Anatomia

Quan vivia a l'Anglaterra a voltes mirava un programa de televisió que duia per nom: "Anatomy for beginners" en el que apareixia al plató i en directe un metge forense i una colla d'alumnes. Al programa, de màxima audiència, els televidents podia observar com s'anava sostreien a poc a poc els òrgans d'un cadàver. Un dia van llevar a un mort els budells i els van desplegar essent sostinguts pels mateixos alumnes... Llegir aquest terrorífic relat teu m'ha fet recordar aquest programa de la BBC. Una cosa teva que admiro de la teva manera d'escriure és que sigui el tema que sigui sempre el relat és amb summe coneixement de les paraules o coneixements que fan referència al tema tocat. En aquest cas el vocabulari mèdic, és clar que essent farmacèutic una mica ajuda....Enhorabona!

és diu que la venjança és un plat que se serveix fred, però aquí és massa fred... L'idea i el relat són boníssims, només m'imagino, o provo d'imaginar-me.

Escarnir, turmentar, arrancar la carn en revenja d’un escarni precedent. No és el mateix escarnir la carn viva, sensible, que la carn morta, despulles insensibles que encabien una voluntat.

Fa feredat, però la justícia reparadora és impossible i la venjança només certifica que el fet no es tornarà a repetir de forma idèntica.

Un bon relat! Molt descriptiva la part sàdica on esquartera el cap i ben lligat amb un final punyent!

Un relat esgarrifós. Al principi no s'entén el sadisme amb què l'estudiant tracta el crani, però tot queda clar al final.
Perfectament estructurat, provocant fortes emocions al lector. Un bon relat de por i venjança.

Molt bon relat per ajudar a reflexionar sobre un fet tan habitual i tant tabú!

Amb això de la venjança, cadascú fa el que pot, el que sap o el que la seva moral li permet. M'ha encantat la forma d'afrontar-ho del protagonista, on l'atzar n'és l'element principal. Potser fa que la possible venjança sigui més fàcil de tirar endavant.

Afrontar els abusos soferts durant la infantesa comporta un procés lent i dolorós. Tot comença en adonar-se del que ha passat, poden passar molts anys fins que un s'adona de tot plegat. Llavors busques el perquè i mai el trobes. Ho afrontes mitjançant venjança o perdó? Molt depèn si els abusos han tingut lloc en l'àmbit familiar o fora de casa. Si ha passat dins de casa, cal sumar-hi la possible falta de credibilitat de la família, que pensin que tot és inventat, la presència o manca de complicitats i el mirar cap a l'altra banda o els necessaris enfrontaments dolorosos.

I per últim, això fa que en el dia a dia, es vegin fantasmes arreu, i sobreprotegeixis els que més t'estimes.

Massa tard... tens raó, se l'hauria d'haver castigat en vida. Però discrepo en el mètode repressiu: en cap cas s'han d'aplicar turments propis de l'antigor, ens posaríem al seu nivell, i ja tenim prou història com per haver quedat demostrat que ni la tortura ni la pena capital en són la solució. Cal jutjar, aplicar penes i, per damunt de tot, que s'acompleixin en la seva totalitat.
El relat té l'origen en una pensada, una pensada gens humorística. Prometo tornar a la veta optimista, hahaha!

M'agrada la sinceritat i aconsegueixes a través d'actes esgarrifosos cumplir amb la vengança per fer justícia. Però, això no se sap fins al final del relat. En l'última frase que, per cert, m'he hagut de rellegir per entendre bé, gràcies i felicitats

Em sap greu que fins ara, cap dels que t'ha comentat hagi llegit bé el relat. Sí que és de terror, sobretot per la frase final. I saps què he pensat? Massa tard, tant de bo això se li hagués pogut fer a aquest desgraciat mentre encara era viu. Però bé, si al protagonista li serveix encara, doncs endavant.
Aquesta vegada no hi ha humor al teu relat o, si de cas, un humor negríssim. Curt i esfereïdor. I molt real. Fem escarafalls per les descripcions de quatre talls mal fets i passem per sobre del que veritablement posa la pell de gallina.

Un relat que m'ha sorprès en tot el seu contingut. Està clar que ho han de practicar tots els estudiants, però si falla el primer el suspens,... ja no queda més material... Quant de terror...!!
Un relat que fa pensar...en els supensos...!!
Saluts..
Quan de temps, que no m'has llegit, Llpages. Gràcies si pots llegir-me.
Cordialment...