Cercador


Llista categories

A contracorrent

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Primitiu Antich és un home de fortes conviccions, està ben aferrat a l’antiga i no li van gens els modernismes. Sempre, sempre rondina i recorda a tothom que les coses abans es feien millor. Escoltem-lo...

—Avui en dia tothom va a la seva. No sé què punyetes es pensen! Vas en un servei públic i no veus a ningú que mantingui una conversa amb un altre passatger, tothom va pendent de l’andròmina que porta entre mans... talment com si no poguessin fer res més... com si allò fos una necessitat vital, i així anem! Ah! I no us penseu, d’això, en diuen “xarxa social”. Xarxa social! Xarxa social era el que fèiem abans quan ens visitàvem, parlàvem i manteníem un contacte físic més afectiu que... deixem-ho córrer, deixem-ho córrer! Ara, ara també hi ha això del feisbuc, del tuist o tuiter, o com cordons se’n digui, on tothom s’assabenta de tot... fins i tot aquells que no n’han de fotre res de res... Els telèfons, els telèfons abans estaven ubicats en un lloc fix i servien per a parlar una mica i sempre de coses interessants o que corrien pressa; ara no, ara els telèfons ja surten pel carrer i s’anomenen... mòbils! I de veritat que per a parlar no sé si serveixen, però per a d’altres coses...

Bé, ja l’heu escoltat una mica, mentre ell continua xerrant a tort i a dret malparlant dels avenços tecnològics us diré un secret; en Primitiu no sap que els seus fills li tenen preparada una sorpresa: li pensen regalar un mòbil!

———————
Escrit el divendres 15/01/2016.
La Pilar Campmany i Piqué — també aquesta vegada—, li ha donat una repassada. Gràcies!

Comentaris

Afegir comentari
  • Ostres, què bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-02-2016 | Valoració: 10

    Doncs no li tocarà més remei que fer dues coses: o rebutjar el regal (cosa que el faria quedar molt malament) o acceptar-lo i empassar-se totes les paraules que ha anat gastant en aquesta diatriba de vell rondinaire.

    Bé, sense anar més lluny, jo mateixa em vaig resistir tot el que vaig poder a tenir whatsapp i, mira per on, ara estic la mar de distreta i informada del que fan els meus fills i amics i l'aspecte que tenen per les fotos. Visca la tecnologia!!!

    Petonets

  • Discurs inspirat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 27-01-2016

    Li has agafat el punt còmic al discurs de Primitiu, que, sent previsible, resulta divertit. M'ha agradat el relat, Joan.

  • Primitiva[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2016

    Saps què Joan? A mi m'han fet la mateixa mala jugada que al teu Primitiu. Els reis em van portar un telèfon d'aquests que en diuen intel·ligents i que serveixen per fer gimnàstica de polzes mentre vas en metro.
    Fins al proper relat!

  • els whatsApp[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 21-01-2016 | Valoració: 10

    tens raò, tothom és comunica pels mòbils i els whatsApp. La relació pesonal és perd cada vegada més. Són relacions més fredes, de distància...

  • Que divertit![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-01-2016

    Doncs sí, sembla que de Primitius i Primitives encara en queden uns quants, i tots tallats pel mateix patró. I una bona manera de posar-se al dia i deixar d'anar a contracorrent és la presència dels fills que, és clar, viuen en una altra onda... i no poden evitar fer el què fan. Altres temps!
    M'has fet riure!
    Una abraçada, Joan!

  • molt bo[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-01-2016

    Molt bo Joan! m'has fet riure, i t'he de dir que dins del teu estil clàssic que ja et conec, aquest relat trenca amb una dinàmica estilística teva, bé, no trenca, amplia el teu estil amb aquest diàleg tan ric del Primitiu.

    Bona feina, i potser sí que hi ha una certa similitud, però els punts de vista,en aquest cas, són ben diversos i cada un té una visió paral·lela que du al mateix punt d'incomprensió social en xarxa.

    Bona feina i bona sort a tu també!

    Fd'AG

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2016 | Valoració: 10

    Es un relat que com sempre m' ha agradat molt .Tambe et vull donar les gracies per llegir- me.
    Montse

  • Realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2016 | Valoració: 10

    En Primitiu té tota la raó del món. Especialment en això que m'has fet veure de dir-ne "socials" a aquestes xarxes que ens fan més antisocials que mai. Constantment topo amb gent que no em diu res perquè està consultant el mòbil, ni perdó ni adéu ni hòsties. M'encanta el to del relat, a mig camí de la narració i la crònica. I la tria dels noms dels personatges dels teus relats! que moltes felicitats, Joan! Una abraçada... per Internet.

    Aleix

  • Ai, els fills![Ofensiu]
    Materile | 19-01-2016 | Valoració: 10

    Molt bé. Un relat molt real. Molt ben escrit i amb un xic d'humor que et caracteritza.

    M'ha encantat i m'ha fet pensar en un amic meu que espero que ja hagi trobat la seva utilitat.

    Una abraçada,

    Materile

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >