REPTE CLÀSSIC 403: COMENTARIS I VEREDICTE

Si us dic que la qualitat dels Reptes ha estat força elevada, no penseu pas que es tracta d'un elogi de cortesia. Només cal llegir o rellegir els relats presentats per apreciar que el nivell d'aquest Repte ha estat considerablement elevat. El mèrit és tot vostre. Us deixo els comentaris i al final el veredicte:


La dona d'Oświęcim-Brzezinka - deomises


Estructuralment, el teu és el relat més sofisticat pel que fa a l'administració de les informacions al lector. És aquesta la història d'una migració des de Polònia cap a Rússia i sobretot del retorn amarg, funest i a la força a la pàtria d'origen.

Urszula, la pacient de qui té cura el personatge que condueix el fil narratiu (un àngel, ateses les seves bones intencions i l'extremada sensibilitat amb què relata els sentiments que la pacient li desperta), pateix l'estrès posttraumàtic que solien patir les víctimes supervivents dels camps d'extermini. Tant, que finalment no aconsegueix sobreviure més enllà de noranta dies després del seu alliberament.

Oświęcim-Brzezinka és el nom polonès del Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau. Amb aquesta referència espacial, el relat no pot ser altra cosa que amarg o trist, d'una tristor ben poètica, això sí.

El format que has escollit, el de diari, m'ha recordat a l'obra de l'AAron Soazig, El no de la Klara.

Gràcies per la teva participació.

Experiència laboral - Vladimir

Una història de la qual es pot elogiar el ritme i la precisió narrativa que solen caracteritzar els teus relats. Amb poc més de tres-centes paraules contes molt més del pugui semblar en una primera lectura. Magnífic el retrat esperpèntic i racista del cap de secció, com molt ben portada la progressió informativa i la impassibilitat de personatge, un yihadista que es troba estudiant i reconeixent el terreny. I ben inquietant la frase final: "Tot just acabava de començar".

Gràcies per la teva participació.

Terra blava - bellissima

Un text on la funció emotiva del llenguatge camina de la mà de la funció poètica. I és que la força i l'elegància descriptiva de la teva manera de contar no l'uses tan sols en les descripcions físiques, sinó també en els paisatges interiors d'aquest exiliat que experimenta un buit que transcendeix la pèrdua de l'àvia, en transformar-se en la pèrdua de la pàtria tota. La iaia pagesa, la infantesa, la terra, la societat en pau, esdevenen paradisos perduts fagocitats pel temible genet de la guerra. Buits impossibles de reomplir, ferides molt difícils de guarir, que has retratat amb admirable sensibilitat.

Gràcies per la teva participació.


Camí de tornada - UltraViolet

Un relat curt que cobreix amb èxit un període dilatat de l'existència de la protagonista, una dona immigrant d'origen que ha assolit l'èxit social i econòmic a partir d'un orígens humils. A través del procediment de l'el·lipsi, hom pot confrontar els primers moments de la seva infantesa, des del moment que arriba a una ciutat que podria ser qualsevol urbs en procés d'expansió industrial, -Barcelona, posem per cas-, immersa per tant en el procés d'acolliment -de vegades el mot "acolliment" és un eufemisme- de població forastera. La descripció suburbial i de la indumentària de la nena són perfectes, fotogràfiques. I el darrer paràgraf, on dus la història al present, amb la nena del mocador rosat que observa de fit a fit -un mirall?- la dona benestant que ha esdevingut la protagonista, atorguen al relat autobiogràfic un final rotund i en certa manera, circular. La història es repeteix, canvien els actors. Sempre hi ha barris amb rengleres de petites finestres amb roba estesa.

Gràcies per la teva participació.

Dolça Pàtria - Sangifetge

En aquest relat has apostat per la fragmentarietat i te n'has sortit força bé. A través de la narració d'escenes de diferents moments de la biografia del Néstor, presentes un personatge que hom percep a la deriva: marxa de Caracas a Rússia, fa un matrimoni de conveniència, s'instal·la a Suècia, hi coneix una noia, viatja a Barcelona, no s'hi adapta... Sembla no tenir problemes per abandonar les noies però després les enyora.

Aquesta inconsistència vital és una de les moltes possibles cares de l'emigració: el desarrelament. En el cas del Néstor, els seus orígens catalans o veneçolans a més no el satisfan o, dit d'una altra manera, no pot perdre el sentiment de pertinença, amb el seu èxode recurrent, perquè ja no el té de partida. Potser un psicoanalista trobaria en els pits de la dona sueca que s'assembla a la Tuva reminiscències d'un desig inconscient de tornar a la sina materna, als autèntics orígens... Qui ho sap? Tan sols el Néstor.

Gràcies per la teva participació.

L'egua jove - SenyorTu

La història d'una fugida cap endavant. La Zaida és una noia jove, massa jove, que ha fugit d'una vida d'estretor a la seva Havana natal per acabar a Madrid fent el mateix que allà havia de fer. Sembla que l'aprenentatge l'ha menat a saber com administrar els encants del seu generós cos per obtenir, això sí, algunes compensacions que no per millors deixen de resultar igualment provisionals.

En la seva història amb el futbolista fracassat... què hi podem trobar? Aquest narrador que ens presenta els fets amb crua elegància narrativa i descriptiva sembla insinuar-nos que no hi ha cabuda per a l'amor: abans cal garantir la supervivència. I és aquest precisament el punt de confluència entre tots dos personatges per romandre units: sobreviure. Al cap i a la fi, l'amor romàntic, l'amor cortès, no deixa de ser un invent d'aristòcrates, i més tard burgesos, casats per conveniència. Burgesos com ara el Damián.

Gràcies per la teva participació.



VEREDICTE:

No puc dir que hagi escollit finalistes perquè tots els relats són força bons. Tots heu defugit el tractament tòpic de la immigració. Tots heu fet literatura de debò.

El relat guanyador d'aquest Repte 403 és: