GUANYADOR DEL REPTE VIII!!!

Companyers, ja sé que m'avenço una miqueta, però veient que no pugen més relats i que tinc bastants nones... aquí va el guanyador d'el REPTE VIII

Però, abans, recordem de què anava, avui:

Tema: I si m'atreveixo a dir-li?

Extensió: posem 250 paraules i intentem no passar-nos d'aqui, val?

Paraules clau: concupiscència, mentida, odi, secret

And the Winner Is...

L'home dels 1.000 nicks!!! (o sigui, Marc (JP --> GUS), abans conegut com Marc Freixa (Joan Petit) i més abans encara conegut, simplement, com Joan Petit).

Xaval, em trec el barret! Amb 120 parauletes de res has explicat més coses que jo en tots els contes que he escrit en la vida. I quines coses! Les meves més sinceres felicitacions... i a veure què ens prepares.

Aquest és el relat guanyador:

Blancaneus o la mentida acceptada

Mirall, mirallet màgic.
T'haig de dir un secret.
Cada cop que la veig em moro per ella, però no goso dir-li res. Li pego, la maltracto, li explico, amb pèls i senyals, l'odi que m'inspira, però algun dia rajarà una concupiscència de desitjos morbosos que espatllarà el conte per sempre.
No puc viure més aquesta mentida. I menys coneixent la impossibilitat de dir-li res.
El millor serà enviar-li aquesta poma enverinada i que mori.
Potser així s'apagarà el meu foc interior.
I per fi podré viure i acomplir la meva fita, la d'ésser la bruixa lletja i dolenta del conte de sempre.


Per cert, seguint l'exemple del Perdix, voldria tenir un record pels altres relats, que, per cert, li han posat les coses difícils al nostre amic de nom mutable com el redactat del nou Estatut.


Filladelvent: M'ha agradat la conya que t'has portat amb la paraula concupiscència, així com la història d'amor secret que has enfilat fent servir el nostre estimat web com a marc de referència. A més, només t'has passat 12 parauletes de res! Una bona història, amb un millor final.

Xisca: Noia, 345 paraules! I mira que vaig insistir en això de l'allargada! A canvi de la teva incontinència, ens has regalat un relat amb un aire de nostàlgia. El recurs de la pols blanca, però, no me l'he cregut mai...

Biel: Un relat a l'alçada del que s'espera del seu autor. Amb 241 paraules descrius a la perfecció la ràbia interna d'un personatge vers la seva parella? M'encanta el detall, a lo Tom Wolfe, de les cols de Brusel·les. Per cert, aquest paio deu ser cosí germà del de les mones, oi? ;-)

Boreas: El relat és àgil i està ben escrit, però a mi, particularment, no m'han acabat de convèncer les dues sorpreses que hi col·loques (que l'amant és un tio i que ell és addicte al sexe). Tampoc em sembla creïble la frase que utilitzes per encabir el mot "concupiscència", que era la putada que us vaig preparar amb tot el carinyu... A més, t'has passat bastant amb l'allargada.

Gemma 34: Venint de qui ve, tota una experta en això d'obsequiar-nos amb divertits finals sorpresa que pretenten per damunt de tot quedar-se amb el lector, el desenllaç del teu conte està a l'alçada de la teva llegenda. Pegues?... 406 paraules! i una utilització discutible de la concupiscència dels co...

Perdix: Com sempre, simplement magnífic. 200 mots justos, una història divertida i amb gir final inclòs i una pedalada elegant i, a la vegada, vigorosa, que et fa arribar el primer a la meta sense despentinar-te. Per postres, com ja t'he dit altres vegades, tens la virtut de connectar amb mi com ho fan pocs relataires. Mercx! (ho sento, però al texà és que no puc amb ell...)