit fred i he sentit la veu i l'alè dels personatges.
    Felicitats!

  • M’ha encantat![Ofensiu]

    M’ha encantat
    Aquest tipus de ciència-ficció endarrerida m’ha encantat. Sí senyor! Uns quants anys endarrere quantes Loles i Pepets no somniaven amb aquests avenços.
    —Joan—

  • Uii m'ha agradat[Ofensiu]
    Atlantis | 08-12-2013

    aquesta ciencia ficció de fa un temps i ben mirat no fa pas gaire.

    He trobat el llenguatge molt adient i la història ben explicada.

    M'ha agradat molt llegir-lo

  • Ciència-ficció[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-12-2013

    vista al cap dels anys. Una forma diferent d'apropar-se al gènere ben narrada.

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-12-2013

    Quan la ciència desplaça la ficció i es fa realitat, es perd una mica del romanticisme i la fantasia. Sort que sempre hi haurà una cosa impossible que s’acabarà fent realitat. I cada cop més ràpidament. Ara ens passa el contrari: ja no dóna temps a imaginar-ho que ens arriben les novetats gairebé sense temps de comprendre-les.

  • Gràcies Edgar![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-12-2013

    Gràcies Edgar Cotes! Has trobat l'etiqueta més escaient per al meu relat: RETRO-CIÈNCIAFICCIÓ. I gràcies a tots pels vostres comentaris!
    Estic contenta, heu entès molt bé el que pretenia. :)

  • Retro-ciència-ficció![Ofensiu]

    Molt bon relat que de ben segur despertarà centenars de somriures. Tan de bo inventessin una màquina com aquesta oi? ^_^ Et desitjo molt bona sort en la convocatòria.
    Edgar

  • sci-felicitats![Ofensiu]
    DomusSilvestre | 08-12-2013 | Valoració: 10

    Doncs estaria prou bé això que expliques! I saps què, també estarien bé que algú inventés quelcom per alabar-te des de la distància, que no faig més que gastar tinta i a correus cada vegada s'apugen més els segells!!!

    Quin gran relat de ciència ficció! Com sempre, ens deixa bocabadats sra. Viladoms!

  • Si senyora![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-12-2013

    Això és la ciència ficció dels nostres avis, la del Jules Verne i companyia, aquells que varen imaginar helicòpters sobrevolant les ciutats, quan encara ni existien! O viatges a la Lluna, quan els altres els deien que ren uns rars, per què encara no es podia ni volar!

    Bona Ficció!!

    Ferran

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

64 Relats

732 Comentaris

71987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.