Rònegues Calendes

Ronegues Calendes.
Dedicat personatges com jo que viuen a la pell dels relataires de Relats en Català.
Força subtil.

...internes, colpidores; fredes o càlides, com resumeixes de forma excel·lent als dos darrers versos.
Salut i rebolica, amic!

En el teu poema parles molt de l'oblit i el record, tot i que potser el propòsit és parlar d'allò que ens fa por o que temem.

Et deixo un parell d'enllaços a poemes meus. El primer és un poema que vaig fer per Sant Jordi sobre els dracs que ens assetjen, allò que ens resulta inhòspit o ens fa témer: Si tornéssin els dracs. El segon és un poema que vaig escriure per necessitat. Per necessitat de fer palès el meu oblit, els records que ja no tornen o el pas dels anys que fan que es perdin facultats: Els meus records els sento confusos.

Aprofito per donar-te records meus i de la meva dona, demà ens veiem!

Un poemàs amb un boníssim títol!
Una successió de visions virtuals, que semblen llençades a l'aire com espurnes de foc.
Meravellós!

fins demà!

angie

Inquietant. Però no deixa de ser màgic, com sempre.

Serà un plaer trobar-nos diumenge.

Una forta abraçada!

les gràcies perquè em sembla que el xiquet de Valls no vindrà a la calçotada, he, he.
De fluix, res de res. Al contrari! Has escrit un poema molt treballat , intens i colpidor. Té una força interna i estètica que em fa dir: chapeau, monsieur darkman!
Ens veiem ben aviat. Una abraçada i endavant, company.
Mercè

Si l'he sabut interpretar, aquest poema narra el teu infern personal i, espero, circumstancial. Tots tenim els nostres inferns i els nostres dimonis, i és bo verbalitzar-los de tant en tant. I si, com tu, ho podem fer amb un bon poema, molt millor.

Gràcies pel teu comentari i una abraçada,

Joan

del relat "Una nit de Nadal". T'ho dic aquí per si no l'has vist. També t'he tornat a respondre en els comentaris de "Ciutat de nit...".
Shaudin

Sóc narradora; no poeta. Tanmateix, m'agrada molt llegir poesia quan és bona, però no sempre en trobo. Ara acabo de trobar un bon poema: "Rònegues Calendes". Enhorabona!
Shaudin

hola! fa cosa de dos mesos em vas comentar un text, "quan somio desperta...".

hi ha cosa que no vaig acabar d'entendre, què vols dir amb " et falta donar un pas endevant per sentir que hi ha alguna cosa més enllà del que ens vols dir." ?

vols dir que no soc prou profunda? xq ho soc, i bastant eh... :P

una abrçada,

Yasmina

però interessant.

Crec que consegueixès transmetre moltes idees en aquests versos.

M'agrada que un poema no sigui complaent.

Hi he vist diverses lectures en aquest poema. M'ha semblat intuir una crítica ferotge a alguns estatus establerts, al domini d'algunes coses que no podem controlar nosaltros i que ens fan certa ràbia, com la que he viscut jo en els passats dies.

Un mal dia el pot tenir tothom!

F.V.

Versifiques amb una precisa i acurada emoció, amb un bon sentit del ritme, i amb una bona expressió dels conceptes. Aquesta vegada evoques una certa gelor, una inquietud d'esperit, amb mots precisos i colpidors, del tot eficaços.
Una abraçada Ferran i enhorabona!.
Ramon

desbocades i gèlides. Com un desamor o indiferència i una mena de por que sura pel poema, por del crit, por de l'inconegut.
Molt bo.



V.