Repte XII: Guanyador.

Bé, nois. Aquest cop el nivell és força bo. I em toca a mi explicar-vos perquè no podeu guanyar (menys un, que aquest sí que podrà). Havia pensat fer com en Foster i comentar un per un tots els relats (que ja és feina. Després haig de mirar-me les instruccions per publicar-lo, arghf. Ho dic, entre altres coses, perquè tingueu un consol si no guanyeu). Tinc un dia raro i potser m'agafo més confiances de les que toquen (això del poder corromp les ànimes febles com la meva). Us demano disculpes per anticipat i us prometo que demà tornaré a ser una persona respectuosa i introvertida. Comencem pel començament:


Pivotatomic: 284 paraules. Bona utilització dels mots claus (potser esperava que finolis fos utilitzat com a adjectiu, però tant se val) i el més important, no només és una bona història sinó que fins i tot és del tipus que m'agraden. Humor cínic, crític, d'aquell que no ens hauria de fer riure però ens reconcilia una mica amb la trista realitat. Humor dels guinyols. Coses que no m'agraden (difícil però ho intento): es passa un 42 % del pressupost que teníem pel repte i, ja en el que és la història, ja sé que és ficció però em costa molt de creure que l'inconscient del Bush (noti's el doble significat) tingui tantes llums. Tampoc m'ha agradat que publiquis tan aviat els teus reptes. No veus que desmotives els altres participants?

DoctorWho: 200 paraules. M'agrada la utilització dels mots claus, menys de "tempesta", que sembla que fiquis la frase per obligació. Molt bona la imatge del bolígraf dins del taüt i la descripció de les seves sensacions (gairebé sexuals) en participar de la creació artística relataire. M'han agafat ganes de deixar una mica de banda les tecles i tornar a la vella escola.

Xisca Riera Ballester: 189 paraules. Sé que es tracta d'un somni, però tot i així em sembla massa surrealista i difús. La idea general està bé, amb la relació entre el somni "nocturn" i el somni "vital" ("he somiat amb el meu somni"), i la imperfecció d'aquest últim per la manca de quelcom imprescindible: l'aspecte emocional.

BoigBoig: 185 paraules. Tu has llegit en algun lloc que m'agrada el gènere de la política-ficció, oi? T'ha mancat una mica d'oportunisme: era ahir, la diada. M'ha agradat el detall de l'Ana menjant cereals amb fibra, però no ho he acabat d'entendre: no era el seu marit l'etern restrenyit? Tampoc m'ha quedat clar si parlaves d'un hipotètic futur o d'un hipotètic passat. Per cert, has oblidat trajectòria.

Foster: 234 paraules. Suposo que Jaume Enllaç ja estava agafat com a nom d'agent, oi? Jeje. Un agent d'assegurances (no m'agrada que hagis fet publicitat d'una entitat bancària, a no ser que hagis cobrat per fer-ho; si és així, ben fet) somiant altres vides més interessants. Em recorda a... bé, que us he de dir, relataires. No he entès això de la doble jornada. Si treballes matí i tarda a un mateix lloc (per l'hora en que ho has escrit diria que no és el teu cas) es diu jornada completa, no? Bon gir final, però no m'acaba de convèncer l'agent doble.

Biel Martí: 200 paraules. Bona crònica històrica que demostra, entre altres coses, que tothom té un passat. Suposo que la raó d'haver-la escrit es troba en una associació d'idees del subconscient col·lectiu: "Somni. Tinc un somni. Luther King". Està ben escrit en general (tot i que "repetir-me'n" no ho havia vist mai, existeix aquest us?) però pel meu gust és massa "crònica". És una opinió personal però m'agraden els relats més inventius.

Marc (JP à Gus): 187 paraules. Marc, em fas por. De veritat et va agradar "una terapia peligrosa?". No, en serio. Bona història, bon dibuix del personatge i bon càstig aquest del somriure del nen. No sé si us passa a vosaltres però a mi el que em fa més por de les pelis de terror són els nens que hi surten.

Bruixot: 166 paraules. Somnis futuristes de grandesa d'ego literari. T'he de dir que m'ha sorprès molt la teva eficiència somiadora. Jo mai somio en altres èpoques, i en tot cas em seria molt difícil identificar i recordar l'any. Està bé l'ambient creat però no m'ha agradat gens que facis publicitat d'aquest poca-solta d'en qwark.

Josep Bonnín Segura: 199 paraules. Aquests científics de circ i els seus bojos seguidors! Interessant història la d'aquest personatge. Suposo que es deu tractar d'un pioner d'aquests aviadors que fan ploure a Texas, si no m'equivoco llencen iodur de plata. M'agrada que acabi com a un monstre de fira.

Curiositat: sabieu que si escriviu el que acabeu de somiar en un paper, "s'escriu" en una altra part del cervell i així és més fàcil recordar-ho?

Nani: 200 paraules. El segon paràgraf salva el lector d'una sobredosi freak provocada pel primer. El tercer és simplement genial. Molt imaginatiu, molt oníric, que és del que es tractava. Si no m'haguessis colat tres errors tipogràfics, està quasi clavat. També t'ha faltat explicar la cervesa en el tercer paràgraf (per fer-ho rodó). Ah, un acudit que vaig veure en una samarreta:

"Nietzsche is dead" - God.


Bé, ara que ja us he convençut a tots de per què no heu guanyat el Repte XII, que era el més difícil, només em queda prendre una decisió, que encara no he pres. No, qwark, no agafis la moneda! Bé, declaro guanyador:

Pivotatomic

No puc permetre que aquesta història quedi sense publicar. Però recorda Pivot, el Repte són 200 paraules!

Menció especial a DoctorWho, que farà que mai torni a mirar els bolígrafs de la mateixa manera (avui somiaré amb ells) i a nani, a qui li demano que publiqui el seu relat de la manera estàndard.