La psicologia de les mones 2ª part.

Un relat de: Manuel de Lino

LA PSICOLOGIA DE LES MONES.

2º PART.


La mona estava recolzada al prestatge de la meva cambra i hem mirava de fit a fit, com si hem desafies, el tigre no, simplement es rascava amb les potes i manejava la cua com si penses en que amb ell no li anava res de tot allò.
Alguna vegada es feien una rialleta, que no me intranquil·litzava.
Poc a poc vaig anar enllestint un pla perquè la mona baixes del seu pedestal.
A les hores vaig recorre a tota la meva astúcia de homo sapients per aconseguir apropar-la al meu territori.
Encara que necessitava d'un col·laborador per la tasca. L'oportunitat s'hem va presentar en forma de iaia, afalago-sa i petonaira.
Va ser un diumenge la tarda.
Ens vam quedar tot sols la pobra velleta, la mona, el tigre i jo.
En un moment donat vaig començar a xisclar senyalant al animaló i fen-li tota classe de signes perquè me l'apropes. Tot seguit me la va donar fen una forta rialla.
- Que content esta el pobrissó.- Va digué la ieieta.
Quan la vaig tenir a les meves mans, vaig saber que era el goig, la vaig mirar amb cara de esparver.
Per Deu meu!!!! que era allò !!!!
Vaig veure que una llàgrima li queia dels seus ulls, hem vaig quedar parat, amb el cor pres d'una angustia terrible.
La mona, aquell tros de drap tenia sentiments.!!!
Mala bèstia, que hem volia enganyar?.
Vaig mirar el tigre, que encara d'espantat tenia els pels del llom eriçats.
Les meves neurones no es podien haver degradat tant ràpidament, només tenia uns pocs mesos, un any i poc mes. Jo no era un degenerat. No estava boig i no veia visions. La mona plorava i tenia sentiments.
La mona estava estirada a un racó de la meva gavia ara mateix, amb el seu pantaló, vermell, i les orelles grans i de cara avall.
Li vaig fer unes petites carantonyes, i fins i tot li vaig treure els pantalons perque es sentis mes còmoda, però ella es queda quieta esperant el seu final, que es creia molt prop.
El tigre es va girar de cul.
Hem vaig quedar perplex. Hi tenia que haver una explicació per tot allò.
Repassà mentalment tot el que havia après, durant la meva vida.
El meu disc dur va trobar la clau en un tres i no res. La mona era una fada embruixada, i només faria falta un peto per donar-li altra vegada la seva aparença humana com la Blancaneus o la Princesa la granota.
La vaig agafar amb tota la meva força i la vaig besa.
Res.
Altra vegada.
Res de res.
Estàvem com al principi. que devia fallar a les hores?
Vaig torna a repassar els contes.
Claro a les hores vaig caure, era un peto d'amor el que necessitava la mona.
Jo ja havia vist als meus pares que lo que era besar de tornillo.
Vaig agafar a la mona amb totes les meves forces i vaig començar a chupar-li els llavis.
Oh Deu meu, . . . quin cop al cap, de cop i volta vaig veure les estrelles.
I una veu que hem deia
Guarro que això no es fa amb els animals i molt menys amb les mones de la botiga, sap Deu d'on vindrà aquest penjoll.
I agafant altra vegada a la meva ja estimada, la torna ficar a la prestatgeria al costat del tigre.
Aquella nit la mona es convertir en el mes meravellós dels animalons i ella i el tigre van fer l'amor tota la nit.
De quan en quan en mirava, com si en dones les gràcies per portar-la a aquest mon i pogué gaudir per sempre del seu amat i dels plaers carnals.
Hem vaig sentir el mes infeliç dels mortals, enganyat per la mona, per la meva mona!!!
Això va pogué ser durant casi quatre mesos.
Fins que va arribar el meu cumpleanys i el meu tiet hem va regalar dos pistoles i una estrella del sheriff.
A les hores vaig fer justícia, com al oest .
Primer vaig disparar i desprès vaig preguntar.
Aquella nit una mona i tres mones- tigre orfes en van amargar la nit amb els seus plors.
Jo recolzat al llit gaudia de la meva venjança. Destapat i mig gelat, perquè havia sentit feia uns poc dies que la venjança era un plat que es servia fred.
Així poc a poc s'anava fent la meva personalitat que com véreu va pegar moltes voltes.
Fins l'altra.

Comentaris

  • Continues[Ofensiu]
    Boréâs | 01-06-2005

    la història amb enginy. Avances pulcrament en la narració.

    Molt bé, noi!

  • mar - montse assens | 13-01-2005 | Valoració: 10

    hola Manuel,
    vaig llegint tots els relats i el que em crida l'atenció del teu és que en aquest relat comences a donar personalitat i sentiments a "la mona". Li dibuixes llàgrimes i rialles...
    Dones al teu relat una nota d'humor que fa que el lector no se'n pugui estar de somriure mentre llegeix. I al mateix temps fas que sigui incapaç de preveure com continuarà la història.
    Despertes també aquí un instint de venjança...
    M'ha encantat llegir-lo

    una abraçada
    i feliç 2005

  • Sempre igual![Ofensiu]
    Shu Hua | 27-12-2004 | Valoració: 8

    Si qui li ha sigut infidel és la mona, per què es carrega al tigre? I als petits monos-tigres, qui els cuidarà?
    És una continuació molt original, però amb els tres relats que porto llegits fins ara, em sembla que no ha prosperat. Podries escsriure una història sencera d'aquest tipus.
    Bé, segueixo, que només me'n queden ... quasi tots.

  • Linkinpark | 10-11-2004 | Valoració: 8

    No ha estat del tot malament, però la primera part m'ha agradat més.

  • Biel Martí | 28-10-2004

    Ups manuéee, que se te'n va la castanya. He rigut força encara que les escenes zoòfiles m'han donat una mica de mal rotllo, doncs la idea era que el nen fos, com a molt, zoopata (si existeix això). És xulo, però (xulo és una paraula horrible però m'ha vingut de gust posar-la) veure com cadascú li va donant el seu estil.

    Biel.

  • Sense malpensa[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 25-10-2004

    Estimada Alicia:
    NO vull que malpensis, els homes som incapaços de fer anar les coses per on tu insinues .
    I si no ja veuras al final del relat .
    T'apostes un pesol?
    Gracies i un peto.
    (et tornaras un princep)
    Manuel

  • Genial[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 24-10-2004 | Valoració: 8

    Genial noi, quin tip de riure... encara veig a les mones-tigres orfes plorant. Que ens ho has deixat difícil als que venim darrera.

    Ara que la psicología de les mones no se, pero la del homo sapiens està clar per on va...!



Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: