Si en Capdelin m'ho permet

El seu poema La lluna encara respira és una meravellosa definició de poesia.

"Un poema
mai serà com una abraçada,
com un orgasme, com un gat
fregant-te la cama
per un poc de llet i afecte.
...

quan la il·lusió és vençuda
com un nen sense cromos,
quan l'absència s'insinua
femenina...

llavors,

el poema és tot el que tens
per seguir viu
i en el silenci sentir
la lluentor
de les paraules.

La lluna encara respira..."

Qui no es commogui amb això...!