Cercador
Llista categories
Detall intervenció
#38# MELOREPTE #38# "La memòria..."
Intervenció de: F. Arnau | 08-11-2008
Companyes i companys!
Fa algun temps que s'està parlant de la Memòria Històrica i, com sempre, s'ha creat un debat atiat per certs mitjans de comunicació i els poders fàctics. Un debat buit de contingut, doncs, qualsevol persona amb una mica de trellat no li negaria als familiars de les víctimes d'una dictadura, la recuperació de la seua memòria i un mínim reconeixement.
Per això he volgut posar-vos en aquest Melorepte tot un exemple de recuperació de la Memòria Històrica: "Campanades a morts" de Lluís Llach. Una composició que va ésser feta arran d'uns fets que, a hores d'ara, després de més de trenta anys no han estat aclarits, ni jutjats els seus responsables.
I he dit abans que era tot un exemple, per que, com diu el Lluís:
"Assassins de raons! Assassins de vides!
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries..."
La cançó, en aquest cas, ha esdevingut un instrument per a que aquells fets tan dramàtics, no acaben al calaix de l'oblit, com tants i tants altres...
El recital va ésser gravat a Vitoria-Gasteiz en el 30 Aniversari dels fets, afegint una càrrega d'emoció al mateix, doncs, molts dels companys d'aquells treballadors, es trobaven entre el públic.
La presentació del Llach (en castellà) té una durada de gairebé tres minuts, i també és força emotiva.
CONDICIONS:
-Poesia i prosa poètica.
-Dos reptes per autor
-Sense límit de versos (que no siga desproporcionat)
-Fins el proper divendres, 14 de Novembre a les 20 hores
-Votació, les 24 hores següents, una volta s'esgote el termini.
Salut i Melorepte!!!
Francesc Arnau i Chinchilla
Respostes
-
RE: #38# MELOREPTE #38# "La memòria..."
rnbonet | 08/11/2008 a les 18:23
Xicon, entre rovelló i esclata-sang (JEJEJJJAAA) participe al 'melo' per solidaritat. Va aquest, a correcuita, que resumeix el pensament actual (dissabte 8 novembre 2008):
Ni deslliurant cavalls de pluja negra,
ni seguint fidels amargues mares,
-com imatges/símbols que se'ns mostren
a cert quadre- encetem de bell nou
una creuada obligatòria. Els llums
de la consciència romanen; no hi ha,
però, voluntat ni ganes, d'un retrobament.
Cadascú- recollons, quina fal·làcia!- agafa
el fil de la seua immaculada' història.
I com que aquesta l'escriuen vencedors
-i són tots, si fa no fa, encara que no manen,
a peu de pàgina- és ben sabut i cert
que la memòria històrica' fracassa.
Deixeu, amics, que furguen les tombes
dels familiars, vençuts a qualsevol batalla.
Que us profanen els ossos d'aquells
afusellats al cementeri, vora tàpia.
O aquells altres que trobaren la mort
al costat mateix del senderol, de la vereda,
del camí o la carretera. Si fa no fa
encetarem, ajudants amb veus anònimes,
un nou camp de batalla. Ver i cert.
On no càpiguen lleis ni jutges. Sols la veritat
simple. Personal. Dolça o amarga. Però nostra!
-
El títol és: DEIXA'LS (no+)
Repte Poètic Visual | 09/11/2008 a les 19:37
-
RE: #38# MELOREPTE #38# "La memòria..."
Galzeran (homefosc) | 09/11/2008 a les 13:13
Oblidar?
Cau lenta
cremant la parpella
la prima amarga llàgrima.
Sents
que el cor et salta als dits
quan les primeres notes et colpeixen.
Voldries
haver viscut un malson
i era la més cruel venjança de la no raó.
Corbs negres
han planat pels camins,
segadors de raons han escapçat el diàleg.
Voldré
que el teu son no sigui plàcid
puc no desitjar-vos res de bo, res de res.
Vull
oblidar el teu esguard
fal·laç com una moneda falsa.
Em calen paraules
per ignorar tanta ràbia
tan desdeny sentit amb mal cor.
I tu
si encara te'n rius, sàpigues
que moriràs en el més cruel dels oblits,
en el record de la nostra
ignorància
més
vil.
-
El títol és "Oblidar?"... i el color de la font ROIG!!! (no+)
Repte Poètic Visual | 09/11/2008 a les 19:39
-
Desmemòria (fora de concurs)
bocidecel | 09/11/2008 a les 15:35
Memòria coqueta ancorada al destí
de qui no viu perquè no oblida
a qui no oblida perquè no viu,
degolla el descans de qui diu
qui viu i qui no viu.
Engany al vers de la història, pervers
ni cercat, ni reparat, ni esborrat
i la taca martelleja la certesa
que no som ni serem.
Qui dies passa l'oblit empeny
i així ni tan sols explorem
l'esborrany del desig
que vagareja espatllat a la ment.
Deslliguem el misteri,
només la desmemòria mata.
No hi ha repòs.
Cors estroncats d'arrels pregones
esquerdaran letals la inèrcia
preludi de l'oblit,
dibuixaran amb plors la nuesa
de la veritat.
(No m'he pogut resistir al tema i a la cançó, però s'acosta una temporadeta complicada, per això el presento fora de concurs)
-
Sota terra
Xantalam | 12/11/2008 a les 00:05
Sota terra vius,
barrats els ulls i la mirada esquiva.
Solco sota terra...
Parlo l'idioma de les formigues,
que no maten.
Observo les arrels dels roures,
que callen
i vibren amb el vol del rossinyol,
que canta.
Cavalca per les tiges, la vergonya,
imposada.
La humil veritat sorrada, hirsuta
esgarrapa
i continuo closa sota la terra erma,
cercant al pare.
I tu, que amb els ulls no mires,
gires l'esquena.
Obre'ls, tu també romans
sota terra.
-
El sopar quasi és a taula...
Mister Norrell | 12/11/2008 a les 17:48
Assegut a la meva butaca preferida, escolto, impassible,
les notícies. Sang, dolor, llàgrimes.
I el meu nen de cinc anys plora perquè la seva joguina
s'ha escolat sota la taula parada.
I m'alço per ajudar-lo a recuperar-la i que pari de plorar.
Aquest plor que mai no m'ha agradat escoltar...
De nou, davant del televisor que em mostra les darreres noves. Dolor, llàgrimes, sang.
I a la cuina l'esposa que prepara el sopar es talla
amb el ganivet més esmolat que les paraules dels rojos separatistes.
I m'alço per guarir la ferida oberta que sagna abundantment.
Aquesta sang que em dol quan la veig brollar del seu cos.
Un cop més, abans de tornar a la meva butaca,
beso el caparró del meu fill que juga amb la joguina retrobada.
I les notícies encara segueixen. Llàgrimes, sang, dolor.
I em colpejo el genoll contra la tauleta de la sala,
amb un dolor tan punyent com els crits de qui m'insulta.
Aquest dolor que troba consol quan veig la meva llar càlida, benestant.
I agraeixo haver nascut feixista i franquista, en l'exèrcit
victoriós que va saber derrotar qui volia destruir la nostra pàtria.
I, quan acabin les notícies, seguiré alegrant-me pels proletaris
que he ordenat assassinar mentre espero el sopar...
-
MELOREPTE 38. Un plor que no podrà extingir-se
diamant | 14/11/2008 a les 15:01
Acarnissats en la tebior dels cossos,
en la seva fragilitat tendríssima,
en la seva flonjor de flor dolça,
en la seva esperança d'espiga,
els assassins bombardegen les viles,
ataquen Barcelona, indefensa,
fan traus incurables, fan ferides,
i solleven la vida que alena.
Barcelona, encarnada en les homes,
en les dones, i els nens i les nenes,
Catalunya sucumbint sota bombes:
en llambordes la mort s'arrenglera.
Ix un plor que no podrà extingir-se,
i un dolor que depassa tots termes,
i cap al cel cada català mira
i sent l'horror que retruny a les temples.
Assassins, nínxols de cementiri,
adobeu el terreny per fer crema:
mai cap terra no us farà de riba,
mai tindreu cap descans, mai cap treva.
Fins els corbs que, afamats, us esqueixin
escopiran vostra infame carnassa,
com nosaltres escopim, impúdics,
els vostres noms d'immund malauratge.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA] (1 comentaris)
- La sal de les ferides 41/60 (1 comentaris)
Nous més llegits
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (6231 lectures)
- Sobre les inquietuds (488 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (275 lectures)
- POLS DE LLUM (261 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (197 lectures)
- Confiança en les Alternatives (194 lectures)
- La impudícia del vestit (156 lectures)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (148 lectures)
- El fals temps d'ahir (140 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (130 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (2 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)