RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

SEMPRE acostumo a tenir dificultat en decidir. Hi faig voltes i voltes, giro com una baldufa i em marejo...per no saber què fer. Cal una dosi de confiança i força i abraonar-se a l'objectiu, si passa el contrari. I després ho torno a analitzar i penso que el terme mig entre no analitzar gens i l'analitzar massa és difícil de trobar (l'equilibri).
Decisió amb equilibri!!!! Mare de Déu, això és un examen per suspendre algú com jo, octubrenca! El meu punt més fluix!!!! I,com que ho sé, i això no vol dir que m'excusi, haig de continuar intentant saber decidir. Decidir t'implica a tu primerament, ningú ha de decidir per tu (ja a una edat i amb facultats -bé, hehe, en el meu cas, hehe...-). Les altres 'decisions' són alienes, i demanades a persones properes en qui es confia o es valora el seny, responsabilitat i sentit comú (no han de ser massa massa així, tampoc). Es fa un poti-poti i es decideix. Un cop s'ha decidit, res de planys. Entomar. Sabent que pot sorgir de tot i que apareixeran noves decisions i uf!...saps què? Que he decidit no parlar-ne més, ara, que la gateta que hem adoptat finalment domr i em deixa fer feina i aquesta només és unaaaaaa!

Gràcies, Joan, i bona taula, bona teca i bones tovalles!

El factor temps juga en les decisions. A vegades si no decideixes altres ho fan per tu. És un tema que he treballat amb sessions personals i tinc escrit un Curs, via correu.
A mi m'ajuda, decidir sense dependre del resultat. Puc tornar a decidir.
La vida és plena de decisions.

Hola Joan,
Per invitació de la Magalo ahir vaig entrar al FÒRUM i vaig participar en el seu Nanorepte 603
ELS COLOMS.
He donat un cop d’ull general i veig que invites a participar a LA TAULA PARADA, així que, si m’acceptes com a convidat, m’hi apunto.
No ho he fet mai i no sé de que va però imagino que tu deus escollir el tema i s’han de fer les reflexiones oportunes per anar responent, va així? – ho provo, sinó, ja em diràs com és.

Soc resolutiva, no hi trobo a faltar l’interrogant.

Tot i sent resolutiva, moltes vegades tinc dubtes a l’hora de prendre una decisió, tinc por d’equivocar-me o de no encertar ben bé el que hauria de fer.

Sí, masses vegades... he d’aprendre a contar “fins a deu” i moltes vegades no ho faig.

Acostumo a decidir ràpid.

Segons del que es tracta, m’agrada demanar consell. Normalment a la parella, tot i que això no vol dir que hi hagi coses que trobo més adient preguntar-ho a algun amic o amiga concrets.

Bé Joan, a veure sí va així, ja m’ho diràs, val?

Gemma