RE: Enllaç Repte 142 "Caleidoscopi"

Caleidoscopi

La tranquil·litat del Port es va alterar aquell migdia xafogós del mes d' agost.
La multitud s'agombolava al moll, on una barcassa de salvament vermella i brillant era amarrada pels municipals i forces vives que, amatents a fer de voluntaris en els successos locals, oferien el seu ajut als membres de
l' ordre.
La veu s' havia escampat : un ofegat a alta mar.
Un veler francès l' havia localitzat a l' est de la meda i va avisar al nàutic. Tothom hi era.
La barreja de curiositat i morbositat superaven la canícula i desembocarien en
"l' anècdota" de l' estiu, convenientment amanida amb tota classe d' especulacions.
El mar havia adquirit aquell color d' indefinible barreja bigarrada de l' entorn : les pedres negres del Cap de Creus, el verd dels matolls i l'ocre de l' escassa sorra, el blau del cel i els reflexes de les muntanyes que voregen la badia del Port, mesclant-se amb els blancs cascs de les barques d' esbarjo amarrades als pantalans.

El baiard amb el cos del submarinista, s' obrí pas entre la gernació fins l'ambulància. Al meu costat un infant, mig amagat entre els plecs de les faldilles de sa mare cridà de sobte :

Mama, porta una medusa enganxada al peu !

Efectivament,una medusa rosada, gelatinosa, tant morta com l'home, l'acompanyava com un estrany apèndix que hagués desenvolupat durant la seva tràgica estada a l'aigua.
Aquella nit, vaig anar a mar.
La lluna lluïa sencera el seu disc blanc i brillant . El color de l' aigua era com de plom fos, i els llums fluorescents de Sant Telm titil·laven en les profunditats fent competència a l' estelada.
A cala Prona vaig parar el motor, i el silenci es feu ú, amb la mar, el cel, la lluna, les fluorescències i els estels. Com un cercle en el que la vida i la mort s'uneixen constantment.
I el mar, com la vida, un calidoscopi d'aigües de moviments elegants com les meduses i els colors bigarrats que reflecteix les profunditats i les altures, els cels de núvols canviants del seu entorn.

Baiba Liepa