Tintin ( Hergé )

L'únic eclipsi de sol que realment m'ha interessat a la vida és el que salva en Tintín, en Milú i el capità Haddock de morir a la pira a "El temple del Sol".

Pensant-ho bé, avui dia les aventures d'Hergé serien completament impossibles de publicar o passarien una censura brutal. Analitzeu-ho un moment: la presència femenina és pràcticament inexistent en tota la col·lecció (amb la sola excepció de la insuportable Bianca Castafiore), un dels protagonistes principals és un capità de vaixell obertament alcohòlic que es passa la meitat dels àlbums demanant whisky, i utilitzen la sordesa del professor Tournesol com a recurs de comèdia constant per fer-lo servir de bufó del grup.

Això sense entrar en els primers àlbums com Tintín al Congo o Tintín a Amèrica, on la visió paternalista, colonialista i directament racista de l'època és tan flagrant que avui faria posar les mans al cap a més d'un.

Eren altres temps ...