VOTACIONS MELOREPTE 136

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ AMB AQUESTS MAGNÍFICS POEMES.

Podeu votar dos poemes cada un fins avui a les 12 de la nit.

Moltes gràcies, poetassos!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

1. A Barcelona, de bracet amb la Ramona


I. La Rambla de Catalunya

Rambla amunt, Rambla avall,
la gent es mou com les serpentines
en una festa de benvinguda al nou any.
Tot passejant per la Rambla de Catalunya
em trobí rendit als peus d’una estàtua
que m’assenyalava amb impietosa serenitat,
que em digué que era la viva imatge del Cesk
i que em plantejà dubtes sobre el romanticisme.

II. El Cesk

Abstret de tot, inquirí al Cesk:
I si ets el Cesk cantaries ara per tothom?
I qui es feia dir Cesk, ara estàtua humana,
es despullà de les seves vestimentes,
agafà una guitarra, s’assegué en un tamboret
i es posà a cantar, puntejant la guitarra com els mestres,
fent lliscar la pua per les 6 cordes,
fent guirigalls per cantar més alt i més clar.
I jo, aquí em quedo, aquí em planto.

III. El Poble Sec

Mentre al Poble Sec, a la seva Rambla,
que va plena d’amor i desitjos embolicats,
els cantants es prodiguen amb fruïció.
I en l’escomesa del cantautor incipient
per fer-se conegut en un indret de pelegrinatge...
Grava un video en un immoble del veïnat.

IV. El port de Barcelona

Mentrestant, al port de Barcelona
s’anuncia el concert del pop secular,
un pop de coloraines i profundes conviccions,
que farà el seu concert de timbals a 8 potes .

V. La platja de Barcelona

A la platja de Barcelona,
s’ha decidit botar el peix argentat,
al peu de les bessones torres,
envers la Mare Nostrum
i a la recerca del Greal dels mars,
entre el quadrant esvalotat de Lleó
i les platges d’una Còrsega endormiscada.

VI. Epitafi

He decidit tornar a casa, quan he sabut que:
la Rambla serpenteja amunt i avall tots els dies,
el Cesk, existeixi o no, el somio les nits de Juliol,
el Poble Sec segueix essent el barri d’en Serrat,
el Port de Barcelona és un lloc on tot és possible,
i la Platja de Barcelona dóna vida a les estàtues.
És moment de tornar a la Rambla de Barcelona,
altra vegada, de bracet, amb la Ramona.


2. Totes les nits d'estiu


Tardes d'estiu s'allarguen
al teu costat, amb el teu viure
la llum que desprens sacseja
el cel de totes les nits d'estiu

En tinc prou amb agafar-te
la mà, sortir enfora, somiar,
doncs, has envaït l'univers
ara, només hi veig llunes i estels



3. Ella

...surt al carrer i tanca
la porta.

Amb una mà al costat,
pinxa;
amb l'altra mà inventa gats
perduts en l'albada,
inventa les voreres i l'espurneig
dels passos matiners.

Amb una mà aparta amenaces
(a casa es queda
la penombra
i el verí en el got
de costum),

amb una mà diu
tu seguiràs vivint avui
o
no destorbis el futur, obre't
al dia.

Encara que calli;
amb l'altra mà
retira la nit
i parpelleja
certa llum d'esperança.

Mira-la, et busca, mira-la
marcar un ritme caminant,
movent-se preciosa,
busca el mar que hi ha en tu.

Si dorms encara
sentiràs
els dits als llavis.

No és la matinada,
és ella, que t'inventa
i t'obre el dia.


4. Linòleum

I. Iridescència

Per habitar el país iridescent del teu somriures
M'esforço a arreplegar el record que em lliures.

*

II. Limítrofa

Visc en el límit
Dels teus llavis, la gota
De mar que anhelo.

*

III. Salvífica lluminària

Llum. I potser en l'espera
Trobaré el linòleum d'una mar
Que no es deixa a l'atzar
Perquè reneix en la primavera,

I corro entre la palmera
I la cigonya, per l'esguard
Clar d'un cel que és far
En la nit que em desespera.

Llum. I potser arribaràs
Amb la florida dels lilàs
D'una tarda que abruses,

I corres amb l'aire i el jaç
D'escuma i deler, el llaç
Que em lliga a les muses.

*

IV. Gràcies

La claror en els ulls gràcies al retrobament
I sabré què cal per despertar en la sal
El delit per l'onada i pel xiscle de la gavina
Arran de mar, a la riba on la sorra descansa,
El lleuger pes de l'abraçada en la balança
D'uns llavis que agermanen el bes i la sina,
La remor de la pedra i el silent núvol malalt
Per oferir l'aigua al riu, saba de la saliva dorment.

*

V. Ingràvida essència

Carrers que duen el teu nom pels racons
D'un món que he de descobrir de nou,
Llambordes que emparen el salobre i el rou
Perquè saludi l'alba amb els teus petons.

I camino per no percebre el vol de les hores,
I m'embarco en somnis fràgils que guardes
Entre els parpres, i ressegueixo els afores
De la teva pell, i sóc vianant si m'esguardes.

Barriades cap a enlloc, i les batejo amb cada
Mot que pronuncies, entre l'arribada i l'adéu,
Perquè em sigui lleu la llosa que l'espera bada

Davant meu, perquè el pas del temps batega
A un ritme constant, alentit, greu; i ets la breu
Rambla per on passejo quan la vida se m'ennuega.

*

VI. Eflorescència

Respiro l'aire
Salobre dels teus iris.
Passeig, capvespre.

*

VII. Paràmetres

Ulls que desperten la vetlla i l'escletxa on arrela
L'heura i s'hi arrapa com l'ànima al record quan t'anhela.


------------------------------------------------------------------------------------------------------