Sense anar més lluny

Penyora de tu en el pol·len,
en la llavor que germina
per inventar el demà.

I m'hi incloc
perquè sóc part del bes fet
i ofert a la sang,
la gota que pot fendre
el mur del dol lentament.

Penyora teva en l'alenada
si ets aire, en el moviment
si esdevens batec.

I m'embolcallo
on el silenci calla
per tenir la terra
amb mi quan sigui
necessària per a la vida.


R. V.

Quin color daurat prenen les fulles!
abans de caure's definitivament,
sembla que volen proclamar al món
la darrera glopada de bellesa,
el cant del cigne, el seu darrer moment
abans d'anar-se'n i ser ja sens remei
per sempre més agranades del carrer...

Així em va passar a mi també
quan et vaig conèixer, ara fa un mes,
doncs, m'arribares ja fora de temps,
quan no esperava fer cap més excés.
Tenia por de no fer-te gaudir,
de que el meu cos no fos capaç
al teu cos jove donar-li plaer.
Ara vull proclamar als quatre vents
que vull que el nostre amor perdure...

I com el Llach et dic:

"Anem... si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l'art d'un bes,
anem...junts...anem."

Fins que m'agranen del carrer!

***

FRANCESC

Sense anar més lluny et diré
moltes coses que mai no són
agradables a l'oïda,
però sí necessàries.

Sense anar més lluny et faré
reflexions d'aquelles boges
que no entén gairebé ningú.
Pots ignorar-me, si ho vols.

Sense anar més lluny et diré
que estimar com nosaltres fem
és quelcom totalment pur,
un amor que no té atur.

Sense anar més lluny et faré
testimoni d'un sentiment,
sense tenir cap més prova
que aquesta penyora (per a tu).