Veredicte RepteClàssic DCCCXXXIV: RIURE'S D'UN MATEIX

Moltes gràcies a tothom que ha participat, m'ho he passat molt bé llegint-vos.
Passo a comentar els textos; al final, per posar-hi emoció, el veredicte... sona massa formal; el que m'ha agradat més? No ho acabo de veure... Qui guanya!

Misèries d'un lector suïcida i altres catàstrofes quotidianes - Forever: M'he fet un fart de riure, Forever! Has clavat l'esperit del repte de dalt a baix, obrint en canal les teves pròpies misèries quotidianes amb una ironia i una honestedat brutals. Has sabut transformar el patetisme en alta comèdia. Un text fluid, divertit de principi a fi i molt proper. Moltes gràcies per participar!

Amor-Kefas: Un inici de repte espectacular. M’ha agradat molt com has fet servir la ironia i l’absurd per clavar el tema de l’egocentrisme, especialment en aquesta sàtira tan esmolada contra el postureig moral i la falsa solidaritat. Et felicito pel joc conceptual que vincules amb Gaudí, la física quàntica o Einstein; has aconseguit fer una crítica social molt afilada a través de l'humor intel·ligent, divertint el lector sense caure en el to alliçonador. Moltes gràcies per encetar el repte amb aquest nivell!

Barcelona-Eivissa: Crònica d’un informàtic amb estrella (de la mort) Lisboa: M'he divertit moltíssim amb el teu Murakami de sistemes. Trobo que has clavat l'esperit de «riure's d'un mateix» retratant aquesta mena de «gafe professional» a qui tot li surt al revés. La imatge de descriure un clímax eròtic com una «desfragmentació de disc dur» és boníssima. Un text molt àgil, divertit i amb un ritme fantàstic. Moltes gràcies per participar!

El judici de Paris - Juan Palomo: M'ha sorprès moltíssim com has portat el repte cap al terreny dels problemes de lògica, allunyant-te del conte clàssic. Trobo que has triat molt bé els noms de Modest i Narcís per contraposar les dues actituds del repte: la capacitat de riure's d'un mateix enfront de l'egocentrisme de mirar-se el melic. Has resolt el tema d'una manera molt original, fent-nos esprémer el cervell amb el judici de Paris. Moltes gràcies per participar amb aquesta proposta tan enginyosa!

Un, Dos, Tres Montserrat Agulló Batlle: M’ha agradat molt aquesta estructura en tres moments, passant de l'observació dels altres a la pròpia autocrítica. L'anècdota de sortir al súper amb les sabatilles violetes i la reacció de la caixera és divertidíssima. Un text molt entranyable, proper i molt agradable de llegir. Gràcies per participar!

La tabanada, l'hòstia i la relliscada Maculan: M'ha agradat molt com abordes el tema des d'un humor tan accessible, físic i directe.Aconsegueixes riure't de tu mateix i de les pròpies patagades de manera molt natural i desenfadada, fent que qualsevol lector s'hi pugui sentir identificat. Gràcies per participar!

Ha estat un plaer llegir les diferents maneres d'afrontar l'autoburla i la modèstia des de punts de vista tan diversos. El relat guanyador és: Barcelona-Eivissa: Crònica d’un informàtic amb estrella (de la mort) de Lisboa, per la seva capacitat d'abordar la pròpia mediocritat i la mala, i amb un ritme narratiu que enganxa de seguida. Enhorabona!
Gràcies de nou a tots els participants per formar part d'aquesta convocatòria!