Repte Poètic Visual (votacions)[proposa ratolí]

Intervenció de: Ayurveda | 17-05-2013

---

Vint-i-quatre hores per votar les composicions que més us hagin agradat, tant participants com autors de Relats en català. Tres per ordre de preferència. (Si no hi ha cap contraindicació de part del proposaire ratolí ;)). Els textos, sis en total, són els següents:


01-Exànime (o Llànties)

Cap a l'infinit, el pelegrinatge. I més enllà no trobarem
Res més que allò que somniem, la boira, la mar, la vida.
Camina amb pas ferm, amor, i empra sempre el barem
Més exacte que no decanti la balança, en el ressò ligni.

Dubitativa com l'onatge, tindrem la queixa de les gavines,
Al voltant, i el salnitre que ho empleni tot, inclús l'esperit.
Avança nord amunt, tan sols amb el rumb que endevines,
Quan t'envolto entre els braços, al fons dels meus ulls.

Fins a l'infinit, dibuixaré la llar que anheles, el designi
D'aquesta lluita contra l'huracà immòbil, si la humida
Passarel·la que t'ofereixo no t'atura la tristor de l'ànima.

Comprensiva com la raó pura, abastarem tots els esculls
i els superarem, amor, encendrem llànties envers la nit
Més obscura que ha tenyit de dol el somrís, avui exànime.



02-Abisme

Boires que us perdeu en l’infinit
allà on desapareix tota paraula,
damunt el vostre mar s’obre camí
el pont incert de l’existència humana.

No hi designis ni traços ni senyals
que ens diguin cap on van les nostres passes,
sols l’abisme bromós resta al final
on desplomar-nos dins la buidor ingràvida.


03-A les palpentes

M'endinso en la bromada
a les palpentes,
que no sé si és dia,
o nit, o vespre,
car la llum blanquinosa de la boira
em confon i se'm fa dolça.

M'aventuro endormiscada
i em faig lleugera, ingràvida,
per lliscar pels raigs de lluna
i arribar al món dels somnis,
i un cop allà despertar-me
abraçada al teu cos.

04-El pont de les boires

Camí enllà mandreja el futur, enquistat
dins de la ment de tant que l’escorcolla.
L’esdevenir està fet de boires inflexibles,
de ponts desconeguts, inversemblants,
a estones rialler, a dies negra nit.

Cercar-lo és com baixar fins a l’avern
on rauen les ombres dels espectres,
la por d’haver quedat fora dels èxits,
la perspicàcia estèril del que podia ser.

Per intuir, encara que sigui entre calitges,
o per saber llegir les giragonses de l’atzar,
alguns herois, ben pocs, tan sols els escollits,
pogueren creuar el pont de les boires,
més enllà de la vida i de la mort carnal,
on els llorejats malden per tornar a la llum
i els oblidats vaguen sense remei ni meta.

Que hi ha algú?, clamaven amb porfídia.
Mes, l’eco repetia insistentment
que allò que regeix la veu dels averanys
ni els déus no ha saben, i si algú ho sap,
ningú mai no el creurà.


05-A l'altre extrem

El pont que em porta a tu
s’ha omplert de boira.
Com puc saber si ets
a l'altre extrem?
A les palpentes vinc
sense temença
per si la teva veu
em pot guiar.
La barana dirigeix
les meves passes,
i a poc a poc
et sento més a prop.
Allà a l'altre cantó
veig que clareja
doncs la calitja ja
se’n va més lluny.
Per fi em sé feliç
al poder veure
la llum del meu camí
dins els teus ulls.

06-Impol·lut

Ara, que tot és perdut
fujo endins de la boira,
encalço el camí opac
a des temps i en calma,
i no sento cap temença,
cap enyor, cap pèrdua
que em faci retornar.

Avui és el dia zero
d'un temps bell
que recomença,
com un renaixement,
que viurà dins d'un cos
aliè, impol·lut i verge,
que tot ho espera.


ratolí dixit


PS: em permeto la llicència de dir que tos i cadascun dels textos s'adiuen a la imatge proposada en qualitat i en bellesa. Gràcies :)

---