Adéu amiga

Un relat de: Prou bé
Ahir es van acabar els dies aprop teu. Vaig acostar-me a acomiadar-me. Vam deixar el cotxe a sa plaça i baixant pel carrer de sa costa, amb només uns trenta passos, vaig ser a la sorra. Ni et vaig mirar. Ulleres de sol a la bossa, tovallola a terra sense estirar, xancletes a fora i quasi corrent a ...l'aigua!
Era l'últim bany abans de tornar a terres de secà. No sé quan podré tornar.
Em vaig capbussar i amb ulls ben oberts , resseguí el fons entapissat d'algues. Tan neta i transparent em regalaves un espectacle que només tu pots oferir. Lentament vaig nedar una mica, vaig fer el mort una estoneta i m'anava relaxant mentre m'acaronaves.
Necessitava aquestes sensacions per endur-me-les amb mi, ben gravades a la pell i al cor.
El bany va ser molt llarg i en vaig sortir amb els dits arrugats i sadollada de tu, era el que volia.
Caminant a poc a poc, vaig apropar-me a aquell raconet que hi ha darrera l'última "casa" de pescadors. Vaig seure a la pedra i vaig contemplar el paisatge de mar oberta que tenia al davant. Me'l mirava amb els seus ulls, quan als migdies, menjant una amanida, seia i pensava en les seves coses. Li vaig dir com l'enyorava i que li enviava tot el que veia, amb el meu enyor, allà on fos que havia anat quan va deixar de lluitar amb la malaltia.
Després allà, a la vora on trenquen les onades, dreta, l'aigua llepant-me els peus, amb aquella malenconia avançada que mai em ve de nou, et digué a reveure, amiga, la mar.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Beka | 03-07-2021 | Valoració: 10

    No puc evitar, llegir-te i pensar en el meu avi.
    El record, l'amor, la tristesa, tots aquells sentiments que et produeix una persona que estimes i ja no hi és.
    Gràcies per fer-me recordar.

  • Comiat[Ofensiu]
    Solsona Bot | 30-06-2021

    Hi ha persones que estan molta estona per acomiadar-se, diuen adéu i tanmateix continuen amb una nova conversa, i també n'hi ha que diuen un adéu ben fluixet, quasi d'esquenes. I és que no en sabem més. Buscar un espai, un lloc, un paisatge com la mar que té moviment i vida interior és una bona solució. Bon relat!

  • molt ben descrit.[Ofensiu]
    Atlantis | 26-06-2021

    Com una continuació de l’últim relat que vaig llegir-te, avui t’acostes al mar per gaudir-ne i també per omplir-te de melancolia per aquell que no hi és. És també com si ja enyoressis el mar abans d’allunyar-te’n.

    Ben descrit i molt plàcid malgrat la tristor, perquè no és només el què dius, sinó els moviments a dins l’aigua, les sensacions sobre el cos, la caseta de pescadors i fins i tot la pedra em parlen de sentiments i melangia.

    Gràcies per passar pels meus poemes.

  • comiat[Ofensiu]
    marialluïsa | 26-06-2021


    Un relat ple de sentiment i metàfores.
    Molt ben descrits els sentiments amb el paral·lelisme entre el comiat de la mar i la germana. Poc més a dir. Ens toca aprendre a viure amb els records de qui ens deixen en aquesta vall de llàgrimes.

  • Quin patiment [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-06-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt bé, on vessen els teus sentiments i sensacions que les expresses molt íntimament. Ai! recordar les amigues que se'n van.
    Molt trist i molt menlacòlic, el teu relat.
    Enhorabona, Prou bé.
    Saluts.

  • Compartir[Ofensiu]
    Prou bé | 25-06-2021

    Ja sé que no és aquí on ho hauria de posar. Però és aquí on vull fer-ho. Perquè és aprop vostre. Aprop del que m'heu dit. I és així aprop com és millor compartir. Em vaig anar a acomiadar del mar i vaig mirar de fer les paus amb l'enyor de la germana. Bé; però és veritat que " el mai més", que diu identitat inedita, és el que hi ha! Amb total cordialitat

  • Quanta tristesa...[Ofensiu]
    brins | 25-06-2021 | Valoració: 10

    Jo no tinc germans ni germanes, tot i que m'hauria agradat molt tenir-ne, però comprenc perfectament el teu dolor. Ens l'has descrit amb paraules molt sentides i belles

  • Horrible[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-06-2021 | Valoració: 10

    Ha de ser horrible perdre una germana, però sempre ens quedarà en el nostre record i ens el tornarem a trobar en l'Eternitat.
    Jo encara recorde la primera vegada que vaig vore al meu germà xicotet en braços de món pare, ja difunt.
    Seria un colp molt gran per a mi morir després d'ell.
    Espere que Déu faça cas de les meues súpliques.
    El seu escrit és perfecte i té la perfecció de fer encomanar el sentiment de la pèrdua.
    Ella estarà ja en el Cel esperant-la i espere que vosté vixca molts anys més en la salut, l'amor i l'abundància.
    Que Déu la beneïxca sempre.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Experiència[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-06-2021 | Valoració: 10

    És el relat d'un amor perdut i el retrobar-se als mateixos llocs on hi va estar.
    M'ha agradat molt i m'ha deixat un regust nostàlgic que agraïxc.

    Gràcies per comentar el meu conte.

    Un abraç des de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

33 Relats

210 Comentaris

6213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com