VEREDICTE REPTE 298: CODI RELATS "EL COMPLOT DELS ESCRIPTORS"

Sis excel·lents relats que m'han fet passar una bona estona.

No sé si hi tindrà a veure, però he observat que a "l'editora destaca" del nostre estimat RC hi ha un relat boníssim d'un tal Anjo Laví que du per títol: Una nit a l'òpera - Apunts de camp per a una conferència: L'art imita a la natura? Us el recomano! Li tinc molta estima (perquè serà?) de fet, hauria de ser de lectura obligada a les escoles, als instituts i sobre tot a les facultats d'arquitectura. I si us ve de gust, deixeu-hi un comentari i així em torneu la pilota.


He de dir que no ha estat gens fàcil fer els comentaris, hi tinc poca pràctica i segurament no en sé prou, però quan un fa el que pot, diuen que no està obligat a més.

Així que:

La conxorxa dels pragmàtics - bufanúvols

361 paraules. El teu relat parteix d'una trama senzilla: presentant-nos un amic -en Genís- que escriu en castellà per emular al seu referent -Pescalunas- i acabes explicant-nos una de les seves històries. En general el desenvolupament es correcte, al llarg del relat vas introduint diferents aspectes d'en Genis que ens ajuden a fer-nos una idea del seu tarannà i a conèixer-lo millor.

Penso que m'hauria agradat que haguessis desenvolupat el conte que va escriure en Genís (en català evidentment), perquè l'argument que expliques de realitat, dubte i imaginació promet molt i dóna més joc que la història prèvia de la primera part.

Faig atenció a la paraula "escribia"- escrivia i et comento que les formes col·loquials: "disolvent", "otorgar" i "encabat" són apropiades en el context del relat però que en altres situacions potser serien preferibles dissolvent, atorgar i en acabat.

També et vull fer notar que algunes paraules es repeteixen en poc espai i això no acostuma a sonar bé:

En el seu castellà / En la seva mesura...

Una certa virtut / amb cert aire

Aire de cerimònia / amb l'aire encara empudegat

En general les paraules obligades passen bé però potser la frase "no en fa ni 20 ni 298, d'anys" queda una mica forçada.

Bé res més, només agrair la teva participació i dir-te que m'ha agradat llegir-te.

298 LECTURES - Sergi Yagüe Garcia
498 paraules: Bingo! L'argument que expliques lliga força amb el propòsit del repte. El principi fa quasi por (em sembla que en relació al web, qui més qui menys, tots hem rebut algun retret per part de la parella i la seqüència additiva que expliques és un risc que tots correm.

El segon paràgraf a partir de "Bé era cert..." potser és el que trobo més fluix i forçat, especialment quan jugues amb la paraula dogma i dogmatitzar.

De les paraules obligades trobo genial l'ús de pragmàtic com a nick i l'ús del 298: 298 lectures, cel·la 298... Bravo! molt bona idea. Conxorxa i dogma no estan a la mateixa alçada.

Pel que fa a la frase: "S'enviaven missatges, es lloaven mútuament els relats, intercanviaren adreces de correu electrònic…" potser hauria estat millor posar "intercanviaven" per mantenir les formes verbals anteriors.

L'últim paràgraf és el que lliga i dóna sentit a tota la història. Està ben trobat i això que no sigui el primer que pateix els símptomes... em provoca un cert temor. S'encomana això?

Bona història i gràcies per participar!

Sistemes Experts - SweetLady
462 paraules. No he llegit el relat original i no sé si has hagut de fer grans canvis per adaptar-lo a la meva proposta però déu n'hi do com lliga tot.

Hi ha moltes coses que m'agraden de la teva narració. La idea de màquines que escriuen a partir de les dades que reben d'altres escriptors és un molt bon punt de partida. La narració és àgil i la descripció de la participació dels sistemes experts a relats molt acurada, -fa ràbia que hagin penjat aquests sistemes a la llista d'autors més valorats-. La humanització de l'Anna (refinada i sensible) també està molt aconseguida.

Després d'un seguit de paraules incomprensibles, fa molt efecte la conclusió senzilla del paràgraf dedicat a la bogeria de l'Anna: "parlant clar; no teníem ni la més mínima idea del què li havia passat a l'Anna".

I a partir d'aquí jugues amb la narració auto-al·lusiva, però tinc dubtes de si pillo el sentit que tu et proposes.

Entenc que estic llegint el relat número 298, anomenat "Sistemes Experts", que ha escrit un sistema d'intel·ligència artificial, que parla d'un sistema d'intel·ligència artificial, que ha escrit el relat número 298, anomenat "Sistemes Experts" i així fins l'infinit.

Però hi ha elements que no acabo d'interpretar: "s'adjudicava el paper de dissenyadora..." Dissenyadora? perquè dissenyadora? dissenyadora de què? no hauria de ser investigadora -en al·lusió a la Mercè Rius- o escriptora, en relació a l'Anna? crec que les dues coses tindrien més sentit.

A l'últim paràgraf, on fa la reflexió que tots som màquines... "la conxorxa dels essers de carboni" grinyola una mica.

Et crido l'atenció al punt i coma ";" de "concursos, en definitiva; tot."
També al "ha tingut que refusar" en comptes de "ha hagut de refusar" així com també a la manca d'accent a d'autoreferència.

Bé, res més, m'ha agradat molt el teu relat i gràcies per participar.

PD. La teva història és ficció, oi?


Que sembli un accident - qwark
498 paraules: Bingo! Si, jo també penso que un accident serà el més adequat. Ara, pel què fa a la segona part, ja en parlarem...

Ondia! molt bé. Te les dosis justes d'intriga, emoció i misteri, per no parlar de l'alt contingut ideològicomoral (juas, juas...) i del punt d'ironia que a mi i al Gran omatech , -perdó! al Gran Home Tec- no se'ns escapa. Molt bona pensada la de descriure el naixement del repte en termes de conxorxa, interpretant la realitat d'una manera tant deformada. De fet, és així com s'escriu la història, no? vull dir la de veritat, la que ensenyen a les escoles. El fil narratiu està molt ben lligat, les paraules ben encaixades i el final és excel·lent.

Un suggeriment i un dubte: elimina o canvia un dels "fins i tot" del principi (aquest és el suggeriment), ERC ha se ser ERC o havia d'haver estat REC? (aquest era el dubte) personalment crec que millor si és REC.

Un altre dubte: quan et banyes, acostumes a afeitar-te amb màquina d'afaitar elèctrica? ho dic pel tema de l'accident...

Molt bon relat i gràcies per participar.

Conversa - boigboig
499 paraules (No és problema perquè s'han comptat els guions com si fossin paraules. Un "truquillo" Per estalviar paraules no has de deixar espai entre el guió i la primera lletra).

D'això, t'aviso que sóc més aviat estellós, de manera que les salsitxes... jo m'ho pensaria dues vegades.

A veure, la idea argumental em sembla bona, però se'm fa una mica difícil de seguir-la. Crec que dónes per sobreentès que els lectors t'entenen quan parles "amb segones", deixant frases penjades. Això fa que de tant en tant es perdi el fil i el mateix passa quan, alguna vegada, saltes d'una cosa a una altra sense lligar o definir prou bé la direcció del relat.

-Trobo a faltar una coma desprès de forum "que la gent s'enganxi al fòrum es separi dels amics i familiars".
-Alerta a l'Em de: "Hem sembla que haurem de fer alguna cosa" i alerta també al temps verbal de feia: "Desempolsaré l'Anjo Lavi, que feia mesos que no apareix".
-Millor quasi que "casi" i potser "jefe" millor entre cometes.

No sé si l'has penjat així que l'has escrit (és un mal hàbit que també comparteixo). És bo deixar passar temps i revisar-lo vàries vegades, canviar paràgrafs de lloc, preguntar-se si allò que a un li fa gràcia també en farà als altres.

Tal com t'he dit el punt de partida és bo: dos mafiosos que fan salsitxes dels relataires que ningú trobarà a faltar. Segur que en una nova revisió pots treure més suc.

M'agrada't llegir-te, i perdona si et sembla que he marcat molt la part que jo veig menys positiva. Penso que aprenem els uns dels altres i que és bo fer-nos notar allò que pot millorar. Com a positiu t'he de dir que m'ha estat fàcil imaginar-me al "jefe" i al seu ajudant, -dos dolents de pega-, confabulant per dur a terme les seves males accions. Gràcies per participar.

Conxorxa - pentinella
498 paraules! Bingo. El què més m'agrada de la teva narració és imaginar-me als protagonistes, no com a persones que fan ús d'un nick, sinó, com a Déus mitològics -vestits a la grega- que maquinen complots, mentre fan el vermut, mirant-s'ho tot des de l'Olimp. És una llàstima que desprès de l'oliva i la patata, deixis de fer referència al vermut, perquè del contrast divinal/terrenal se'n podia treure més suc. L'argument el trobo una mica fluix: un complot per eliminar als relataires suposadament capaços de guanyar premis i concursos literaris. Més que res perquè les estretègies que imaginen no són molt emocionants ni recargolades i encara bo que Possidó sembla que anirà per feina.

Et diria el mateix que a boigboig: el punt de partida és bo, segur que en una nova revisió pots treure més suc.

M'ha agradat llegir-te. Gràcies per participar.

Un cop dit això, us torno a donar a tos les gràcies per la vostra participació i declaro que havent estat coaccionat (ehem, ehemm...) de moment farem guanyador a en qwark pel seu "Que sembli un accident"

qwark! ja tens feina a organitzar el nou repte