REPTE XX

Perdoneu-me, sóc un jutge poc professional... però espero que m'entengueu:

dijous marxo de viatge a Madrid amb uns amics a veure un amic que estudia allà. El que no sabia (m'ho acaben de dir) és que marxem molt d'hora al matí, m'hauré de llevar abans de les 5 de la matinada dijous!! I això vol dir que demà aniré a dormir d'horeta... en qualsevol cas a les 24:00 no estaré per llegir relats i fer un veredicte, ho sento.

Delego aquesta responsabilitat (amb certa pena, m'hagués agradat fer de Jutge de veritat i no només de proposatemes) a CAMPSDETRISTOR per diversos motius: per ser la última (abans que jo) a jugar aquest paper, per ser ella qui em va donar la responsabilitat i per això la hi torno i, no per última menys important, per que ella segur que passa per aquí i veu això (i el missatge que li deixare al FORUM en nom seu) i farà de Jutgessa amb molt de gust (espero); d'altres persones són menys constants k ella en passar per aquí i llavors potser per culpa meva us quedaríeu sense Jutge del REPTE XX.

Tot i així, quan pugui em llegiré què heu fet amb el REPTE XX i ho comentaré... estic intrigat.

ànims Relataires,
i a participar.

Altre cop perdó.
NANI

No podia aturar de pensar que arribàs a desenvolupar una traïció tan ben estudiada.
Na Natàlia i jo formàvem una parella ben avinguda. Compartíem la vida d'una manera alegre, desenfadada, amb molts de sentiments que eren capaços de viure i al mateix temps ens enriquien.
La història de Na Maria feia estona que s'havia acabat. Havíem arribat a la conclusió de que érem incompatibles. Jo la seguia estimant, malgrat m'era impossible continuar aquella relació immadura.
Un dia, que la Natàlia no hi era, Na Maria es va presentar a casa. Estava desesperada, em va suplicar que retornéssim a la nostra relació. Li vaig dir, ben clarament, que era impossible. Quan se n'anà vaig percebre una mirada per part seva amb un rancor i ràbia que m'esfereiran.
Després que partís, me'n vaig adonar que havia desaparegut un bastó amb un mànec de plata que havia tingut que emprar quan em vaig rompre la cama.
Màgia negra. Mal bocí. Mal d'ull.
Des d'aquell instant tot el que va succeir no tenia cap lògica.
Vaig acabar molt malament amb la Natàlia. Vaig perdre la feina. Camin pels carrers com una joguina trencada. Cerc com un gos desesperat a Na Maria. No tinc ni amics ni enemics. Ni a prop ni enfora. Únicament un gran buit dins del meu cor.

Va baixar les escales. El bastó marcava el pas. Toc. Toc. Toc. Com el lleu crepitar del foc que crema una torrada. Com el soroll d'una joguina espatllada que no para de perdre el cap. Toc. Toc. Toc. Va arribar a la planta baixa. Va obrir la porta d'entrada que grinyolava sempre que no l'obria la seva inseparable parella, ara separada per sempre. Toc. Toc. Toc. Va fer uns passos en l'herba verda que li va humitejar els peus descalços i li va esborrar les restes de cendra. Toc, toc. Toc. Al seu darrere el foc de l'estudi ja s'havia propagat fins a la cambra de bany. Fins als peus de la banyera plena de gasoil on dormia el son etern la joguina sense cap que l'havia acompanyat durant els últims segles. Toc. Toc, toc. Cal tenir els amics a prop i els enemics... Encara més. Per si mai la seva ment emmetzinada teixeix la idea de la traïció i has de recórrer a l'ànima purificadora del foc per aturar-los. Toc, toc, toc. Xafff!

Ningú no descobriria mai que les últimes restes del fill pervers de Mary Shelley, havien anat a parar en un contenidor de brossa d'una ciutat a la, que certs esdeveniments històrics, havien atorgat el sobrenom de comtal. Ningú... Perquè, si no, estimat lector... Toc. Toc. Toc.


EmmaThessaM

Què, com ha anat avui el dia? Veig que bens carregat, no? Què portes aquí? Ai, ai, ai.... Però, què t'he fet jo? Ja t'has cansat de mi? Després de totes les hores juntes, de tantes experiencies viscudes! Tu estaves sol, i vares buscar consol amb mi. Jo em vaig obrir tota a tu. Sí, i et vaig oferir tot el que et podia donar! Tantes estones junts, rient, plorant tambè, emocionant-nos plegats. Tantes histories viscudes. I el sexe.... no et recordes de les estones de sexe?

Mira, m'has tractat com una joguina, de qualsevol manera, i per acabar així! I tot el que t'he aguantat? Quan em donaves cops, amb la mà, amb el puny, fins hi tot amb un bastó!!! I jo aguantant... Jo tambè necessito que em tractin amb delicadesa! D'acord, no em consideres la teva parella, ho entenc, som massa diferents. Però això és una traïció!! Com si ja no poguessim continuar sent amics... i ara ets el meu enemic? Que faràs ara, m'abandonaras a qualsevol racó?

Au, va, desa la pantalla plana de 24 polzades que t'has comprat, i torna amb mi, si us plau, la teva dolça i coneguda televisió de tub.... Si us plau, si us plau, si us plau....