Melorepte 24: Mercy (Duffy)

Sí, sí, sí...
Sí, sí, sí...
Sí, sí, sí...

Moltes mercès
Per ser com ets
I marcar-te aquest favor.

Sí, sí, sí...

Estem units com àtoms en la matèria,
Com sodi i potassi en la sal,
Com hidrògen i oxígen en l'aigua,
Com diamants en la mina,

Sí, sí, sí...

Estem units de debò,
En la capa superficial, en la interna i en el nucli
En totes les capes atmosfèriques,
En totes les latituds,
Estem ben units com un sol món.

Moltes mercès,
Si no et manca la força que promet
Haver de passar pels rails que ens duen enllà,
Enllà on res és com abans,
On res retorna pel mateix camí per on ha vingut.

Sí, sí, sí...

Moltes mercès,
Per fer que l'or es convertís en un raig de sol,
la plata tornés a ser plata entre el pas dels núvols
I el bronze dels arbres s'agiti amb el vent fent-los brunzir.

Sí, sí, sí...

Moltes mercès,
He descobert que ets:
Tenaç i perseverant com la fusta,
Forta i robusta com el ferro,
Dura i imbatuda com la roca,

Sí, sí, sí...
Moltes mercès.

uo! lapsus!

(és que ara tinc dubtes...!) i vull sortir una estoneta... i pensava deixar-ho per demà...!

uoooopali!

avui és: dissabte 2
i demà serà diumenge 3!

ja passa això a l'estiu... ;)

petonets

Gràcies, gràcies!

Per fer-me suport quan les coses no rutllen.
O quan les coses no van gaire bé
i suportar-me els dies de pluja.

Gràcies, gràcies!

Perquè ets com ets i res et fa canviar.
Ni les ganes de ser el millor,
ni el millor de ser sempre al meu costat.

Gràcies, gràcies!

Ja que en els dies tèrbols, en el meu mon sensible,
m'il·lumines amb la claredat dels àngels,
i canvies en mi tot allò que és susceptible.

Gràcies, gràcies i un milió de gràcies
al teu suport incondicional!

toc, toc,
sóc jo,
no pertorbis
els teus ulls
closos
en els versos
dels somnis
encara estancats.

Creu-me,
sóc jo,
entrant per
les teves portes,
cap al teu interior.

Corbes,
rialles;
vine!
Embogeix-me
sense deliri,

doncs necessito
de tu
omplir-me,

seduir-me.

No vulguis creure'm,
seré la teva perdició
avui.

Quan em deixis passar,
entraré sense deixar rastres,
i em tindràs per a tu
tota la nit
i la resta del dia.

fins que les parpelles s'oxidin
i ja no puguin mirar-me.

Pren-me.
Agafa'm.
Fes-me teva.

Posseeix-me,
nena!
Teva.

I em trobo atrapat per la teva fragància
La teva elegància que em te estabornit
La teva presència que el meu cor esclafa
Demano clemència, allibera'm de tu.

Desfés-me de la teva substància
La teva constància en posseir-me
El teu encanteri, infinit i magmàtic
Demano clemència, deslliga'm de tu.

No donis més corda que ja no vull dansa
Desclou-me la capsa quan la música aturi
I allibera l'esclau del meu cor latent,
Insistent t'ho demano, t'ho suplico, clement.