Per acabar l'any, dos DIBUIXETS que busquen VERSETS

Despulla'm i nua'm als teus llavis de fraula,
A la quietud del teu ventre de panífic forment,
Al teu cor que glapeix amb la rauxa del vent
Mentre pronuncia el teu nom, la més alta paraula.

Desfes-me el desig, arrenca'l per fer-lo baula
De la cadena dels teus dits de dolç sofriment,
Quan la tempesta és quotidiana, força rabent
Que resum el món en el brancam d'un saule.

Marca'm la pell, fes-la teva, acull-la amb fruïció
Si saps que moro per caure en les teves xarxes
De salat mossec, ofrena per a la tímida petició.

Nua'm al teu cabell, despulla'm l'esperit, inspiració
Feta dona, carn per a la fam fins i tot quan marxes,
Perquè sóc home mortal, fràgil espectre que et té devoció.

d.

Dent per a la dent,
Carn per a la carícia,
I sóc teu, i ho saps.

Guspira per a la pira
Del desig extrem,
El teu esguard de mar.

Fins on cal caminar
Quan la senda és el propi
Plaer per estimar-te?

Dent per a la carn,
Carícia que encén
El foc dels mil·lenis,
Em deixo devorar...

d.

Mirada limitada.
Dona? sense braços?,
sense cap?

Més en enllà
de la mirada
hi ha la pell,
els rinxols
cargolats
l'escalfor húmida,
l'estremiment
sense premeditació,
si gosem buscar-ho.

Triangle d'humitats
que juguen a fet i amagar
entre un flux d'ones imaginàries.
Bosc de fagedes
sota el ventre tensat.
Els pits són ballarins
de dansa clàssica,
orquestrats per fantasies,
per l'anhel d'unes mans.
Entro al laberint,
celobert ensucrat
del coll a les cuixes,
llaminer del teu cos,
escultural pecat.

somnis somiats somiant un somni

dins cau d'òliba
veig l'enyor nocturn
rebregat amb cos d'argila

al pas silent
el pigment fos
esculpint fragments

al vol
l'esbós del cau d'òliba
dins un univers tenyit de móns

traçats d'espurnes xopes de pigment

Disbauxa

S'acaba l'any
comença la disbauxa.
M'han donat una bossa
plena d'objectes festius
m'he posat l'antifaç daurat
i m'han ofert cava a dojo
mentre llençava serpentines i confeti
he ballat fins l'extenuació
observant les coloraines
que envoltaven tots els racons
donant voltes sense parar
Ara mig nua surant per l'univers
contemplo el meu voltant
ajaguda sobre l'arc de Sant Martí.

Naiade

Disbauxa

S'acaba l'any
comença la disbauxa.
M'han donat una bossa
plena d'objectes festius
m'he posat l'antifaç daurat
i m'han ofert cava a dojo
mentre llençava serpentines i confeti
he ballat fins l'extenuació
observant les coloraines
que envoltaven tots els racons
donant voltes sense parar
Ara mig nua surant per l'univers
contemplo el meu voltant
ajaguda sobre l'arc de Sant Martí.

Naiade

Disbauxa

S'acaba l'any
comença la disbauxa.
M'han donat una bossa
plena d'objectes festius
m'he posat l'antifaç daurat
i m'han ofert cava a dojo
mentre llençava serpentines i confeti
he ballat fins l'extenuació
observant les coloraines
que envoltaven tots els racons
donant voltes sense parar
Ara mig nua surant per l'univers
contemplo el meu voltant
ajaguda sobre l'arc de Sant Martí.

Naiade

TENÍEM CÒMPLICES

Recorda'm nua en la penombra
Com es recorda el vi vessat
i besat de boca a boca.
Amb l'humil esperança rere el cos,
Treva momentània al que no és.
El que és, ho saps:
Una habitació senzilla
I de la finestra estant,
Els geranis contemplant-nos,
Còmplices muts i acolorits.
Ells, i la penombra.

Vols tornar vestida de violeta
sota la llum de primavera.

Vols tornar després d'un hivern
imprès en la teva pell, freda i reclosa,
en la molsa humida, litúrgia del temps.

Has hivernat llunes tel·lúriques
i ara, que la nuesa té ànsia de vida,
de llum de somnis, de claror del dia,
no trobes en el sol els seus ulls.