RE: D'Eugeni Mur

Benvolguts/des Relators/es (o Relataires):

Em sorprèn tanta agressivitat!; em sorprèn tant prejudici! (no em coneixeu de res). Per cert, el meu nom és real; prefereixo ser sincer, i que ho siguin amb mi, encara que això em fereixi. No hi ha més gran prova d'Amor i estimació.

Comparteixo el que expressa giocondix amb la seva "consideració", però també comparteixo el que diu el Marc Freixa amb "considerant la teva consideració, diré..."
El meu sentiment és el de la cooperació, però, sens dubte, un comentari sense valoració el trobo infinitament més ofensiu, hipòcrita i covard.

Aquí, pensava trobar Companys/nyes amb qui créixer... però si preferiu que ens anem posant 10 uns als altres, o que callem després de raspallar-nos una mica, potser és que preferiu enganyar-vos a vosaltres mateixos, i als altres; o potser és que no teniu ganes d'anar més enllà?.

Per concloure:

1- A continuació podeu llegir el comentari d'aclariment que he enviat a Thalassa (penjat també al meu poema Desobediència Civil).
2- Penso que, si volem, llegint-nos, comentant i valorant amb sinceritat (de forma constructiva), podem créixer junts.
3- Poseu-me zeros i cremeu-me a la foguera, però que sigui per justícia i objectivitat (no per venjança i rancúnia). És demanar-vos massa?. Abans de decapitar, potser hauríem d'escoltar les raons dels altres.


Moltes gràcies pel teu comentari i valoració (Desobediència Civil); però sobretot, moltes gràcies per la teva sinceritat.
Els dos comentaris als que et refereixes els he fet jo. Pel que dius, sembla ser que m'he expressat de forma equívoca.

Quan dic (en el primer comentari) que em fa gràcia..., ho dic en el millor sentit de la paraula, és a dir, el poema m'ha traslladat en el temps i em sento d'alguna manera identificat; si t'ho tornes a llegir, veuràs que l'he valorat amb un 5 ("aprovat, suficient...") i no amb un 4 ("insuficient").

En el segon comentari faig una valoració de 4. Si t'ho tornes a llegir, veuràs que exposo explícitament els motius, i no són els de "la gràcia". Potser tinc una actitud "integrista", però un poema amb faltes d'ortografia "greus" en aquest lloc de Relators, penso que s'ho mereix (començant pels meus).

Així doncs, d'aquesta dualitat de sentiments i pensaments, aprovació i reprovació (pels motius que esmento), sorgeixen dues valoracions i dos comentaris.

Et convido que tornis a llegir-los per a què constatis el que dic.
Del teu comentari recullo que haig d'aprendre a expressar-me amb més claredat.
Moltes gràcies novament (ara, enyoro una mica menys l'esperit crític que fa créixer).