Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Gràcies...
Intervenció de: Dolça Parvati | 22-09-2008
...m'he emocionat com una nena. Algun dia ens explicaràs una història. I serà una història preciosa com aquesta casa i els teus escrits
Petons, arquitecte.
Respostes
-
l'enllaç del conte (espero q no falli...)
deòmises | 22/09/2008 a les 09:51
-
Gràcies...
Dolça Parvati | 22/09/2008 a les 11:27
...m'he emocionat com una nena. Algun dia ens explicaràs una història. I serà una història preciosa com aquesta casa i els teus escrits
Petons, arquitecte.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL53: Com d'un poema interessant, se'n pot fer art.
JOANPG | 24/09/2008 a les 00:32
Com d'un poema interessant, se'n pot fer Art.
L'escrit, fet per un modest versificador, es va voler modificar
per millorar-lo i que fos digne de figurar entre les creacions
dels mestres en gai saber, i poder presentar-lo als Jocs Florals
tant de moda en aquells temps.
S'escollí a un poeta novell i innovador, molt revolucionari en els seus escrits,
però totalment diferent dels escriptors famosos. Grans admiradors
fruïen de les seves obres i els nombrosos detractors en deien mil pestes
d'elles.
De foll era tractat pel seu escriure tant recargolat i metafòric com si anés esperitat.
El que és cert és que patia de forts dolors reumàtics i es prenia
el que avui en dia es coneix com al·lucinògens, i que eren maceracions del bolet
"Amanita muscària", per calmar i mitigar el desassossec del mal.
El seu estil, personal, exuberant, creatiu i experimental, engrescà a un mecenes
a oferir-li aquell escrit amb plena llibertat per fer i desfer. Aviat posà en marxa la
maquinària del seu intel·lecte. El repte era engrescador i el seu gran amor a la natura,
a una religiositat profunda, a unes tècniques agosarades el feren posar a treballar.
Ràpidament modificà el basament i l'estructura externa donant-li unes paraules genials,
quasi del tot desconegudes, amb idees novadores inventades i tant arrissades que deixà
bocabadats als seguidors i als adversaris. Augmentà la llargada del poema fins on el
cim de les normes vigents li ho permetien, i bastí un final captivador.
No es salvà ni el més intern del treball impregnant-lo de les seves creences més arraigades ni de la facilitat de llegir-lo, això sí, amb l'ànima oberta al us i gaudi de
l'obra. Rondinant pel preu que demanà, però satisfet del que havia aconseguit l'escriptor, el patrocinador el va recomanar a un amic seu perquè li bastis del no res un gran poema, cosa que el ja mestre poètic acceptà encantat.
L'obra es presentà als Jocs Florals d'aquell any i com que els altres concursants eren
tant o més bons i ja consagrats, foren nomenats "el Jocs de la Discòrdia" per les moltes discussions i baralles verbals que despertaren.
Pautes per comprendre el relat.
L'escrit: La Casa Luis Sala Sánchez del Passeig de Gràcia nº 43.
El modest versificador: Un mestre d'obres, feta el 1877.
El poeta novell: Antoni Gaudí i Jornet. Era l'any 1904.
"Amanita muscaria": Present en les obres d'en Gaudí, era un remei comú
receptat pels metjastres.
El mecenes: Jose Batlló Casanovas
Paraules genials: Pedra de Montjuïc , el trencadís, els balcons, el drac, la creu, les
inicials JHS, JHP, M...
La part interna: L'escala, la xemeneia (un matràs dels Alquimistes), les columnes
mitjaneres (en forma d'ossos - carbonat càlcic- fetes de marbre blanc),
les xemeneies simbolitzant els Templers, les portes, els mobles...
L'amic: Pere Milà Camps.
L'altre gran poema: La Casa Milà (La Pedrera)
Els "Jocs de la Discòrdia" : La mansana de la discòrdia, com encara es coneix.
-
ARQUITECTURA VERBAL (Per a Dolça Parvati, Jimbielard i Francesc Arnau i Chinchilla)[Fora de Concurs]
deòmises | 24/09/2008 a les 03:21
Per a Dolça Parvati, Jimbielard i Francesc Arnau i Chinchilla
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
OMENÇA
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
EL
mot
llum
cos
veu
SOMNI
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
DE
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L'HOME?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
* * * * *
d.
-
Arquitectura orgànica
llamp! | 25/09/2008 a les 01:54 -
Arquitectura orgànica (sense filigranes)
llamp! | 25/09/2008 a les 02:01
Com arquitectura orgànica,
com arrels que pugen,
com pins que s'embranquen
i plantes que floreixen.
Com una casa onírica,
com un habitacle profusament boscós,
columnes com troncs rocosos
i finestres com branques i braços.
Ornaments com fullaraca gòtica,
vitralls ondulats com ones,
rugositat com les petxines,
colors i taques marines.
Composició de textura exòtica,
relleus imitant la natura
i gravats amb simetria pura.
Senyor! Quina arquitectura!
Com arquitectura orgànica,
com una casa onírica,
ornaments com fullaraca gòtica,
composició de textura exòtica.
Gaudí té una visió romàntica
per edificar, amb òptica,
emblemes de supremacia lògica,
i, així, superar la mística.
La seva ciència no té cínica
sinó que es fa valer de la pragmàtica
i l'astúcia, per no caure en la dinàmica
d'edificar i caure en la tònica.
Gaudí crea, de forma sintètica,
edificis amb personalitat sincrètica,
amb noble forma artística
I notable fe en la naturalística.
-
Diuen
Filalici | 25/09/2008 a les 14:15
Diuen que Sant Jordi va matar-me
i ho celebren, ignorants, cada any
com si no em veiessin allà, al seu davant,
perquè com sap tothom vaig amagar-me
a casa seva, a la immortal Barcelona,
al mateix lloc on, de fet, he viscut sempre.
Al camí de Gràcia des d'on, cada vespre
observava la ciutat, la vila dolça
que és la meva princesa veritable.
Trista és la història d'aquells cavallers
cercadors d'una dama. En vingueren milers
i els seus ossos són ara la meva façana.
Sant Jordi en veure'm comprengué la veritat:
que de qui cantava als vespres la bellesa,
a qui tant estimava, la meva princesa,
no era pas una dama, que era la ciutat.
Barcelona. que s'ha fet gran i s'ha cruspit
el passeig dels meus capvespres joves.
Jo encara hi sóc, un mite entre llibres i roses,
li ho dec als senyors Batlló i Gaudí.
-
Resplendor
Xantalam | 26/09/2008 a les 00:02
Se li escapen a la nit
els estels
Com un cos que extravia
les pigues
Vestit de gitana que perd
els volants
O una onada que no retorna
a la mar
Homogènia i densa i despullada negror
No trobes un poeta que et faci un vestit?
Enyora ella el teu resplendor, celístia claror
Tots els poemes manuscrits sobre la teva pell
-
G
Bruixot | 26/09/2008 a les 00:45
Diuen que és una cosa que
no (i no diuen sí és una casa)
està envoltada de xiprers ni
tant sols està envoltada de
ca(i vés a saber sí és una
casa)denes, i tot i així respira.
O això diuen, els que ho diuen
que n'hi ha molts i (ara diria que
si que li diuen) més enllà del
que ells diguin i de les filiGranes
i altres cereals (tot i que el nom
no fa la casa) hematoestàtics. I
algú la va pensar i no la va fer doncs
qui s'en recorda dels que es
penjaven literalment i literària de
les façanes en deconstrucció, em
pregunto sense interrogar.me. I així
va la mida i n'hi ha que diran que
no (ni cada casa en té) ve d'un
peu, sigui dístic o el·legíac. Que
fins aquí hem arribat (de nom).
X
-
El vaixell de les veles de zèfir
F. Arnau | 26/09/2008 a les 12:29
Al Lluís Serve "deomises" arquitecte de formes i mots...
-"Mariner mariner/ si pren vol la gavina/ allunya't del rocam/ que el vaixell de les veles de zèfir/ vell corsari se'n va."
- JOAN SALVAT- PAPASSEIT -
Pel Passeig de Gràcia s'ha vist
el velam d'un vaixell fabulós
que va navegant sens repòs
pels carrers principals de Barcino,
construït amb les tíbies i els fèmurs
dels gegants dels esculls de corall
dels mars perduts més enllà del Sud...
Els balcons tenen formes estranyes
que ens recorden els monstres marins,
leviatans i behemots de llegenda,
i els vitralls de colors i l'argila
coronats per la creu de Sant Jordi
completen la quimera
d'un vaixell amb les veles de zèfir
ancorat al quaranta-tres del Passeig.
***
FRANCESC
-
El vaixell de les veles de zèfir (aquesta és la que val!)
F. Arnau | 26/09/2008 a les 20:23
Al poeta "deomises", arquitecte dels mots...
-"Mariner mariner/ si pren vol la gavina/ allunya't del rocam/ que el vaixell de les veles de zèfir/ vell corsari se'n va." - JOAN SALVAT- PAPASSEIT -
Pel Passeig de Gràcia s'ha vist
el velam d'un vaixell fabulós
que va navegant sens repòs
pels carrers principals de Barcino,
construït amb les tíbies i els fèmurs
dels gegants dels esculls de corall
dels mars perduts més enllà del Sud...
Els balcons tenen formes estranyes
que ens recorden els monstres marins,
leviatans i behemots de llegenda,
i els vitralls de colors i l'argila
coronats per la creu de Sant Jordi,
completen la quimera
d'un vaixell amb les veles de zèfir
ancorat al quaranta-tres del Passeig...
I al costat... La Pedrera!
***
FRANCESC
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)