Resultat de les votacions al nanocalçot (nanorepte 158: LA GIGACALÇOTROBADA)

Bé, falten dos relataires per votar, però ja és hora de donar el resultat de les votacions al nancalçot. He estat encantada d'organitzar aquest nanorepte després d'haver-vos conegut!

* Amb un calçot pelat i esclofollat:

- PARAULES SENTIDES - Joan González Pons
- Assaig sobre la ceguesa (per a en [Mändâlf]) - deomises
- Entrin, si us plau, però no s'en surtin. - Epicuri


*** Amb tres calçots regalimant de salsa:

- Continuació - [Mändâlf]
- Relataires en circumstàncies... - Rita O'Neal
- Enyor - Josep Bonnín Segura


***** Amb cinc calçotets de Superman:

- Transformacions calçotaires - angie


****** I amb sis sucosos calçots servits en safata per un cambrer fornit...

- El poder de la ceba - F. Arnau

Com potser que un grapat de cebes grillades aconsegueixen ajuntar gairebé setanta relataires?
Potser som una colla de grillats?


Molt bé, Francesc! Esperem que ens preparis el nano 159.


********** I una menció especial a....

Joan González Pons, angie, [Mändâlf], deomises, Ayurveda, Rita O'Neal, Mal de Molts, Josep Bonnín Segura , F. Arnau i Epicuri

per haver fet, entre tots...

El nanocalçot encadenat
(o de com un nanorepte esdevingué un calçorelat mandalfià)

Estàvem apretadets, cosa que ens feia sentir molt a prop de tothom. Érem moltes i molts, i gaudíem de la riquesa del moment. Agafant els calçots amb les mans formàvem part de la natura. Els sorolls es convertien en sons concrets de gent amb qui sentíem identificació i ens repartíem petons i abraçades amb tota naturalitat.

Mentrestant, una relataire intentava penjar-se l'etiqueta. L'imperdible la punxà al pit i sortí disparada i incontrolada, desinflant-se fins arribar a la pila de les clofolles. Relliscà, rebotà en un relataire i va anar a parar als braços d'un cambrer fornit. La muntanya de calçots la privava del panorama: entreveure, sota els pantalons, els calçotets de Superman del cambrer (també fornit).

Al Glop van saber per què els bondies relataires havien perdut gràcia: en Mändâlf ja no tenia els calçotets supermanians. Els calçorelataires van començar a suar mentre els regalimava la salsa salvitxada galta avall i intentaven presentar-se als altres relataires.

Decidit, en Mändâlf es dirigeix al cambrer fornit dels calçotets vermells i pregunta:
-Ets lector o en David Gomez Simó?

I el cambrer, amb aires de misteri i la safata de clofolles a la mà, respon:
- Estava entre vosaltres. Molts ho sabíeu. I és que mai me n'he anat.

Com potser que un grapat de cebes grillades aconsegueixen ajuntar gairebé setanta relataires?
Potser som una colla de grillats?

Calçots, forats, llengua …
Paradís, tan empastifat,
que per sobreviure'n
i gaudir,
convé no sortir-nos.
tan sols, deixar entrar.