Arrels

Un relat de: Montseblanc
Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cistell de carlets amb el germà gran.
Somriu mentre s'endinsa al bosc i les flaires de la terra humida, la molsa d'estrelletes, el suro moll de la rosada, li van omplint els narius i el cos sencer de felicitat.
Entre la fullaraca hi veu glans, algunes de mig rossegades pels ratolins de bosc, o potser algun esquirol. Enganxades a les tiges de les estepes, les aranyes hi han construït teranyines que semblen collars de fi cristall.
La Marina encara no ha vist cap bolet però se sent feliç, cada vegada camina més a poc a poc, és com si els peus arrelessin a la terra fosca. S'atura i sent com també els dits de les mans s'allarguen fins a fregar i penetrar la capa d'humus sota les alzines. El cor li batega cada vegada més ràpid. Pot sentir l'aspror de la terra que l'acull i nodreix. El zumzeig d'unes abelles a un cirerer d'arboç. La dolça aroma dels brucs en flor. El vent que li omple els cabells de fulles seques. Vibra tota ella sincronitzada amb la natura. La saba li corre per les venes. Un pardal se li posa a una espatlla.
Fins que s'entrebanca, parpelleja, li arriba el so del campanar del poble i s'adona que fa tard per fer el dinar. Marxa corrents. A terra hi queda el cistell i les marques d'on havia arrelat.

Comentaris

  • Matí deliciós[Ofensiu]
    MariaM | 01-12-2020 | Valoració: 10

    Amb tu he passat un matí deliciós.
    T'agraeixo molt la companyia, sola no me n'hagues sortit. He trobat el teu cistell arrelat entre la boscana; tampoc l'he tocat.
    Una abraçada
    MariaM

  • Jo estic amb el SrGarcia...[Ofensiu]
    llpages | 28-11-2020 | Valoració: 10

    ... també hauria acabat el relat amb la noia convertida en un galzeran o un boix grèvol farcit de fruits vermells. És l'hora de dinar i la gana apreta? No serà que ha olorat un xuixo ben torradet amb la crema tèbia? Hahaha! Mai deixaràs de sorprendre'ns, Montseblanc!

  • Gràcies Montseblanc. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-11-2020


    Gràcies Montseblanc per la teva visita i el teu comentari al meu poema "Acròstic al Coronavirus", on em dius que és un "Maleït virus", Sí tot això que em dius és veritat.
    Gràcies per la teva amabilitat.
    Abraçades a l'aire...

  • ARRELATS[Ofensiu]
    Ravegal | 24-11-2020

    Ens tens arrelats als teus escrits
    Dona, és que crees unes imatges...

  • Descripció detallada.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-11-2020 | Valoració: 10


    Entre bolets, alzinars, el bosc, la terra humida, la molsa, la rosada, la felicitat, la fullaraca, les estepes, etc. Un relat molt detallat, que ompli de goig llegir-lo.
    M'ha agradat moltíssim. Enhorabona i endavant, Montseblanc.
    Una salutació.
    PERLA DE VELLUT

  • El nom de cada cosa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2020

    M'agrada molt aquest relat, Montseblanc. Ple de poesia, un relat fantàstic molt realista, on s'anomena animals i vegetals pel seu nom. I com algun company relataire ja t'ha comentat, permet una doble interpretació de la paraula "arrels".
    Sort!

  • La filla pródiga[Ofensiu]
    kefas | 22-11-2020


    Una bella manera d’explicar la paràbola de la filla pròdiga, la filla extraviada que retorna a la seva casa, la de la mare naturalesa, que la perdona i la rep amb les branques obertes i el sol tou i humit perquè torni a arrelar-hi. La resta de fills perduts hauríem de fer cas a aquest missatge abans que la benvolença de la mare naturalesa es transformi en ira. Hi ha un temps per a cada cosa i el del perdó està caducant.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • El poder de les arrels[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-11-2020

    M'hagués agradat que s'hagués quedat al bosc vivint com un bolet o una teranyina.
    Però el relat sorprèn: és l'hora de fer el dinar, hi ha arrels més poderoses d'allò que sembla a primera vista.

Valoració mitja: 10