Cercador
Gelarnau
Un relat de: allan lee- Compartir:
Plena és la casa de somnis immòbils. De paraules i crits que van quedar innominats. Suspesos en l’aire humit, en les teranyines gelatinoses a les bigues del sostre. Una història de desastre llagrimeja a les parets, dins de quadres antics menjats per la penombra. Aquí va viure i va morir la nissaga del meu pare. La follia els va apartar del món i ells van tapiar per dins les portes greixoses de les seves ments i dels seus terribles somnis de pluja. La melangia empara el bosquet on descansen les seves restes; oncle, pare meu, meva germana. L’ esquàlida mare meva, Senyora de Gelarnau, va fugir set dies després de parir-me, atiada per l’horror de tants desvaris. Mai estimat vaig créixer; d’amor era captiu, malalt, per ma germana. Tres garses van riure’s d’aquest amor davant dels nostres nassos, al caminet del sot de la bassa, on jo vaig jurar-li protecció i tendresa eternes: tan sols paraules foren. Ara, ella dorm en calma sota els xiprers, sense haver-me donat el que jo anhelava. M’entregava el meu pare orat a la justícia, però per mà meva va trobar-se ell abans amb la infernal. Oncle molsut: va caure a les escales, cama trencada. Sis dies va cridar agònic; jo escoltava alta la música per no sentir tals esgarips. Plou a fora i a dins de casa. Sol em sento, llop al cau, cau la pluja. I la carta començo amb lletra delitosa: “ Mare estimada, podeu ja tornar, amb ànsia us espero...”
Comentaris
-
Desig[Ofensiu]Prou bé | 19-10-2022
Desig de mare... Mai vaig ser estimat!
Una història complexa. Un relat magnífic. Una descoberta... Haver-te trobat al fòrum i començar a llegir-te!
Amb total cordialitat -
Molt bo[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 26-07-2021
Amb el teu aire misteriós, melangiós, en una realitat que no és certa del tot, i és tan real com cada dia surt el sol, malgrat que no el vegis per culpa dels núvols.
Un plany el teu relat, publicat just quan ens tancaven per la pandèmia. Hauries de publicar un altre relat, ja que amb aquest entràvem, potser amb el següent en sortiríem.
No cal que tingui llum excessiva, però un toc d'esperança ens cal a tots.
Cal que el camí ens sigui planer i més esperançat.
Una abraçada, escriptora!
Ferran -
Trobada[Ofensiu]Atlantis | 30-12-2020
M'ha agradat trobar-te amb un escrit dels teus que sempre gaudeixo. Escrius molt bé i aquest relat escrit de manera especial ho demostra. Amb ganes de continuar.
Salut i sort per aquest any que comencem
I una abraçada. -
De tant en tant...[Ofensiu]rnbonet | 23-08-2020
...m'hi passe per Relats. I viste 'els antics' i algun novell.
Jejehe! Inconfusibles, estil i temàtica!
Salut i rebolica! -
Parets a les venes[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-08-2020 | Valoració: 10
Caram, m'has fet pensar en el teu fill i les seves expedicions en indrets o cases abandonades, plenes d'aigua, fang i runa. Això de les parets i la seva història corre per les venes familiars, crec. Sigui com sigui, aquest relat se'm va escapar i m'alegro moltíssim tornar-te a llegir, comprovant que la mà literaria continua ben ferma i creativa. Una forta abraçada, Sílvia!
Aleix
-
Bueno, bueno, bueno![Ofensiu]aleshores | 21-08-2020
Vaja.
Fugir i deixar enrera dolents i innocents. Per viure en la recança que és també no viure, però en vida.
-
Llegenda[Ofensiu]SrGarcia | 17-03-2020
Té tot l'aire de llegenda medieval, amb tots els ingredients i una certa truculència.
Si és una llegenda, la desconec. Si no ho és, ho podria ser. El perfum és de coses antigues, de drames al temps del feudalisme. Ben trobat.
l´Autor
48 Relats
600 Comentaris
217266 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).També em dic Silvia Armangué Jorba.
allan.armangue(arroba)gmail.com