VEREDICTE del REPTE XCVIII (98) VIDA EXTRATERRESTRE.

Benvinguts al veredicte del repte 98.

Moltes gràcies per participar.

De primeres us demano disculpes si no ho he sabut fer millor; em quedo amb la sensació que deixo sense guanyar a molts reptes que són per si mateixos guanyadors... Però n'haig de triar un.
Explico com ho he valorat.
Com sempre m'he fet una taula d'Excel on he puntuat de 0 a 10 quatre conceptes: Estil (pel meu gust, incloc aquí tot el que vaig deir a les bases i el meu estat d'ànim actual), Ortografia (la que jo he vist, tothom l'ha feta molt bé), gust personal, i adequació al tema. L'estil i l'ortografia els he valorat amb un 35% cadascun, el gust personal amb un 20%, i l'apropament al tema amb un 10%.
Amb tot això m'ha sortit una nota per a cadascú. La meva idea era fer guanyador al primer, però hi ha dos primers empatats i n'he escollit un d'ells.

Ara uns comentaris:

"Estan entre nosaltres" per Angie.
Un gir interessant: vida extraterrestre en el sentit de vida més enllà de la vida a la Terra, és a dir de la mort. Un relat amb una gran força poètica, en alguns punts potser un pèl carregat pel meu gust. Trobo genials les tres últimes línies en què expliques com sents les corredisses dels dos amants vora les onades.

"En nom de Déu" per Pivotatomic.
M'encanta el tema. De fet és una de les discussions que de vegades tinc amb alguns creients. ¿Com compaginar la figura d'un Déu-home, Crist, si en algun altra punt de l'univers hi ha criatures intel·ligents que no són homes i que són fruit del mateix Déu?
A banda d'això està ben escrit i fa pensar. ¿Realment ens amagaria la veritat i es pensaria que ho fa en nom de Déu? ¿Quina mena de Déu el recolzaria en el fet d'ocultar la veritat?

"L'estàtua oblidada" per Biel Martí.
Al principi el relat m'ha arrossegat amb força... m'entusiasmava; però el final m'ha decebut, m'ha sabut a poc... i m'ha quedat el dubte de què passava amb la nau mare que voltava Mart. Tot i així està molt ben escrit.

"Vida terrestre" per Filalici.
Molt ben escrit. Bona història, molt real, molt possible. De vegades hi he pensat en el fet que el silenci dels extraterrestres pugui voler dir "no intervenció". Tot i que sent objectiu m'adono que les barreres són les distàncies i el poc temps que fa que va començar tot en relació amb les distàncies. Un estil molt adequat al to del missatge.

"El secret del icticis" per Xavier Valeri.
Original, divertida, amb alguns tocs del cinema de ciència ficció dels anys seixanta. Una bona explicació per l'existència de les Piràmides. En l'últim paràgraf hi he vist una mena de Napoleó contemplant els mil anys d'història...

"Vida a la Terra" per Manila.
M'ha agradat molt la frase final del papa, el típic egocentrisme d'espècie: "nosaltres som els intel·ligents, la resta només poden ser animals". Tens alguns errors científics, com per exemple la convivència de dinosaures amb éssers humans que mai no es va donar, o el fet que es puguin veure planetes a un milió i mig d'anys llum de distància... tot i que és clar... si els qui miren són extraterrestres...! No obstant això a nivell literari m'ha agradat molt... i no t'he tingut en compte la qüestió científica. En general està tot bé però ha estat l'últim paràgraf el que t'ha ajudat molt i molt i molt... davant els meus ulls... L'únic, això de la projecció d'empatia entre els mons... potser hauria estat millor explicar-ho.

"Vida extraterrestre" per Sol_ixent.
Està bé. És un tema recorrent en moltes històries de ciència ficció, la troballa d'un cos al·lienígena... Al primer paràgraf repeteixes massa vegades en un espai massa proper "en què". Potser l'estil no s'ajusta del tot al meu gust, però és un relat correcte.

"Jo sóc Plutó" per Catpuig.
La idea és bona, però al final t'ha sortit un relat una mica confús. Has treballat les comparances amb un esforç que es nota, però en alguns trossos se'm fa incomprensible; sobretot en el penúltim paràgraf. Falla una mica la puntuació, i el tema no està gaire relacionat amb la vida extraterrestre. Però insisteixo en què la idea és bona, i que amb una mica més de temps t'hauria quedat molt bé.

"El segon viatge" per Angladacrem.
Perfecte descripció científica de l'origen químic de la vida, i de la hipòtesi que la vida prové de Venus. Molt correcte. Potser massa científic i poc literari... tot i que és una opció respectable.

I m'han sortit dos primers amb un 8,75 subjetivíssim...
Però jo he dit que només hi hauria un guanyador.
Els dos primers empatats han estat Manila i Filalici.
I n'he triat un pel gust a la boca del relat.




Filalici, amb "Vida terrestre"

Felicitats...!!!
I seràs tu qui proposi l'últim repte, el 99, abans del gran repte centenari...