MELOREPTE 51: Hungry Heart

Mor la mar
encastada
a les roques
dures, nues,
buides de
pietat.

La darrera
brisa bufa
perquè la
tramuntana
s'apodera
de l'espai
que abandonen
les paraules.

Torna forta
la mar blava
amb la seva
escomesa
vil. Famèlic
cor perdut!

La gran mar
ha perdut
el batec,
que eren les
ones blanques
i suaus.

Ara és força
i res més.
S'ha escampat
la tranquil·la
soledat
de la mar
i agonitza
encastada
a les roques,
fent el marbre
de la seva làpida.

Aquí, en Bruce Springsteen...

"Com un 'torer'
a l'altra banda
del teló d'acer"

J.Sabina


FESTA GROSSA!

Com rius fluint al mar,
que s'assemblen a joiosos cignes d'estany
surant vora el teló d'acer, avui és festa grossa!

Portem l'alegria dels alegres,
l'esòfag assedegat de set
i l'estómac famèlic de fam.

Celebrem retrobar-nos pel camí humà
de la reconciliació humil i generosa.

Sortim a córrer tot corrent
que és excusa per saltar tot saltant.

Somiem tot somiant, si més no,
respirem vida pels quatre costats.

La joventut jove s'aplega
per festejar el ball tot ballant
i la música tot cantant:

"La vida és vital,
palmes enlaire!

La diversió no té fronteres,
ensorrem els murs!

Els braços aixopluguen al món,
fruïm de la llibertat!"

Sentim una passió frenètica
encomanada entre les ànimes presents
i ens entusiasmem amb la dialèctica
de la màgica festa sense precedents.

Avui estem junts i ho celebrem
amb banderes victorioses de l'amor.

Avui és festa grossa!

Cal donar de menjar
a aquest cor famolenc?
Si és així, aquí teniu
la meva vida, i l'oxigen
que em sustenta,
l'alegria per saber
que hi ha un demà
encara per viure'l
i la meva ombra
quan vulgui comprovar
que existeix.

Cal donar aliment
a aquest famolenc cor?
Aquí us ofereixo
allò que conec de la llum
i de la música,
en safates d'argent
perquè brilli
amb més intensitat
i seré feliç deixant
l'oportunitat de gaudir
tot el que he fruït
a un nou deler,
que s'obre pas
a mossegades.

Pels camins d'Amèrica, masculins,
amb olor de suor d'homes i cavalls,
camino pels marges tallants de l'oblit,
polsegosos de solitud i fracàs.

He cremat el meu cor a un congost,
a la barra d'un bar de Kingstown,
fosa als llavis d'un home boscós,
al seu cos com impacte d'imant.

Al coll penjat, el tòtem de la sort
s'exhauria, del tot desconcertat,
la brúixola, extraviada, perdia el nord
dins el risc on m'havia esfondrat.

Els darrers daus que vaig tirar al tapís,
esquius, es van esbarriar,
el tall del ganivet va resplendir,
el meu cor exposat es va abrusar.

Als camins musculosos, pla i pendís,
on a Amèrica troten els cavalls,
hi ha les fletxes trencades del desig
que apunten als grans rius d'olor fragant.

Pren-me com si fos la teva guitarra
arran teu, arrapada al teu cos
i toca'm com l'arpa,
dits que arpegen
en si bemoll.

Ballo al ritme tremolant del teu cor
dins la capsa de ressonància,
lluna màgica i música;
notes, escales pugen
i surt el sol.

Vibracions que ja trepanen l'oïda,
el cantussol ara esgarrapa,
cadència de carícies,
el pas compassat
i un la major.

Acords, acords fimbren l'espai entre els dos
cordes tenses en la meva pell.
Un so que no és sord
que no és silenci
que és un do.

Pren-me tal vers de la teva guitarra
harmonia del destí, ja escrit
en línies del pentagrama.
Compàs, timbre agut,
bes sostingut.

No tinc ni punyetera idea d'anglés. Així que, basant-me en les imatges, m'ha arribat açò:

Avant, avant; sempre endavant!
Que tots els dies siguen lluminosos;
que no ens ature cap revés;
que els desitjos propis duren anys;
que ens enlairem en cada lluita;
que no ens trepitgen per creure en llibertats.
Avant, avant, avant!
Caminem sempre endavant!

Rastrejo la teva olor al meu llit,
el teu pèl ros, que fa rínxols i onades,
el teu cos llarg i prim, dolçor i encís,
el mirar cristal·lí, l'expressió clara.

Tot tu has compromès el meu sentit,
tota jo m'he estremit i obert de cames,
de dins meu extreus passió, desig,
del meu cor neix retomb d'onades.

Et retroben frisosos els meus dits
com si et volguessin modelar amb nova màgia,
i els teus dits arrosseguen cabdells fins
que es van fent de les carícies filades.

A tot arreu, un tremolor que ix
del teu cos, com una flor daurada,
blau transparent els ulls, tot ros el pit,
pell blanca de pessic, coca ensucrada.

Remor del temps que he passat amb tu,
carrers de Barcelona, bars, ta casa,
i el teu llit, on va obrir-se el meu batent
que donà pas al teu mar de cel i platja.