La gelosia de no saber- te meva

Mmm, un relat tendre i trist. No ésser correspost en l'amor és un patiment constant, ... i si hi posem un tercer element a la coctelera, ... aquest ingredient explosiu com és la gelosia mmm, ... aquí obtenim un relat amb sentiment.

no compartit és el que més dol, perquè saps que no pot ser per a tu i a més áquest "sabria treure-te'l de sobre amb aquesta olor de mascle feréstec" és força aclapardora, perquè és " a la tardor de la vida" on sent aquest amor que és "adolescent". És a dir en plena efervescència.

Dos textos que t'he llegit, Manuel, l'amor desafortunat, correspost o no, n'és el protagonista. Tot plegat una visió dolorosa d'aquest sentiment, però descrit amb destresa.

Molts petons.

no compartit és el que més dol, perquè saps que no pot ser per a tu i a més áquest "sabria treure-te'l de sobre amb aquesta olor de mascle feréstec" és força aclapardora, perquè és " a la tardor de la vida" on sent aquest amor que és "adolescent". És a dir en plena efervescència.

Dos textos que t'he llegit, Manuel, l'amor desafortunat, correspost o no, n'és el protagonista. Tot plegat una visió dolorosa d'aquest sentiment, però descrit amb destresa.

Molts petons.

" saber-te o no saber-te meva ". Dolorós és saber que la persona a qui tant estimes no sent el mateix cap a tu.

"Sofrir amb el plaer del dolor de no saber- te meva." Bufff, quin plaer... és dolorós saber que no et correspon. Bé, de fet, almenys ho saps i com dius tu pots anar amb el cap ben alt.

Que dolenta és la gelosia... aquella gelosia inevitable que sentim quan no tenim el que tant voldríem... ai, dolorosa gelosia!

Com va la setmaneta?
Gemm@

pero tan dolç, tan tendre.. i tan real, que aixo es el que preocupa, tante svegades ha passat estimar algu entre el sbraços d'una altra persona. Ara llegiré més coses teves i aveure si m'agraden tan com aquesta.

petonets

Ainoa

...és una mala companya de viatge, però qui més qui menys, amb més o menys força, tots l'hem tinguda en algun moment al nostre costat.

M'han copsat, en especial, unes frases del teu relat:

"Diguem que no m'estimes i faré el meu camí , però no gaire lluny de tu, et vull veure de prop i sofrir, però sofrir amb el plaer del dolor de no saber- te meva."

Trobo que amb aquestes paraules defineixes abastament aquest sentiment malaltís de la gelosia. Per una banda, voler saber la veritat per deslliurar-se del pes feixuc que esclavitza la persona gelosa... però per altra banda, rabejar-se i gairebé complaure's en el dolor de saber-se ignorat per la persona estimada. "Sofrir amb plaer del dolor..." Un bon joc de paraules.

LLIBRE

El meu primer coment de la teva semana. I m'ha sorpres, es una escriptura suau i viva amb la que ens podem identificar. Tots volem cometre alguna bogeria i ens és difícil no dfeixar-nos portar. Dona salsa a la vida, oi?

La gelosia es com una malatia que no en deix viure feliç,
Et fa mal pensat,i vas embigin a poc a poc sense donarten conte del que realment fas.

que no s'ha de fer una bogeira, però sí viure una bogeria ,avui, sense pensar en el demá, qui el coneix? ningú.
Viu avui, el demá no importa.
Si visquesim més el avui, el demá seria millor.
Saps? acaba de sortir-me un poema sencill, peró al cap i a la fi, un poema, gracies amic,.
El llegiràs oi?.

la gelosia "és amor exclusiu exagerat"... que ens fa dubtar, espiar, imaginar, que omple d´interrogants el camí de la vida, que ageganta petites ombres de pors amagades, que distorsiona els colors de l´amor, que rosega l´ànima, trèmula de perdre espais i racons de possessió boja, que posa parets entre llavis i abraçades buides plenes de sospites fantasmals... però crec que... millor la gelosia que la indiferència, perquè la indiferència sí que "és amor terminal total".
m´ha agradat el teu relat, humà, sensible, real,
tendre i dur a la vegada...
una abraçada, amic.