VEREDICTE REPTE XCVII

En primer lloc gràcies a tots per haver participat en el meu repte i per haver dedicat un temps a buscar informació de la Garrotxa. Si ara que la coneixeu una mica voleu venir a trepitjar-la, sereu molt ben rebuts.
En general els relats m’han agradat tots, però no m’atreveixo a fer una crítica molt acurada. Més que valorar si està més ben escrit o menys, m’he centrat més en l’impacte que m’ha provocat la història. De tota manera, tampoc em feu molt de cas: és una opinió molt personal i ja se sap, entre gustos...
M’heu fet anar una mica de bòlit amb les correccions, però bé, em sembla que me n’hauré sortit.
Un comentari per a tots, per no haver-ho de repetir cada vegada: les paraules obligatòries molt bé. No n’hi ha cap que es vegi forçada. I, també en tots he pogut entrar perfectament en la història: he vist clarament els volcans llençant foc, els camins, la gent. Potser ajuntant-los tots podríem fer una “peli”. Per cert, he observat alguna falta d’ortografia, poca cosa. Sempre se’n cola alguna.
En algun comentari del fòrum vaig veure “volcà garrotxà”, no sé si per fer venir bé la frase. En tot cas els de la Garrotxa som garrotxins. I ara la meva opinió, repeteixo, molt personal. Espero que ningú no se m’enfadi.


L’ESTANY – XAVIER VALERI

El teu relat l’he trobat molt original. Omplir alguns dels nostres volcans d’aigua potser seria una bona idea per atraure més turisme i per gaudir també nosaltres d’un estany d’aigua blava. També he trobat encertat que hagis posat els que estan a favor i els que estan en contra, com sol passar sempre en qualsevol actuació, i més d’aquesta envergadura. El final, amb el boicot de l’alcalde de Banyoles, molt ben pensat.


EL VOLCÀ MONTSACOPA – SOL_IXENT

Si no ets d’aquesta zona està clar que t’has ben “currat” l’itinerari per arribar al cim del Montsacopa. Només un petit aclariment: l’ermita de Sant Francesc està al cim del volcà, per tant no es pot veure com s’alça el volcà, perquè ja estàs en el seu punt més alt.
La “guerra” entre diferents bàndols, tant d’escoles com de barris, era força corrent en temps antics (ara deu ser diferent), per això he trobat encertada aquesta lluita després de tant de temps i en un cas tant greu com el de robar la dona a un dels integrants del bàndol contrari. No sé si t’has parat a pensar en quin any pot ocórrer la història, però es podria situar perfectament als anys quaranta/cinquanta. Al menys pel que fa a terres olotines.


BRUIXERIA – MANILA

M’ha agradat el tema de la bruixeria. Precisament en la Garrinada hi ha el camí de les Bruixes per tota una llegenda de bruixes, naturalment.
Potser m’esperava un final més real, en el sentit que en el temps de bruixes era més normal acusar-les, encara que fos sense proves. De tota manera, el teu final és, segurament, més just.
Amb poques paraules descrius molt bé la dona i l’entorn on viu, cosa que et fa veure d’una manera molt clara que, segurament, és més una pobra dona que una bruixa.



INCENDI A LA FAGEDA – AFRIKA WINSLET

En el teu relat hi veig dues parts molt diferenciades: d’una banda l’explicació dels volcans i un itinerari i, de l’altra, la història.
Pel que fa a la primera part, pel meu gust, potser fas una descripció massa tècnica, per dir-ho d’una manera, encara que també deixes clar que abans ho havíeu llegit i això fa que quedi més dissimulat.
La segona part és un relat senzill, però que explica perfectament de quina manera tan fàcil i imprudent es pot iniciar un incendi i devastar una zona tan emblemàtica com la nostra Fageda. Per sort, en aquest cas, fas actuar ràpid els bombers. Malauradament, en altres casos no s’hi pot fer res.


LA TERRA DELS ROURES PÈNOLS – JEREMIAS SOLER

Molt original. M’ha agradat molt aquest retorn a temps tan remots i el toc de tendresa, alhora que dramàtic, de la mare amb el petit mort. Tot i que parles d’una bèstia queda ben evident l’amor d’una mare cap el seu fill.


BON DIA PER FER FOC – MANDALF

Una bona descripció d’un pagès a l’hora de la crema de rostolls “el sarró, el vi negre, recolzat a l’aixada”. Espectacular el final fent despertar el volcà. No li agradava el foc?
Només una puntualització: de presseguers i d’ametllers florits, per aquesta zona res de res.


1993 VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA – JORDI DOMÈNECH I ARNAU

Molt bé les explicacions que dones als nens, tot i que no et feien gaire cas, i molt bé el recurs de la caiguda per atraure la seva atenció. També m’ha agradat que comencessis el relat als cingles (més que penya-segats) de Castellfollit. A destacar com has ressaltat la innocència de la nena només amb un moviment de cap. Per cert, si tots els nens que ens visiten decidissin fer-se geòlegs...


VOLCANS DE LA GARROTXA – NINONA

M’ha encantat el teu relat per la seva fantasia, com els contes de fades i follets. Potser m’hauria agradat més amb un final més de conte i no que tot plegat només fos conseqüència d’un somni.
Només hi ha un detall que no em lliga gaire i és el jardí botànic. No sé ben bé a on et pots referir: de jardí botànic no en tenim. Potser et refereixes a una zona que hi ha una petita mostra de diferents arbres i plantes. De tota manera no té importància.


I...ARA...EL VEREDICTE!!!

M’ha semblat convenient escollir tres finalistes i d’entre aquests el guanyador.


FINALISTES:

Per la seva fantasia: NINONA AMB VOLCANS DE LA GARROTXA

Per la seva tendresa: JEREMIAS SOLER AMB LA TERRA DELS ROURES PÈNOLS.

Per la seva originalitat: XAVIER VALERI AMB L’ESTANY


I EL GUANYADOR ÉS...:

...

...


JEREMIAS SOLER AMB LA TERRA DELS ROURES PÈNOLS.


FELICITATS!!!!

Fins la propera.