La gelosia de no saber- te meva

Un relat de: Manuel de Lino

La gelosia de no saber- te meva, en fa embogir, et tinc al meu costat , t'acarono les mans i et miro als ulls, fins i tot et parlo . . . però se que no ets meva.
Se que dintre teu i ha un altre, i no el puc treure, voldria que fos al revés, que fos jo el que estigues al teu cor, a la teva ment, als teus llavis, als teus ulls, i que ell estigues al teu costat. Sabria com treure-tel de sobre, com esbandir la seva olor de mascle feréstec, i de masculinitat sense fi, fins i tot en riuria de les seves passejades al teu costat.
Ara es al contrari, soc jo el que al passar amb tu la gent en senyala, . . . i riu.
Pallasso insolent.
Que puc fer quan te acarono les mans al banc de la plaça?, la teva mirada es absent , penses en ell?.
Ens diem adéu a la porta de casa i al donar-te un peto, en cremem els llavis,
es el preu que he de pagar?
Diguem que no m'estimes i faré el meu camí , però no gaire lluny de tu, et vull veure de prop i sofrir, però sofrir amb el plaer del dolor de no saber- te meva.
Com ara, però en la cara ben alta, vull anar pel poble sense donar la esquena a les filadores del passeig, No vull mes riures, no vull mes mitges paraules, no vull sentir bategar el teu cor al meu costat,
En fa mal escoltar, un cor que batega per un altre.
No mes enganys, no mes mans juntes, ni mirades d'amagat buscant un ombra en mig de la plaça, mentre ets entre els meus braços.
Dolça dona, espill dels meus anhels, ni tan sols per un instant deixaràs ser meva?
.- Deixa no escoltes estimada meva, només son unes paraules donades, papers firmats, anys darreres anys, tot junt, quin es el seu valor, si el teu cor es com el del primer dia.
Si ha nascut un adolescent amor en la tardor de la nostra vida.
Si es nat en una nit , plena de bogeria.




Comentaris

  • Coment - tardà però coment al cap i a la fi[Ofensiu]
    OhCapità | 07-06-2005 | Valoració: 9

    Mmm, un relat tendre i trist. No ésser correspost en l'amor és un patiment constant, ... i si hi posem un tercer element a la coctelera, ... aquest ingredient explosiu com és la gelosia mmm, ... aquí obtenim un relat amb sentiment.

  • L'amor[Ofensiu]
    Lavínia | 28-04-2005

    no compartit és el que més dol, perquè saps que no pot ser per a tu i a més áquest "sabria treure-te'l de sobre amb aquesta olor de mascle feréstec" és força aclapardora, perquè és " a la tardor de la vida" on sent aquest amor que és "adolescent". És a dir en plena efervescència.

    Dos textos que t'he llegit, Manuel, l'amor desafortunat, correspost o no, n'és el protagonista. Tot plegat una visió dolorosa d'aquest sentiment, però descrit amb destresa.

    Molts petons.

  • L'amor[Ofensiu]
    Lavínia | 28-04-2005

    no compartit és el que més dol, perquè saps que no pot ser per a tu i a més áquest "sabria treure-te'l de sobre amb aquesta olor de mascle feréstec" és força aclapardora, perquè és " a la tardor de la vida" on sent aquest amor que és "adolescent". És a dir en plena efervescència.

    Dos textos que t'he llegit, Manuel, l'amor desafortunat, correspost o no, n'és el protagonista. Tot plegat una visió dolorosa d'aquest sentiment, però descrit amb destresa.

    Molts petons.

  • " ser o no ser "[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-04-2005

    " saber-te o no saber-te meva ". Dolorós és saber que la persona a qui tant estimes no sent el mateix cap a tu.

    "Sofrir amb el plaer del dolor de no saber- te meva." Bufff, quin plaer... és dolorós saber que no et correspon. Bé, de fet, almenys ho saps i com dius tu pots anar amb el cap ben alt.

    Que dolenta és la gelosia... aquella gelosia inevitable que sentim quan no tenim el que tant voldríem... ai, dolorosa gelosia!

    Com va la setmaneta?
    Gemm@

  • trist[Ofensiu]
    Ainoa | 25-04-2005 | Valoració: 9

    pero tan dolç, tan tendre.. i tan real, que aixo es el que preocupa, tante svegades ha passat estimar algu entre el sbraços d'una altra persona. Ara llegiré més coses teves i aveure si m'agraden tan com aquesta.

    petonets

    Ainoa

  • La gelosia...[Ofensiu]
    Llibre | 25-04-2005

    ...és una mala companya de viatge, però qui més qui menys, amb més o menys força, tots l'hem tinguda en algun moment al nostre costat.

    M'han copsat, en especial, unes frases del teu relat:

    "Diguem que no m'estimes i faré el meu camí , però no gaire lluny de tu, et vull veure de prop i sofrir, però sofrir amb el plaer del dolor de no saber- te meva."

    Trobo que amb aquestes paraules defineixes abastament aquest sentiment malaltís de la gelosia. Per una banda, voler saber la veritat per deslliurar-se del pes feixuc que esclavitza la persona gelosa... però per altra banda, rabejar-se i gairebé complaure's en el dolor de saber-se ignorat per la persona estimada. "Sofrir amb plaer del dolor..." Un bon joc de paraules.

    LLIBRE

  • Identificats[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 25-04-2005 | Valoració: 8

    El meu primer coment de la teva semana. I m'ha sorpres, es una escriptura suau i viva amb la que ens podem identificar. Tots volem cometre alguna bogeria i ens és difícil no dfeixar-nos portar. Dona salsa a la vida, oi?

  • gelosia.....[Ofensiu]
    AINOA | 25-03-2005 | Valoració: 10

    La gelosia es com una malatia que no en deix viure feliç,
    Et fa mal pensat,i vas embigin a poc a poc sense donarten conte del que realment fas.

  • Jo penso[Ofensiu]
    Atlàntida | 13-02-2005 | Valoració: 10

    que no s'ha de fer una bogeira, però sí viure una bogeria ,avui, sense pensar en el demá, qui el coneix? ningú.
    Viu avui, el demá no importa.
    Si visquesim més el avui, el demá seria millor.
    Saps? acaba de sortir-me un poema sencill, peró al cap i a la fi, un poema, gracies amic,.
    El llegiràs oi?.

  • diuen que...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-01-2005 | Valoració: 10

    la gelosia "és amor exclusiu exagerat"... que ens fa dubtar, espiar, imaginar, que omple d´interrogants el camí de la vida, que ageganta petites ombres de pors amagades, que distorsiona els colors de l´amor, que rosega l´ànima, trèmula de perdre espais i racons de possessió boja, que posa parets entre llavis i abraçades buides plenes de sospites fantasmals... però crec que... millor la gelosia que la indiferència, perquè la indiferència sí que "és amor terminal total".
    m´ha agradat el teu relat, humà, sensible, real,
    tendre i dur a la vegada...
    una abraçada, amic.

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: