VEREDICTE Repte XCI (o 91)

Vaja, vaja, quina feinada m'heu donat, avui!! A veure, després de molt llegir, molt comentar i molt valorar, m'he acabat deixant portar pels meus sentiments. Potser no és el millor, però és el que més m'ha agradat. Bé, aquí venen els comentaris:

Xavier Valeri valeri coromi Fins diumenge que ve
Molt bé, expliques que el dia que us vau conèixer no era diferent als demés, però sens dubte, des del moment que vau començar a parlar hi va haver un corrent especial. La narració transcorre tranquil·la, plena d'imatges i sensacions. En alguns moments em dona la impressió que el vocabulari o la manera d'expressar-te són massa cultes en contrast a la situació de dos joves en una discoteca, però això ja són manies personals. Les paraules clau molt ben col·locades, a excepció, potser del insospitat.


angie i fost Per fi
Mooooolt rebé! Ah, per fi us heu deixat anar i ens heu explicat obertament la vostra relació.... (faig broma). Ara de veres, m'ha agradat molt. Potser perquè ja fa setmanes que sóc espectadora, sovint silenciosa, del fòrum de nit, però he entès el relat perfectament, i he pogut imaginar l'escena. O potser perquè quan vaig proposar el repte (seguint la línia de l'anterior) pensava en això... el dia que coneixes a un amic d'internet. A part que la història és encantadora, el ritme com l'expliqueu la fa fàcil de llegir. Les paraules llisquen per la ment de qui llegeix plenes de significat. Les paraules clau? On són? Les heu col·locat tant bé que ni me n'he adonat.



Joanra Tu
En general bé, el que expliques m'agrada, però hi veig algunes pegues. La primera, per exemple: l'he llegit tot d'una tirada, i com dir-ho, sembla que no doni temps a respirar. Algun punt i a part aniria prou bé. D'altra banda, considero que hi ha massa text en condicional i això fa que soni forçat. En la meva opinió, si has de posar tantes frases en condicional, és millor buscar algun altre sistema, o fer volta per poder-ho posar en un altre temps. Les paraules clau ben col·locades.


Enús El dia que ens vam conèixer
Confessa, ho has fet perquè saps que no m'agraden els cargols, oi? Jo tota l'estona imaginant-me un xicot enamorat i homosexual, i resulta que paraves de cargols! Vaja no em puc queixar, vaig demanar originalitat i que em féssiu riure una mica i ho has aconseguit. Pel que fa la redacció, en general m'agrada. Però en alguns moments sona forçat. M'explico: hi ha trossos del text amb una redacció impecable, potser massa acurada i tot pel tipus de text, en contrast a d'altres que la redacció és molt més fluixa. Vaja, això també són manies personals. Ah, i la ortografia... millorable, eh. les paraules clau, prou ben col·locades. (Espero veure't en més reptes eh!)

La Riera del Fluvià Record d'unes paraules
Tot i que el teu relat surt una mica del tema del repte, la història m'agrada. Suposo que això ens pot passar a tots, enamorar-nos d'algú, que per qüestions de gustos, no ens correspondrà mai. Tot i això, té el seu final feliç, sovint els amics són millors que els xicots. M'agrada la teva manera de redactar, narrant les converses, sense utilitzar diàleg. Pel que fa les paraules clau, molt bé, no he notat res estrany al llegir.


Filalici Res d'especial
Molt bé, molt bé. Això és segurament el que buscava. El dia que coneixes una persona molt important per la teva vida, pot ser que ni t'hi fixis. I al cap del temps, quan te n'adones del que significa per tu, remenes els records pensant: quan ens vam conèixer? I te n'adones que només tens una imatge difusa sobre aquell dia, perquè llavors, no era res especial. Amb tot, trobo que faltaria deixar clar que més endavant la noia si que va ser important per a tu, queda una mica coix, sinó. Les paraules clau, prou bé.


Afrika Winslet El petó que es va fer esperar
Ohh, maco, maco! Estic d'acord amb tu, que el dia que coneixes a una persona, no és, per força, el primer cop que la veus. La redacció molt bona, i m'encanta el segon calaix de la teva tauleta de nit. Portes molt bé l'explicació del temps que fa que us coneixeu de vista, i també de com progressa la relació. Em costa d'entendre el final, quan no li dons el petó. I si ell és massa tímid? Vaja, ja m'ho explicaràs... Les paraules clau bé, excepte potser, insospitat, que queda una mica fora de lloc.

Jeremias Soler L'escalfor del seu amor
No l'he entès el primer cop, perquè no sabia a qui anava dirigit el diàleg. Un cop ho he descobert m'han fet falta dues lectures més, però ara el vaig entenent millor. Cert, no és pas el tipus de relat que jo esperava, però, perquè no? La narració molt maca, en forma dialogada, es fa difícil en alguns punts, quan encara no l'has llegit mai sencera. I el que és sorprenent, és que en ves de la natura, podries dir-li tot això a una noia i quedaria igual de bé. Les paraules clau, evidentment, ben col·locades.

catpuig Enmig de la foscor caiguda, dues estrelles perdudes van trobar-se
Ostres. Que maco. Si t'he de ser sincera, m'he sentit identificada amb la noia que es connecta al xat i coneix algú... Ara que si a mi m'haguessin plantat, m'hauria sentit fatal, però vaja, vas tenir sort i vas conèixer algú molt millor que et necessitava. Amb el teu relat ens enredes, sembla que parlis del dia en que vas conèixer el noi del xat, i en realitat és el dia que per culpa el del xat vas conèixer un altre noi, amb el mateix problema que tu. I el tros en forma de cançó o poema del final molt explicatiu i ben escrit. I les paraules clau, bé.

jordi domènech i arnau Clandestins
A vegades les casualitats o l'atzar sota el qual coneixem a algú important són d'allò més inimaginables. I sempre queda la pregunta de: i si aquell dia no ens haguéssim vist...? És realment sorprenent. Vaja, la narració molt bona, es fa fàcil de llegir i prou entenedor. I amb un final ben bonic. Les paraules clau molt bé, no les he notat.

manila L'amistat
Oh, una història preciosa. Fuges sense saber on ni perquè, fins que trobes algú amb qui quedar-te, un lloc on agafar-te i oblidar el passat. M'agrada molt tota la narració, però potser queda una mica penjat allò dolent que t'havia passat amb un home. Costa una mica d'entendre. També m'agrada la manera de descriure com vas coneixent el xicot indígena. Les paraules clau, molt bé.



Bé doncs, fets els comentaris, i presa una decisió... passo a dir els finalistes, o destacats: manila, angie i fost, Enús, catpuig i Àfrika.


I el o els finalistes rotunds.....


angie i fost!!! A donar guerra amb el 92, parelleta!


Yáiza (creuant els dits perquè hagin sortit bé tots els enllaços)