RE: Sobre la felicitat

Bon i complicat tema, sergi!

Podriem dir que per mi (moi), ser feliç és sentir-me bé amb el que sóc i amb el que tinc, saber que tot és millorable però no preocupar-s'hi i que els problemes que s'esdevinguin puguin afrontar-se com cal, doncs la felictat no és l'absència de problemes, sinó no tindria gràcia (quin avorriment una vida sense problemes). Veure q

Hola company.
Jo porte uns quants anys pegant-li voltes a això de la felicitat i, de moment he aconseguit diferenciar-la de l'alegria (cosa ja, per a mi , important). La felicitat és un estat que ve i va. L'alegria es una manera de viure que facilita tenir moments de felicitat. Jo crec que la felicitat no es busca, es ella la que ens troba. Ara, del que estic ben segur es que a la felicitat li agraden les persones alegres. Ale, un kilo d'alegria pa tots, que a mi avui me n'ha sobrat una mica!

Ostres! Quina raó que tens! I tant! estic completament d'acord. La felicitat s'aconsegueix estant bé amb un mateix. Si estàs a gust amb tu mateix, i estàs orgullós de ser com ets, tens la felicitat guanyada!

Si estàs content de ser com ets i no te n'avergonyeixes, pots anar amb un somriure ben gran per tot arreu.

La felicitat està en nosaltres, no cal buscar-la pels calaixos perduts de la vida:
Troba't a tu, i trobaràs la teva pròpia felicitat!

La felicitat, només són moments. En que oblidem totes les coses per sentir-nos bé amb aquell moment.

Tot el que va més enllà, és un sentiment figurat, un "benestar", basat en aquests moments.

Penso que, tots ens recolzem en coses per a aquesta felicitat: persones, activitats, esperances... però que si falla un dels pilars en els que es recolza aquesta felicitat, tot trontolla.

Ja depenent de lo optimista que sigui cadascú, aquests alts i baixos, de l'estat d'ànim que és la felicitat, són més o menys fàcils de remuntar.

Que cadascú intenti assolir-la, però això sí, amb els ulls ben oberts, ja que no és un objectiu real.

Apa, a sentir-vos molt bé intentant ser feliços!!!

Petons,

NinniN