ÀRDUA DECISIÓ

Un relat de: Rosa Gubau

ÀRDUA DECISIÓ



El poc interès que en el primer moment em va despertar la trobada amb aquell noi amb qui vam decidir tenir una cita, va canviar de rumb, quan vaig decidir apostar per conèixer-lo, la seva aparença era afable i no hi perdia res per intentar-ho. Val a dir, que ell des del primer moment es va sentir molt còmode i atret per a mi, però personalment, ja n’estava una mica escarmentada de jocs i mals tràngols del passat. Així i tot, a mesura que van anar passant els dies, vaig anar descobrint a una persona tranquil•la i reflexiva, assenyada i generosa, sensible, intel•ligent i respectuosa, un bon amic i un bon amant. Una persona que dia rere dia em feia sentir valorada, desitjada i realment especial. Vam compartir rialles, converses, sentiments, sortides, àpats, intimitats...Tot semblava anar com una seda, estàvem encetant una història que mai m’hagués imaginat, em sentia realment afortunada.
No va passar gaire temps, quan alguna cosa es va torçar i van sorgir els primers inconvenients per part seva, la distància, semblava ser el gran motiu, però jo sabia que ni era tanta la distància ni tampoc l’autèntic motiu, si més no, l’únic. Alguna cosa més hi havia d’haver per deixar perdre una relació que valoràvem tant.
Tot es va anar esvaint a poc a poc, fins que el seu comiat va ser imminent. Era una forma d’evitar fer-nos mal si deixàvem passar més temps. No negaré que aquesta decisió em va desencadenar un fort i colpidor desengany en aquell moment, però ho vaig respectar i acceptar; era plenament conscient que la relació no podia arribar a bon port si tan sols era desitjada per una de les parts.
Passats uns dies ens vam intercanviar una carta d’acomiadament, donant-nos les gràcies pel que havíem compartit i ressaltant totes les nostres virtuts sense escatimar ni un sol elogi personal i desitjant-nos el millor l’un a l’altre. Les seves últimes paraules van ser: “SERÀ UN HONOR PER A MI SER EL TEU AMIC SI AIXÍ TAMBÉ HO DESITGES, SEMPRE ESTARÉ AQUÍ PEL QUE VULGUIS I NECESSITIS”. Per a mi va ser molt valuós i significatiu, un autèntic amic no té preu, i cal preservar-lo com un tresor, fins aquí, el nostre trencament no va ser gaire dolorós, no calia esperar massa temps per passar el dol, la relació va ser intensa i bonica, però de curta durada. Tot i això, necessitava saber l’autèntic motiu del seu canvi d’opinió, i no vaig trigar a preguntar-li, creia que em mereixia una resposta completament sincera. Empès per la meva insistència, finalment em va confessar que m’havia idealitzat i no sentia aquell neguit ni força interior de tornar-me a veure quan marxava i que sentia molt haver-me decebut.
Quatre dies després, em va fer saber que estava coneixent una altra dona, fet que no em va sorprendre, i que en realitat no em va trasbalsar; la vida continua, i per damunt de tot, el que més prevalia en aquests moments era la nostra amistat, i aquesta seguiria intacte.
Al cap d’un període prudent sense cap mena de contacte, necessitava saber que n’era de la seva vida, com estava, saludar-lo, res més enllà. La seva resposta, per dues vegades consecutives, va ser el silenci i la indiferència més absoluta. La primera vegada, estranyada i compungida, vaig creure que possiblement el podia haver ofès d’alguna manera, sense ser-ne sabedora, o simplement hagués sofert algun contratemps personal, fins i tot vaig experimentar lleugers sentiments d’angoixa i culpabilitat davant els seus successius silencis, però recordant algun incident sospitós succeït anteriorment en el que potser vaig pecar d’un excés de confiança i solidaritat, ara m’adono que podia tractar-se d’un presagi d’intencions anunciades, en tot cas, si hagués estat així, tampoc tenia la possibilitat d’esbrinar-ho.
Dolguda i decebuda davant aquest menyspreu tan evident, vaig considerar-ho una gran falta de respecte i lleialtat que no podia deixar passar per alt. Ni ara ni mai li he desitjat cap mal, sinó tot el contrari, però no combrego amb les boniques paraules per sortir-ne airós si no van acompanyades de fets, la meva dignitat estava per sobre de tot. No vaig voler esperar ni un dia més per comunicar-li la meva dolorosa però inapel•lable decisió. Consternada, però segura i decidida, vaig redactar una carta a raig, exempta de cap floritura ni postureig, potser un pèl cruel i amarga, però sense cap dubte un relat concís, sincer i honest, reprovant-li les mentides i la covardia, i accentuant sense cap classe de mirament la seva falsa i desitjada amistat, tallant d’arrel qualsevol mena de relació per sempre. Estava segura que ell n’era plenament conscient que feriria la meva sensibilitat amb la seva deplorable actitud.
Els dies van anar passant junt amb el ressentiment i la desil•lusió, i una vegada més, nul•la explicació ni resposta per part seva. En aquesta ocasió ni esperada, ni tan sols desitjada.



Rosa Gubau






Comentaris

  • Dolorosament biogràfic[Ofensiu]
    Joan Colom | 02-04-2023

    Acabat de llegir, i abans de consultar les categories amb què havies qualificat el relat, ja savia que era biogràfic: d'haver estat pura ficció, la trama hauria inclòs episodis més coloristes i l'hauries acabada amb un final més sorprenent. I és que l'amargura real no acostuma a quedar gaire vistosa, transcrita en un text.

  • Frases que es diuen i no es senten[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2023

    Veig que a categoria has posat "Biogràfica", per tant entenc que això ho has viscut. Sé que és molt fàcil parlar des de la distància i havent llegit tot el procès, però jo et diria que en el moment en que es va tallar la relació, allà ho hauries d'haver deixat estar del tot. Allò que et va dir ell "que sempre serieu amics" forma part del conjunt de frases que es diuen, com "no ets tu, soc jo". Per ell, escriure això de l'amistat per sempre, va ser una manera maca de tancar la relació (ho fan molt això). Tu t'ho vas agafar al peu de la lletra, error teu, la relació ja s'havia acabat. Passa pàgina, no mereix ni un segon més del teu temps.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-03-2023


    Bona vesprada, Rosa:

    Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema Moreneta del meu cor. Em dius que són versos bells i exquisits.

    Sí, l'havia posat a publicar, fa uns dies, i com la foto no em sortia, l'he publicat de nou, per a ressaltar el poema amb una noia morena. Et sembla bé, oi?

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Desamor...[Ofensiu]
    Cesca | 19-03-2023

    Una història de desamor, de desafecte. No veure's corresposta en l'amor pot fer mal però veure's traïda en l'amistat, penso, és més dolorós.
    Un bon relat, redactat amb cura i mestria.
    Un plaer.

    (Moltes gràcies pel teu comentari)

  • És difícil...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-03-2023 | Valoració: 10

    Les relacions personals són difícils. Cada una té la seva pròpia personalitat i la seva pròpia dificultat. I a vegades cal prendre decisions també difícils, però cal prendre-les.Sigui com sigui, com podem negar les pessigolles de l'amor? Una abraçada.

    Aleix

  • NARRACIÓ [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-03-2023 | Valoració: 10

    Tornat a llegir, lentament, i m'agrada força. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Molt cordialment,

  • Lleieltat[Ofensiu]
    Atlantis | 17-03-2023

    El desengany d'una deslleialtat fa mal. Continuar una relació d'amistat després d'una relació amorosa, no és fàcil, sobretot si una de les parts no volia. Alguns i algunes fan servir lo de l'amistat com una excusa i això és el què dol.

    El dolor de la pèrdua persisteix i tu ho has descrit molt bé. Tot passa i no val la pena encallar-te amb aquest fet. Segur que hi ha persones que poden oferir-te una amistat plena i càlida.

    Una abraçada. i ànims! Segueix escrivint. Escriure a vegades, cura.

  • El que no va poguer ésser...[Ofensiu]

    M'ho he passat molt apassionadament llegint aquest relat autobiogràfic, no tant sol per com està escrit, llisca com la seda!, sinó també per la manera com expresses els sentiments i neguits. A més a més, a mida que transcorre el relat, aconsegueixes mantenir-nos a l'aguait per tot allò que va esdevenint-se bo esperant com acaba la relació. Llàstima que no poguem dir allò de: foren Felícia i menjaren anissos.

  • Agraïments[Ofensiu]
    MariaM | 16-03-2023

    Acceptar-nos i, si és possible, amb l'humor que calgui.
    Ben agraïda pel teu comentari: " Fer-se gran..."
    Salutacions
    MariaM

  • Aclariment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-03-2023

    Davant els dubtes que si aquest relat és autobiogràfic, haig de dir-vos que en aquest cas si. No ho acostumo a fer, però aquesta vegada he tingut necessitat de compartir-ho amb vosaltres. Gràcies a tots els que hem llegiu i disculpeu que hagi escrit aquest comentari aquí.

    Rosa.

  • Agraïments i bonic escrit[Ofensiu]
    Nua Dedins | 15-03-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda Rosa,

    en primer lloc, agraïr-te les teves paraules en el relat de la setmana passada "Cendres d'una època universitària".

    Bonic relat sobre el sentiments, Rosa. Certament, són clau per escriure molts i molts relats. Segueix amb molts més i bona setmana!

  • Àrdua decisió [Ofensiu]
    Prou bé | 15-03-2023

    Ha estat explicar-ho aquí, encara que sigui ficció hi ha un munt de sentiments, de segur, viscuts.
    Com ja t'han dit el relat enganxa, a mi també.
    Una petita reflexió: no crec ni possible ni pràctic mantenir, tan sí com no, una relació d'amistat després que s'acabi una relació amorosa. Per a mi és com voler agafar-se a alguna cosa que ja no existeix...
    Amb total cordialitat

  • L'amor és cosa de dos[Ofensiu]
    llpages | 14-03-2023 | Valoració: 10

    Vull dir que l'amistat admet potser més gradacions que l'amor entre dues persones. Quan hi ha un amor de parella, d'alguna manera hi ha un cert equilibri de forces entre ambdós, mentre que l'amistat pot ser més apreciada per una de les parts, sense que suposi cap entrebanc en la relació. A banda d'aquesta reflexió de peu de marge, m'ha agradat molt com expresses la situació, està molt ben escrit . Et seguiré llegint, una abraçada!

  • AIREJAR LA FERIDA[Ofensiu]

    Rosa,

    Des de la ignorància de si es tracta de ficció o realitat, trobo un relat que enganxa, que el vols llegir fins al final.

    I si, efectivament, és tracta d'una experiència viscuda, segurament el fet d'explicar-ho t'ajudarà a oblidar l'experiència més fàcilment.

    Endavant!

    Fidel Gangonells

  • Desconfiança[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-03-2023

    Ai Rosa, com en som de complicades les persones!, i ja no parlem de les relacions en general, no tan sols de parella. Quan et falla algú en qui confies, ho passes malament i, a més, fa que cada cop et tornis més desconfiat.
    Per altra banda, descrius molt bé la situació. M'ha agradat llegir-la.

    Salutacions

  • Un relació entre els dos. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2023 | Valoració: 10


    Un relat que de principi a la fi manifesta tota una falta de respecte i lleialtat entre els dos. M'ho he llegit a poc a poc i m'ha impressionat com el redactes. Que fou un autèntic amic i després no és legal.
    Hi ha una relació entre els dos, que acaba en punt just.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • INTERESSANT[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-03-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat al voltant del valor de l'amistat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre RECTIFICAR.
    Molt cordialment,

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

71 Relats

1049 Comentaris

38851 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Soc nascuda a Mataró l'any 1.957. Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, en l'àmbit laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys, tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n una mica, si més no, aprendré de tots vosaltres.